Focus

Micropimes a la recerca d’antibiòtics

Petites ‘spin off’ han agafat el repte de desenvolupar nous fàrmacs per frenar un problema de salut global. Catalunya manté el lideratge a l’Estat

El món es dirigeix cap a una era postantibiòtic
margaret chan
Dtra. gral. de l’oms
Els bacteris resistents són una amenaça a la salut
ban ki moon
Exsecretari gral. onu
La medicina del càncer no és possible sense antibiòtic
joan gavaldà
vall d’hebron

La resistència als antibiòtics és una greu amenaça per a la salut mundial, cada any moren 700.000 persones a tot el món (2.500 a tot l’Estat) perquè els medicaments s’han tornat menys efectius per eliminar els patògens resistents. Hi ha diferents informes que parlen que si no es fa res hi ha el risc d’entrar en l’era postantibiòtic, en la qual tornaríem als anys en què una simple infecció seria molt difícil si no impossible de ser tractada.

Hi ha quatre motius fonamentals que expliquen com hem arribat fins aquest punt: la primera és una sobreutilització dels antibiòtics, tant en clínica humana com en ramaderia. La segona és que aquests microorganismes que s’han fet resistents s’han disseminat pertot arreu; la tercera és que no tenim proves ràpides per diagnosticar quan no s’han de prescriure aquests fàrmacs, i la quarta és que no hi ha nous antibiòtics. Així que mentre es va incrementant la incidència del nombre de microrganismes resistents ha anat reduint-se dràsticament el nombre d’empreses que fan recerca de nous antibiòtics. Als anys noranta les grans farmacèutiques van deixar de fer recerca en aquests fàrmacs i van desplaçar les seves prioritats d’inversió cap a d’altres malalties, com els tractaments oncològics i malalties cròniques com la diabetis o la hipertensió.

Seria de poc sentit comú caure en la demagògia d’acusar les companyies de ser responsables úniques d’aquest greu problema global, al cap i a la fi són empreses que han de garantir la seva sostenibilitat i invertir en antibiòtics es va convertir en un pou sense fons. “Entre els anys seixanta i noranta, les grans farmacèutiques van dedicar inversions milionàries i tots els recursos humans disponibles a buscar nous antibiòtics, però tots els esforços van resultar insuficients”, explica Domingo Gargallo-Viola, director general d’una de les poques companyies de l’Estat que fan recerca en nous antibiòtics i que va formar part de l’equip de recerca en antibiòtics a la multinacional GSK. De fet, aquesta gran farmacèutica, per exemple, va destinar 100 investigadors durant 7 anys a la recerca d’un nou fàrmac per a malalties infeccioses i el resultat va estar de zero troballes. No va ser l’única. En els darrers 55 anys, el sector no ha aconseguit desenvolupar més que una família nova i un antibiòtic. A la vista d’això, a partir dels noranta les grans companyies farmacèutiques van baixar del tren de la recerca de nous antibiòtics i van marxar a d’altres.

El director del Parc Científic de Barcelona, Ignasi Belda, explica que en aquesta retirada intervé un fenomen econòmic, que és conegut com a fallada de mercat. Són aquelles situacions econòmiques i socials on, tot i haver-hi una necessitat, cap empresa no hi vol apostar perquè no és rendible atendre-la. “Si una farmacèutica dissenya un antibiòtic molt efectiu, només es prescriurà en cas de vida o mort, és a dir quant millor sigui el fàrmac menys mercat tindrà, i per tant les empreses farmacèutiques, igual que els bancs, les petrolieres o les de joguines, el seu objectiu és ser rendibles i renuncien a aquest retorn tan baix”, explica Belda.

900 milions.

No es pot obviar que ens trobem en un àrea econòmica amb unes exigències d’inversió gegantines. Treure al mercat un nou fàrmac té un cost d’ aproximadament 900 milions d’euros i es pot trigar 10 anys a començar a comercialitzar-lo, abans han de passar per diferents fases clíniques i certificacions de l’administració molt farragoses per garantir-ne la seguretat.

Així que davant aquest buit, les petites empreses han agafat el guant per a un gran repte en salut: trobar nous antibiòtics. Un objectiu indispensable si es vol guanyar la batalla als bacteris multiresistents. “En aquests moments la recerca en aquest camp està concentrada en petites empreses perquè es tracta d’organitzacions amb unes despeses fixes baixes i inversions més eficients per a les quals no necessiten tan gran retorn”, explica Gargallo-Viola.

