Eines

Cotitzar més en verd

L’informe sobre l’esforç en sostenibilitat de les empreses de l’Ibex 35 que elabora Carbon Clear assenyala que hi ha diferències notables pel que fa l’ambició de les empreses en aquest àmbit

La indefinició en el model energètic de l’Estat frena les empreses

Els afanys sostenibilistes de les grans empreses cotitzades, les que pertanyen al club Ibex 35, presenten grans diferències entre les voluntats de uns i altres, fins al punt que podem parlar de dues velocitats, segons l’examen que ha realitzat la consultora Carbon Clear en el seu II Estat del Reporting de Sostenibilitat de les empreses de l’Ibex 35, en què s’observa que mentre que algunes empreses estan esmerçant recursos humans i financers per assolir un marc de relacions econòmiques més sostenible, d’altres pateixen d’una manca d’ambició.

La puntuació que s’atorga a les empreses es fa sobre l’anàlisi d’àmbits com mesura i report; estratègia i governança; objectius i reducció d’impacte i col·laboració i innovació amb els grups d’interès. En el Top-10 de l’Ibex 35 crida l’atenció que entre el primer, Acciona, de 89 punts sobre 100, i els desens, Santander i Repsol, tots dos amb 66 punts, hi ha una apreciable diferència de 23 punts. Entremig, hi tindríem Telefónica (84); Ferrovial i Iberdrola (83); Gas Natural Fenosa (74); Red Eléctrica Corporación (72); Inditex (70); Endesa (68) i Siemens Gamesa (67).

Dues velocitats.

Això permet afirmar a Cristina Raventós, mànager de Carbon Clear a Espanya, que “hi ha dues velocitats en aquest compromís, i això es podria deure al fet que a l’Estat espanyol no hi ha una legislació prou estricta, alhora que el nostre mercat és menys matèria de compromisos amb la sostenibilitat que d’altres”. I també cal fer avinent, com diu, que “la crisi va fer perdre recursos destinats a tasques com, per exemple, la mitigació del canvi climàtic”. Des de la seva experiència de treball a la vora de l’empresa, Raventós ha pogut constatar com molts equips de persones dedicats a aquestes tasques van haver de ser desmantellats.

Tanmateix, si hom observa l’evolució conjunta dels darrers anys, no pot deixar de palesar millores. Globalment, com diu Raventós, “tant l’Acord de París sobre el canvi climàtic com els Objectius de Desenvolupament Sostenibles de l’ONU han contribuït que les empreses de l’Ibex 35 vegin la sostenibilitat definitivament com un element estratègic”. Reblant aquesta afirmació hi ha la dada que la puntuació mitjana del 2017 ha augmentat respecte la de l’any passat, passant del 49% al 56%. En l’anàlisi sectorial, observem que en petroli i energia, tot i ostentar la puntuació més alta, amb 71 punts, “cap companyia no ha assolit la neutralitat en carboni, i només dues s’han compromès a fixar objectius en base a les prediccions científiques”. A aquesta manca de compromís hi hauria contribuït, en la interpretació que fa Cristina Raventós, el fet que “a Espanya manca un model energètic que assenyali el camí de la descarbornització. Caldria esperar que a la pròxima Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica es pugui parlar ja que hi ha un model energètic per a Espanya”. I és que la indefinició, la incertesa sobre com l’Estat afronta el canvi de paradigma energètic també afecta les empreses del sector de materials bàsics, indústria i construcció, on l’ús de renovables hauria de ser una àrea de millora, però no ho és “per la inseguretat jurídica que hi ha respecte del retorn de les inversions que es facin en aquest àmbit. I estem parlant d’empreses per se conservadores”. Una àrea en què hi ha hagut millora és la gestió de la cadena de subministrament, i això explicaria l’entrada en el Top 10 d’Inditex, amb 70 punts. Com diu Raventós, aquest interès a gestionar millor la cadena s’explica “perquè l’impacte real no pot estar tant a casa com en el conjunt de proveïdors”. Un altre repte que caldria assumir, i en què una empresa com Telefónica ha esdevingut modèlica, és en pràctiques d’economia circular.

Diferències amb el CAC 40 i el FTSE 100

Carbon Clear també analitza el comportament sostenibilista en altres mercats borsaris, a través dels seus selectius. En el cas de la borsa de París, l’evolució de la qual es mesura amb l’índex CAC 40, el report de Carbon Clear reflecteix que a les deu empreses més ben posicionades, les diferències de puntuació són subtils, cosa que ens indicaria que, en un país que disposa d’una legislació molt estricta, el compliment de les empreses és escrupolós. Amb tot, hom assenyala que molt sovint no es va més enllà de les obligacions mínimes que marca la norma. Pel que fa a l’estudi comparat amb l’índex que guia la Borsa de Londres, el FTSE 100, des de Carbon Clear posen l’accent en el fet que entre les que conformen el Top Ten de Londres hi ha menys diferències de puntuació que en el cas de l’Ibex i la mitjana és més alta, cosa que revelaria que hi ha un esforç més intens per esdevenir més sostenibles. Com diu Cristina Raventós, “les empreses britàniques van aprofitar la crisi per redoblar la seva aposta estratègica per la sostenibilitat, van veure que era el camí a seguir”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a