Opinió

Urgeix el canvi de model universitari

Diré sense por d’equivocar-me que les universitats estem al límit de les forces. Encara cobrem alguns rèdits pel que fa a la recerca, però com em recordava una alumna, decebuda en part, que acaba aquest curs la carrera, massa professorat pensa en recerca i poc en docència. Per la recerca i només per ella seràs valorat

Durant bas­tants mesos la rei­vin­di­cació de les uni­ver­si­tats per un canvi de model i, amb més insistència, per un finançament sufi­ci­ent ha estat de baix to. Dar­re­ra­ment les coses han can­viat. S’han dis­pa­rat dos mis­sat­ges: un rela­ci­o­nat amb la situ­ació crítica de les finan­ces uni­ver­sitàries i l’altre amb la situ­ació catastròfica del pano­rama cien­ti­fi­co­tec­nològic. Bàsica­ment les dades dis­po­ni­bles cor­res­po­nen a l’Estat espa­nyol, però la majo­ria de les con­clu­si­ons es poden apli­car a Cata­lu­nya, que en els dar­rers temps ha estat asfi­xi­ada.

Hi ha qui argu­men­tarà que l’adjec­tiu catastròfic no es cor­res­pon a la rea­li­tat cata­lana i que tenim uns magnífics resul­tats. Sovint des­ta­quem que els científics han obtin­gut un alt nom­bre d’ajuts del Con­sell Euro­peu de Recerca (ERC), que som el 4rt país quant a obtenció d’ajuts per milió d’habi­tants dar­rere de Suïssa, Israel i Països Bai­xos, i que els arti­cles de recerca i llur qua­li­tat no han parat d’aug­men­tar en els dar­rers anys.

Diré sense por d’equi­vo­car-me que les uni­ver­si­tats estem al límit de les for­ces. Encara cobrem alguns rèdits pel que fa a la recerca, però com em recor­dava una alumna, dece­buda en part, que acaba aquest curs la car­rera, massa pro­fes­so­rat pensa en recerca i poc en docència. Per la recerca i només per ella seràs valo­rat. Cert que en alguns casos, cada dia més, l’ofec econòmic i el can­sa­ment han fet que alguns hagin aban­do­nat la recerca per cen­trar-se única­ment en la docència.

En gene­ral, la manca de pro­fes­so­rat en for­mació fa que es dedi­qui menys temps a tot el que no és recerca i la manca de pos­si­bi­li­tats de pro­moció fa que hi hagi can­sa­ment i menys interès. Suplim el per­so­nal en for­mació amb per­so­nal even­tual a hores i mal retribuït.

Fer com fidípedes.

Mal­grat tot, el resul­tats de les uni­ver­si­tats encara s’han man­tin­gut prou bé. Som al límit, però al límit es pot fer un gran esforç per després caure exhaust, com Fidípedes, el sol­dat grec que fa uns 2.500 anys va morir després de córrer 42 km des de Marató fins a Ate­nes. Ja no va publi­car res més.

Fa massa anys que la foto­gra­fia és gai­rebé estàtica. Com que anem tirant millor que altres, no cal fer res. Errònia con­clusió.

La uni­ver­si­tat està inse­rida en el sis­tema de R+D+i, un sis­tema que rebia al 2016 menys recur­sos que al 2007. En defensa del sis­tema apa­reix l’exem­ple dels èxits dels cen­tres de recerca no uni­ver­si­ta­ris. Cert que tenen unes con­di­ci­ons de con­torn molt millors per com­pe­tir i acon­se­guir reei­xir i sub­sis­tir, però també estan afec­tats per manca de recur­sos agreu­jada per les agres­si­ons de la política inter­ven­ci­o­nista i fis­ca­lit­za­dora de Cristóbal Mon­toro i l’apli­cació de les mesu­res per evi­tar que els ajuts de recerca ser­vis­sin per com­prar urnes.

La Llei de Reforma Uni­ver­sitària es va apro­var l’any 1983, aviat farà 35 anys. La nor­ma­tiva que regeix el pro­fes­so­rat és de l’any 1985 sense cap modi­fi­cació subs­tan­cial. Cert que s’han fet dues lleis poste­ri­ors, la dar­rera al 2007, fa 10 anys, però que no han modi­fi­cat gens l’arqui­tec­tura glo­bal ni les com­petències.

A Cata­lu­nya la Llei d’Uni­ver­si­tats del 2003 va millo­rar coses, però el marc espa­nyol és tan rígid que no es pot modi­fi­car el model que va adop­tar al segle XX quan ja estava des­fa­sat. És un model obso­let rígid i únic per a tot l’Estat, amb 17 sis­te­mes de preus de les matrícules, absència total de reti­ment de comp­tes públics i uns par­la­ments com­ple­ta­ment d’esquena a la uni­ver­si­tat.

Al llarg dels anys s’han anat posant pedaços a les nor­ma­ti­ves però no s’ha fet la feina que calia. Covar­dia política i la inca­pa­ci­tat per enten­dre que l’únic camí per man­te­nir un estat del benes­tar més o menys gene­ra­lit­zat és l’eco­no­mia del conei­xe­ment.

Per tal que el sis­tema uni­ver­si­tari català pugui par­lar-se de tu a tu amb altres sis­te­mes moderns és impres­cin­di­ble que se separi de l’espa­nyol. No entro aquí en inde­pendència política, sen­zi­lla­ment un sis­tema com el del Regne Unit, amb un sis­tema uni­ver­si­tari per a cada nació.

S’ha de dis­po­sar d’un finançament sufi­ci­ent i d’un model com ara el danès, un país petit amb bones uni­ver­si­tats i amb un model de govern uni­ver­si­tari que no està atra­pat pel cor­po­ra­ti­visme.

Sense voler ser popu­lar, diré que sense el canvi del model de govern actual per un model més modern i euro­peu la uni­ver­si­tat cata­lana no podrà com­pe­tir real­ment amb els sis­te­mes líders.

Govern de la universitat danesa

La màxima autoritat de la universitat és un Consell format per membres interns (tots els sectors de la universitat) i externs, amb majoria de membres externs. Els membres els selecciona una comissió formada d’acord amb els estatuts. El Consell té un president que ha de ser dels membres externs. El Consell contracta el rector, que ha de ser un reconegut investigador del sector i amb experiència en el món de la gestió universitària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.