Les petites empreses formades per equips reduïts focalitzats en un objectiu es complementen amb col·laboracions externes mentre, a les grans organitzacions, es generen unes despeses fixes molt elevades per a les quals necessiten uns ingressos sostinguts.

Així que les noves protagonistes en la recerca de nous fàrmacs a més de ser petites encara en són molt poques (mireu exemples a la pàgina 7). De fet, a l’Estat espanyol sobren dits d’una mà per comptar-les i les que hi són estan en estat embrionari. Com a mostra, l’aliança BEAM, formada per 50 petites empreses europees que tenen com a focus lluitar contra soques multiresistents (no només desenvolupadors d’antibiòtics també dispositius i altres), la catalana Abac Therapeutics és l’única empresa de l’Estat que en forma part i la sevillana Medina hi és com a empresa associada. Hi ha d’altres firmes, també implicades a posar el seu gra de sorra al problema de la resistència als antibiòtics, que han optat per optimitzar les famílies antigues d’antibiòtics. La farmacèutica catalana Reig Jofre n’és un exemple. Així que en aquesta cursa hi entren en joc dos nivells de recerca. Ara com ara, hi ha més pes de les companyies a intentar optimitzar les famílies existents que a descobrir-ne de noves. Els experts adverteixen que poc a poc hauria d’anar invertint-se la posició.

El director general del Parc Científic de Barcelona explica que el primer pas era prendre consciència de la dimensió del problema. “Durant anys els científics estaven advertint dels greus riscos que comportava aquest fenomen sense que se’ls escoltés. No va estar fins l’últim mandat de Barack Obama quan es va posar a l’agenda política i van començar a saltar les alarmes al terreny públic”, explica Belda.

Els experts consultats creuen que el següent pas és el de destinar més recursos públics a la recerca de nous antibiòtics. Ara com ara no hi ha una estructura clara i coordinada(veieu entrevista de la pàgina següent). Així mateix, en allò que tothom coincideix és que per fer front a un problema global que està en mans de microempreses i petits consorcis publicoprivats calen accions que van més enllà del finançament. Per assolir-ho s’haurà d’aplanar el camí i posar facilitats per a un nou paradigma en el complex i costós món del desenvolupament de nous fàrmacs.Gargallo-Viola creu que hi ha tres temes clau que cal redefinir. Un és superar el risc tècnic, no és fàcil aconseguir nous antibiòtics com es va fer en l’època daurada. Fins ara tots els esforços estaven centrats en els antibiòtics d’ampli espectre, productes que són actius per a tot tipus de bacteris. Aquest model s’ha demostrat caduc perquè els bacteris són tremendament diferents “La solució ara és buscar productes específics. Faré un comparatiu bèl·lic, és com apostar per dissenyar bales per a cada bacteri i no una que aspiri a exterminar-los tots”, diu el director general d’Abac Therapeutics. En part, és seguir la mateixa estratègia que a oncologia, que han dissenyat tractaments específics per a cada tumor.

El segon punt i molt vinculat a aquesta especialització és la necessitat de replantejar el retorn econòmic . I aquest punt està en mans dels governs.

Retorn.

Actualment un tractament d’antibiòtics vell per a una infecció greu costa només 84 euros, en càncer les agències públiques de salut destinen 100.000 euros al tractament, o els d’hepatitis C, 45.000 euros. L’antibiòtic té a més la particularitat que un cost baix no es pot compensar en un retorn basat a vendre molts antibiòtics, perquè és un fàrmac que no es prescriu si no és en casos molt puntuals. Així que la proposta d’alguns actors del sector és que hauria de ser un preu raonable per aconseguir transformar un negoci basat en volum de vendes a basar-lo en valor. Caldrà doncs que els estats es preguntin quant ha de costar un producte que salva vides d’una manera eficient i ràpida.

Per últim, el tercer pilar clau per a un canvi de paradigma és fer-li una volta als processos regulatoris. Per poder comercialitzar un fàrmac s’ha d’aprovar per les diferents agències reguladores. Tant des de l’agència europea com la dels EUA estan ja prenent mesures i han aprovat nous mecanismes per poder aprovar productes d’una manera més ràpida i amb inversions més petites sense comprometre la rigorositat i la seguretat.

Ens trobem, doncs, en un moment crític per facilitar que les petites empreses puguin ser capaces d’assumir el risc. Ara bé, en aquest repte global no es pot prescindir totalment dels gegants farmacèutics. “Perquè per a la comercialització dels fàrmacs, es necessita una estructura adequada i múscul financer, justament el que no tenen els petits”, explica Jordi Vila, cap del departament de Microbiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i impulsor d’una spin off orientada al desenvolupament de nous antibiòtics.

