Pensions i República

Aquests dies s’estan pro­duint impor­tants pro­tes­tes pro­ta­go­nit­za­des pels pen­si­o­nis­tes. El deto­nant ha estat la noti­fi­cació del ver­go­nyant incre­ment anual del 0,25% en la pensió que reben mili­ons de ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes, que veuen un any més com per­den poder adqui­si­tiu. Les pen­si­ons tor­nen a estar en el cen­tre del debat polític. Fins ara, els impul­sors d’aques­tes pro­tes­tes han estat enti­tats de caràcter espa­nyo­lista, que ho han fet amb l’objec­tiu de recu­pe­rar l’apli­cació de l’IPC a les pen­si­ons. Dei­xant de banda l’opor­tu­ni­tat política d’algu­nes d’aques­tes orga­nit­za­ci­ons, des d’una visió de país ente­nem que el greu pro­blema de les pen­si­ons només es pot solu­ci­o­nar de manera satis­factòria amb el des­ple­ga­ment de la República cata­lana. Lamen­ta­ble­ment, les pro­tes­tes actu­als estan abo­ca­des al fracàs, ja què no s’ataca l’ori­gen del pro­blema. El model pro­duc­tiu de l’eco­no­mia espa­nyola, de deci­si­ons cen­tra­lit­za­des ori­en­ta­des a una eco­no­mia de ser­veis que fomenta el tre­ball pre­cari i els sous bai­xos, impos­si­bi­lita tro­bar sor­ti­des a les neces­si­tats dels pen­si­o­nis­tes. Espa­nya té un model econòmic dis­se­nyat per donar ser­vei a unes elits extrac­ti­ves al ser­vei del poder de l’Íbex, opo­sat als interes­sos de les clas­ses mit­ja­nes i popu­lars. Cap de les pro­pos­tes dels par­tits espa­nyols té la volun­tat de can­viar el model, ni pot­ser la pos­si­bi­li­tat de fer-ho. En tot cas, qual­se­vol millora que es pro­posi ara serà per tapar les pro­tes­tes i tallar un debat que hau­ria de ser de més enver­ga­dura. Com ja s’ha dit, la millora de les pen­si­ons de totes les cata­la­nes i els cata­lans jubi­lats, i també el man­te­ni­ment ferm del seu nivell adqui­si­tiu, implica –en el pre­sent i en el futur– la cre­ació de la República, ja que ens ha de per­me­tre crear un nou model econòmic, punt bàsic per a una major gene­ració de llocs de tre­ball, de més qua­li­tat i amb millor nivell sala­rial.

Sola­ment en una Cata­lu­nya repu­bli­cana podrem desen­vo­lu­par ple­na­ment els rep­tes d’aquest segle, com ara la cre­ació de nous clústers i la soci­e­tat 4.0. Tenim en el nos­tre ADN la inno­vació i l’empre­ne­do­ria, i dis­po­sem del poten­cial humà i tec­nològic per asse­gu­rar que serà un èxit. Això a Espa­nya és i serà impos­si­ble. Però per als pen­si­o­nis­tes no tot és la pensió. Hi ha altres temes, com ara la salut, l’habi­tatge, la dependència o l’apor­tació social fruit de l’experiència de vida i tre­ball, sobre els quals les jubi­la­des i els jubi­lats poden –i volen– dir-hi la seva. Tot un futur harmònic que cal desen­vo­lu­par ade­qua­da­ment en una nova soci­e­tat repu­bli­cana.