Gran angular

El bitcoin es deixa estimar

La moneda virtual resulta cada cop més atractiva per als especuladors, allunyant-se així del sentit original per al qual va ser creada. Les noves bombolles borsàries estan servides?

Nostrum crea el ‘meal token’ i l’IEBS accepta pagaments en bitcoins
El ‘boom’ del bitcoin és només l’anècdota davant la tecnologia que té
Carlos Gonzalvo
’EADA Business School
Les monedes virtuals s’especialitzaran en camps diferents
Aleix Ripol
Blockchain catalunya

Un 4.000% és el que s’ha revalorat el bitcoin des del febrer del 2016 al gener d’enguany, passant dels 439,2 dòlars –363,89 euros– el febrer de fa dos anys als 15.000 dòlars –12.428 euros–, el 5 de gener d’enguany. L’increment de valor va començar a detectar-se el febrer de l’any passat, però no va ser fins a l’octubre que va iniciar l’embranzida espectacular, passant aquell mes dels 6.458,3 dòlars –5.351,16 euros– per bitcoin als esmentats 15.000 dòlars del gener d’enguany.

La moneda virtual està agitant els mercats i els experts financers no acaben de posar-se d’acord a l’hora d’avaluar on pot portar el preu disparat que està adquirint aquesta moneda virtual. Per uns, els més escèptics, som al davant d’una nova bombolla borsària. D’altres, en canvi, asseguren que els inversors l’estan fent servir com a valor refugi. En definitiva, però, és la confiança de la gent la que determina el preu i també el determinarà en el futur. A Carlos Gonzalvo, professor de finances d’EADA Business School, l’especulació que envolta el bitcoin el transporta a la crisi de les tulipes, la primera gran bombolla econòmica de la història moderna, que va tenir lloc al segle XVII, als Països Baixos.

En aquella ocasió, l’objecte del desig van ser aquestes flors d’origen turc i els seus bulbs, que van arribar a Holanda per decorar els jardins de l’emperador Maximilià. Es van convertir en símbol de poder, riquesa i prestigi. Tothom en volia tenir, però el problema per al mercat va ser que la flor necessita set anys per madurar.

Mercat de futurs.

La demanda era molt més gran que l’oferta i els comerciants van començar a vendre els bulbs que encara s’havien de conrear. Es van arribar a pagar preus desorbitats per bulbs que encara havien de florir. Naixia el que ara en diem el mercat de futurs, on al de Chicago va entrar el bitcoin, l’11 de desembre passat.

Quatre anys més tard de l’inici de la febre de les tulipes, el 1637, una mala collita va provocar tensions i el preu del bulb va començar a caure. L’oferta va superar de molt la demanda i la bombolla va esclatar. El pànic va portar l’economia a la fallida.

Es repeteix ara la situació amb el bitcoin? Per Gonzalvo, s’ha perdut “el vertader sentit per al qual va néixer el bitcoin, que era la transacció de béns i serveis de manera anònima, ràpida, sense comissions ni rastreig de l’operació. Però la realitat és que s’estan fent grans transaccions de bitcoins i el preu no es correspon a la seva idea inicial. Tot apunta a la mera especulació”.

El bitcoin, apunta Gonzalvo, “no és una divisa convertible, perquè no està acceptada a àmbit internacional. Tampoc és divisa de caràcter alliberador, és a dir, no correspon a aquelles monedes acceptades per a les cancel·lacions de deute. El bitcoin és acceptat només com a mercaderia, però ara s’està utilitzant més com a valor especulatiu que d’intercanvi, i això distorsiona el seu preu. Ara per ara és més un valor de risc. Fa vertigen”.

No hi ha sostre, segons el professor, pel preu que pot assolir el bitcoin, però “després de l’expansió vindrà la por” i el pànic pot provocar que “molts comencin a vendre”. I llavors ja tindrem la bombolla servida. Sobreviurà el bitcoin? Per Gonzalvo, allò que és clar és que “les monedes virtuals i la tecnologia que hi ha al darrere, el blockchain, han vingut per quedar-se, i això produirà un gran canvi en les noves transaccions econòmiques. El boom del bitcoin quedarà com a mera anècdota davant la realitat que ens portarà aquesta nova tecnologia”.

