Aquests dies s’estan produint importants protestes protagonitzades pels pensionistes. El detonant ha estat la notificació del vergonyant increment anual del 0,25% en la pensió que reben milions de ciutadans i ciutadanes, que veuen un any més com perden poder adquisitiu. Les pensions tornen a estar en el centre del debat polític. Fins ara, els impulsors d’aquestes protestes han estat entitats de caràcter espanyolista, que ho han fet amb l’objectiu de recuperar l’aplicació de l’IPC a les pensions. Deixant de banda l’oportunitat política d’algunes d’aquestes organitzacions, des d’una visió de país entenem que el greu problema de les pensions només es pot solucionar de manera satisfactòria amb el desplegament de la República catalana. Lamentablement, les protestes actuals estan abocades al fracàs, ja què no s’ataca l’origen del problema. El model productiu de l’economia espanyola, de decisions centralitzades orientades a una economia de serveis que fomenta el treball precari i els sous baixos, impossibilita trobar sortides a les necessitats dels pensionistes. Espanya té un model econòmic dissenyat per donar servei a unes elits extractives al servei del poder de l’Íbex, oposat als interessos de les classes mitjanes i populars. Cap de les propostes dels partits espanyols té la voluntat de canviar el model, ni potser la possibilitat de fer-ho. En tot cas, qualsevol millora que es proposi ara serà per tapar les protestes i tallar un debat que hauria de ser de més envergadura. Com ja s’ha dit, la millora de les pensions de totes les catalanes i els catalans jubilats, i també el manteniment ferm del seu nivell adquisitiu, implica –en el present i en el futur– la creació de la República, ja que ens ha de permetre crear un nou model econòmic, punt bàsic per a una major generació de llocs de treball, de més qualitat i amb millor nivell salarial.

Solament en una Catalunya republicana podrem desenvolupar plenament els reptes d’aquest segle, com ara la creació de nous clústers i la societat 4.0. Tenim en el nostre ADN la innovació i l’emprenedoria, i disposem del potencial humà i tecnològic per assegurar que serà un èxit. Això a Espanya és i serà impossible. Però per als pensionistes no tot és la pensió. Hi ha altres temes, com ara la salut, l’habitatge, la dependència o l’aportació social fruit de l’experiència de vida i treball, sobre els quals les jubilades i els jubilats poden –i volen– dir-hi la seva. Tot un futur harmònic que cal desenvolupar adequadament en una nova societat republicana.