Si posem el focus a casa nostra, Catalunya en aquest repte ha agafat el lideratge. A més que és on es concentra la iniciativa privada, és on són els experts de referència i grans hospitals com el Clínic de Barcelona o Vall d’Hebron que han destacat per anar més enllà de l’assistència mèdica. En el cas del primer, s’ha convertit en l’únic hospital que treballa en la recerca de nous antibiòtics. I no és casualitat que siguin dos catalans el president i vocal de la recentment creada associació espanyola pel descobriment de nous antibiòtics.

LES XIFRES

10 M
Morts
Es preveu que l’any 2050 s’arribi a aquesta xifra de defuncions a tot el món per impossibilitat de combatre infeccions.
900 M€
Inversió
És la xifra que es necessita per desenvolupar i comercialitzar un nou medicament.
80€
Retorn
El preu d’un tractament que es paga pels vells antibiòtics és tan baix que desincentiva la recerca de nous.
2n
Ús antibiòtic
L’Estat espanyol és el segon país de la UE que més antibiòtics consumeix.

Acció ‘glocal’

L’any 2014 i arran la proposta de la UE i EUA, l’Estat va posar en marxa el Pla Nacional front la Resistència als Antibiòtics (PRAN ) que està coordinat per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. L’objectiu és múltiple, per una banda sensibilitzar en l’ús prudent de l’antibiòtic i promocionar una estratègia comunia en matèria de recerca, afavorir el desenvolupament de la recerca. Des del Ministeri de Salut expliquen que des de la posada en marxa del pla fa 4 anys s’hi ha realitzat una inversió directa de 2 milions d’euros.

Aquesta batalla global requereix una solució local coordinada, que seqüenciï cada granja, cada territori.

“Estem arribant a situacions realment alarmants si no es fa res”

a.p

Com hem arribat a aquest punt en la multiresistència als antibiòtics?
Hi ha un estudi de la revista Nature de l’any 2011 que demostra que la resistència als antibiòtics és un fenomen que precedeix l’aparició d’aquests. Té una explicació lògica, perquè els bacteris produeixen antibiòtics per lluitar contra altres bacteris, quan conviuen junts en ecosistemes molt heterogenis i es destrueixen entre ells per garantir-se el seu aliment. Ara bé, amb l’ús i abús dels antibiòtics, tant en humans com en animals, el problema de la resistència als antibiòtics s’ha fet més complex. Hi ha una interconnexió en termes de bacteris multiresistents entre els humans, els animals i el medi, per això, com ja recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’han de prendre mesures en els tres nivells perquè tinguin un impacte.
Hi ha qui parla de la tempesta perfecta. Estem arribant a situacions realment preocupants?
Estem arribant a situacions realment preocupants si no es fa res. Per una banda, perquè s’ha anat seleccionant bacteris resistents i, per altra banda, perquè la indústria farmacèutica fa anys que va deixar d’apostar pel desenvolupament de nous antibiòtics i es va orientar cap a d’altres tractaments amb els quals té més retorn. És a dir, es podran tenir infeccions ocasionades pels bacteris panresistents, a tots els antibiòtics, i això és alarmant. Ara ja està passant, i no només a països en vies de desenvolupament. Fa 4 anys a un hospital d’Alemanya es va ubicar un panresistent que va causar una xifra de morts considerable. I això pot anar cada cop a més.
Quines accions creu que s’han de portar a terme en aquesta cursa contra els multiresistents?
Hem tingut sort que, encara que tard, els polítics s’han adonat de la problemàtica que fa temps que advertíem els científic. Finalment Obama i Cameron l’any 2014 ho van posar en l’agenda pública. Es van buscar contactes entre el govern dels EUA i la UE per motivar el desenvolupament dels nous antibiòtics. Entre altres mesures s’han desenvolupat plans nacionals per fer-hi front.
I quina valoració en fa, d’aquestes mesures?
Hi ha hagut una heterogeneïtat entre països. El Ministeri de Salut, per exemple, ha fet un pla d’acció molt ben dissenyat, que té en compte aspectes veterinaris i humans i la seva interacció, però són plans sense pressupost assignat, o molt baix comparat amb els milions que han posat altres països. En recerca tampoc s’està fent gran cosa, a més dels Innovative Medicines Initiative (IMI), l’aliança entre indústria i Unió Europea, hi ha els Joint Progam Iniciatives, la seva filosofia és crear grups de recerca de diversos països però cadascú posa els seus diners. Espanya ha posat 300.000 euros i Alemanya 2 milions. Amb una quantitat tan reduïda pots subvencionar un o dos grups de recerca, però no més. El finançament és un aspecte important.
En el cas concret de l’hospital Clínic, quines accions estan portant a terme per combatre aquest problema?
L’any 1992 vam començar a conèixer les bases moleculars de la resistència i des de fa 8 anys treballem en el desenvolupament de nous antibiòtics, perquè si la indústria farmacèutica no en busca de nous algú ho ha de fer. Estem, a més, treballant en un projecte europeu de diagnosi ràpida, per reduir-la a una hora quan tradicionalment es triguen dies.
Laboratorio Reig JOFRE