El blockchain és una tecnologia descentralitzada i per tant no controlada per cap banc central, fet que fa que la moneda virtual sigui immune a la inflació. El blockchain fa que les transaccions siguin de persona a persona, totalment transparents i registrades, com si es tractés d’un llibre de comptabilitat, però també absolutament anònimes. Un dels avantatges del bitcoin és que en el seu protocol s’ha establert un límit de monedes, 21 milions, xifra a la qual s’arribarà l’any 2140. Actualment hi ha gairebé 17 milions de bitcoins en circulació i la seva producció es fa cada cop més complicada, ja que són els anomenats miners els qui en produeixen a base de resoldre uns logaritmes cada dia més difícils.

Les monedes virtuals, segons Gonzalvo, “s’utilitzaran cada vegada més, sobretot en el que anomenem els smart contracts, que consisteixen en pactes entre les parts que volen fer una transacció de compra i venda. No necessitaran cap més validesa que la que ofereix el blockchain. Seran contractes ràpids, segurs i sense comissions”. Representaran un gran estalvi en costos i temps. “Les monedes virtuals i la seva tecnologia provocaran un canvi de paradigma total a àmbit econòmic”, destaca.

Interès al país.

A Catalunya creix l’interès per la moneda virtual i, sobretot, per la tecnologia que fa servir. El juliol de l’any passat es va crear a Barcelona l’Associació Blockchain Catalunya (blockchaincatalunya.org), que vol promoure i difondre aquesta tecnologia. L’associació organitza activitats divulgatives al voltant dels set grups de treball: transformació social, desenvolupament tecnològic, governança de la tecnologia, finançament de projectes, privacitat i seguretat, marc legal i regulador, i ciutats i territori. Aleix Ripol, un dels fundadors de l’associació i organitzador de la Barcelona Bitcoin Community, destaca el fet que “el blockchain és una tecnologia descentralitzada, que s’allunya del funcionament dels bancs, però que ofereix total seguretat i transparència”. Per ell, l’increment de valor del bitcoin es deu a l’entrada de molts fons d’inversió en la moneda virtual, “però el canvi és que ara diuen que ho fan, quan fa uns anys ho amagaven. Això indica que les monedes virtuals no marxaran”. Ripol està convençut que seran moltes les monedes que sobreviuran i “s’especialitzaran cada una en un àmbit diferent, des de smart contracts, a governança o privacitat, o en molts altres camps dins dels serveis”.

A Catalunya, l’empresa de menjar preparat Nostrum, que celebra enguany el seu 20è aniversari, va anunciar fa unes setmanes que posarà en circulació aquest gener la seva pròpia moneda virtual, el meal token, la primera de l’Estat associada a una empresa productiva. L’objectiu de Nostrum amb meal token és aconseguir 50 milions d’euros en la venda de la moneda virtual entre els seus clients, que podran pagar amb meal tokens als seus establiments, mentre que els franquiciats hauran d’abonar la taxa d’entrada també amb aquesta nova moneda virtual.

D’altra banda, l’escola de negocis IEBS de Barcelona ha anunciat que acceptarà el bitcoin com a moneda de pagament.“Les monedes virtuals són una part fonamental de l’estratègia de l’escola per oferir alternatives al canvi de divises”, va afirmar Óscar Fuente, CEO d’IEBS.

I n’hi ha que han fet un pas més enllà: l’empresa Repara tu Deuda serà la primera de l’Estat que oferirà als seus treballadors cobrar part del salari en bitcoins.

Les monedes virtuals prenen posicions

El bitcoin va ser la primera moneda virtual que va començar a operar. Era l’any 2009. Des de llavors han aparegut més d’un miler d’altres monedes virtuals i algunes ja comencen a ser molt conegudes i, segons els experts, amb millors protocols de funcionament que el bitcoin. Entre les més conegudes i valorades, a més del bitcoin, es troben el litecoin, l’ethereum, el ripple o l’iota. Hi ha països com Islàndia o Escòcia que han implantat les seves pròpies monedes virtuals –auroracoin o scotcoin, respectivament–, i d’altres, com ara el Japó, que han reconegut el bitcoin com a moneda de curs legal. Però també n’hi ha que han decidit prohibir la moneda virtual més coneguda, entre ells Bolívia, Bangladesh, l’Equador (perquè està construint la seva pròpia moneda virtual i la vol protegir), Rússia, Tailàndia o Vietnam. I mentre que la Xina ha decidit vetar la utilització de bitcoin en les transaccions bancàries, perquè diu que la seva volatilitat afecta la marxa de l’economia, als EUA valoren si és o no convenient regular la moneda virtual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a