Opinió

2018, unes perspectives massa bones en economia i mercats

En definitiva unes envejables perspectives si ens basem en la conjuntura i en les tendències a curt termini, però tan positives que podrien accelerar el canvi de cicle

El 2017 ha mar­xat dei­xant-nos a escala glo­bal unes bones sen­sa­ci­ons en ter­mes d’acti­vi­tat econòmica i de resul­tats en els mer­cats finan­cers. A més a més, ens ha dei­xat les bases per a un 2018 que hau­ria de ser encara millor.

Per una banda, el 2018 es pre­senta amb una espec­ta­cu­lar una­ni­mi­tat en con­sistència d’expec­ta­ti­ves de crei­xe­ment posi­tiu a totes les àrees impor­tants del món, que feia molts anys que no es produïa. Per altra, una gran part de les ame­na­ces que tot just fa 18 o 24 mesos crèiem que podien inter­rom­pre la recu­pe­ració defi­ni­tiva de la crisi s’han esvaït con­si­de­ra­ble­ment. Un pano­rama extra­or­dinària­ment favo­ra­ble si oblidéssim, pri­mer, que la nos­tra escassa capa­ci­tat pre­dic­tiva es pot torçar ple­na­ment quan un fet nega­tiu que és poc pro­ba­ble té lloc per qual­se­vol motiu o cir­cumstància ines­pe­rada (un cigne negre, en defi­ni­tiva) i segon, que el cicle bor­sari (de fet més cen­trat en les expec­ta­ti­ves futu­res que en l’actu­a­li­tat) va avançat al cicle econòmic i que, per tant, quan l’eco­no­mia es troba en moments de màxima expansió la borsa usu­al­ment pot estar ja des­comp­tant la ine­vi­ta­ble desac­ce­le­ració o recessió que seguirà aquests moments més posi­tius de l’acti­vi­tat econòmica.

Emer­gents.

Així, en el 2018 podríem veure per fi un com­por­ta­ment espe­ci­al­ment bo de la sem­pre ronsa eco­no­mia euro­pea; una forta recu­pe­ració d’impor­tants mer­cats emer­gents després d’un període reces­siu i pro­blemàtic; un bon paper del Japó que és en si mateix una raresa en les dar­re­res dècades; l’esta­bi­li­tat del fort crei­xe­ment xinès de l’Índia i del sud-est asiàtic, i final­ment una eco­no­mia nord-ame­ri­cana robusta, que pro­ba­ble­ment que­darà reforçada per les rebai­xes fis­cals pro­po­sa­des per Trump.

En els mer­cats d’acci­ons, tot sem­bla por­tar que es man­tin­gui el fort crei­xe­ment dels bene­fi­cis empre­sa­ri­als, les favo­ra­bles polítiques monetàries amb baixa inflació, l’escassa vola­ti­li­tat i uns nuvo­lots geo­polítics menys amenaçadors. Tot de cara apa­rent­ment, perquè els mer­cats finan­cers miren poc per avui mateix i molt més al que pot suc­ceir d’aquí enda­vant quan comen­cin a aparèixer els pro­ble­mes.

D’aquesta manera, els estímuls fis­cals nord-ame­ri­cans, la crisi del deute xinès, la reducció de l’atur o la recu­pe­ració de la demanda de matèries pri­me­res són tots esde­ve­ni­ments que poden gene­rar inflació i per tant incer­tesa i un cop de volant anti­ci­pat de la política monetària, amb un fre de la inversió i la con­seqüent desac­ce­le­ració que avui ens sem­bla tan llu­nyana. L’enorme mun­ta­nya de deute que hem gene­rat durant la crisi i per sor­tir d’ella, va recol­zant de moment en una política monetària laxa que va retar­dant empren­dre el canvi de rumb, però aquest moment arri­barà i sense el dopatge mone­tari dels bancs cen­trals pot ser dur. En el ter­reny polític és cert que l’elecció de Trump i el Bre­xit no han resul­tat tant dis­rup­tius com pensàvem però encara hi ha focus de fort risc a Aràbia, Iran o Corea del Nord; i a Europa, les elec­ci­ons ita­li­a­nes, la for­mació de govern a Ale­ma­nya, els popu­lis­mes a Europa de l’est i per des­comp­tat la crisi cata­la­no­es­pa­nyola, són focus d’incer­tesa i risc que poden empor­tar-se per davant les pers­pec­ti­ves posi­ti­ves.

En defi­ni­tiva unes enve­ja­bles pers­pec­ti­ves si ens basem en la con­jun­tura i en les tendències a curt ter­mini, però tan posi­ti­ves que podrien acce­le­rar el canvi de cicle. I tot tan obvi i objecte d’un con­sens tan extens que, fran­ca­ment, genera un cert ver­ti­gen i por per com­plaença, per no voler veure els dese­qui­li­bris, que hi són i impor­tants.

Car­te­res.

De moment, però, difícil­ment es pot reco­ma­nar bai­xar del vai­xell de la renda vari­a­ble que és la de la ren­di­bi­li­tat i per tant la pros­pe­ri­tat d’estal­vi­a­dors i inver­sors. En tot cas variar, si no s’ha fet abans, les pri­o­ri­tats de les nos­tres car­te­res. És força evi­dent que la digi­ta­lit­zació té més futur que l’analògic; o la robòtica, més que la inten­si­tat de mà d’obra; o l’ener­gia efi­ci­ent i neta sobre la més tra­di­ci­o­nal: i la mobi­li­tat intel·ligent sobre el dièsel i la ben­zina, o final­ment les infra­es­truc­tu­res a països emer­gents, per sobre de les de països madurs. En renda fixa tam­poc no és evi­dent quan es poden recu­pe­rar els patètics ren­di­ments actu­als i per tant, molt de compte. Actuar més selec­ti­va­ment, en defi­ni­tiva, men­tre l’eco­no­mia aban­dona aques­tes pers­pec­ti­ves tan exces­si­va­ment bones que poden no ser-ho tant per als mer­cats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.