Reig Jofre fa un front comú amb universitats i hospitals

La farmacèutica Reig Jofre, que té en el desenvolupament de productes d’especialitat tecnològica (antibiòtics i injectables) una de les seves àrees de negoci, ha posat ganes i esforços per guanyar la batalla contra la creixent resistència dels bacteris.

Com avança Ignasi Vilà, director general industrial de la farmacèutica, acaben de crear un consorci amb diferents universitats i hospitals per desenvolupar un projecte de recerca que millorarà l’alliberament dels antibiòtics. “Contribuirà a fer que es compleixin les exigències de cada tractament”, explica Vilà.

A més a més, la firma col·labora amb start-ups dedicades al camp dels antibiòtics perquè puguin fer proves a les seves instal·lacions. I finalment, mantenen converses amb una firma dels EUA per formar part d’un projecte de recerca d’un nou antibiòtic. “Nosaltres creiem en les aliances amb altres actors per als nous reptes”, diu.

Abac therapeutics

Abac Therapeutics cerca noves famílies de compostos

Abac Therapeutics va néixer al novembre del 2015 després de la reorganització de l’àrea d’investigació i desenvolupament de la firma farmacèutica Ferrer.

En aquell moment la companyia va decidir que als projectes que tenien una certa identitat se’ls havia de fer créixer d’una manera autònoma i amb col·laboracions públiques i privades. Des del primer dia, Abac Therapeutics va contactar amb inversors d’arreu del món per explicar la nova oportunitat de negoci que s’obria, i els inversors van anar arribant. De fet es va crear un consorci de quatre inversors, un d’ells la mateixa Ferrer, més dos d’internacionals i un de local, de manera que amb la injecció de capital que els fons van aportar s’assegura la viabilitat dels propers quatre anys.

La intenció d’Abac és descobrir noves famílies de compostos, amb un nou mecanisme d’acció i arribar a la Fase I clínica. Un cop en aquest punt trobarien aliances amb companyies grans perquè s’ocupessin de la comercialització. “Ja tenim contactes, hem rebut respostes molt satisfactòries”, avança Domingo Gargallo-Viola, CEO d’Abac Therapeutics.

La firma aposta per un nou paradigma de recerca especialitzant-se. “L’aposta és desenvolupar un producte que és molt actiu enfront d’un bacteri i no ho és respecte als altres”, avança.

Hospital clínic

L’Hospital Clínic crea una ‘spin off’ per trobar nous antibiòtics

Des del departament de Microbiologia de l’hospital Clínic estan en ple procés de creació d’una spin off que ha de contribuir a solucionar el problema dels bacteris multiresistents. La nova firma, que encara no té nom, té dues línies de treball, una de centrada en el desenvolupament de nous antibiòtics, a partir d’unes molècules que tenen patentades. I una altra està orientada al diagnòstic microbiològic ràpid, que permetria detectar quin és el bacteri responsable de la infecció en només una hora.

L’spin off aspira a ocupar-se de les primeres fases en la recerca del nou antibiòtic i, un cop en preclínica, buscarien un acord amb alguna gran farmacèutica que s’ocupés de les últimes etapes del procés, les que requereixen més múscul financer.

Jordi Vila, cap del departament de Microbiologia de l’hopital Clínic i un dels fundadors de l’spin off, explica que l’objectiu de crear aquesta firma és trobar inversors per vies que no siguin només les públiques, “perquè, ara com ara, els organismes públics estan destinant molt pocs recursos a la recerca”, diu Vila.

La nova companyia l’han posat en marxa científics de l’Institut de Salut Global que pertany a l’hospital Clínic, i que aglutina diferents professionals, tant els que treballen al centre com d’altres que no.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.