Política

Rajoy reclama al Parlament que elegeixi un president de la Generalitat “en condicions de governar”

El president del govern espanyol creu que si la cambra paga una querella contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena pot incórrer en “malversació”

El primer ministre defensa el mecanisme de les euroordres i apunta que Alemanya encara no ha pres una decisió definitiva

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha opinat aquest divendres que la querella que la mesa del Parlament de Catalunya ha acordat presentar contra el jutge del Tribunal Suprem (TS) espanyol Pablo Llarena podria suposar un delicte de “malversació”.

En una roda de premsa a la Moncloa, Rajoy ha puntualitzat que no li pertoca a ell fer anàlisis jurídiques. No obstant això, ha apuntat que “si aquesta querella la paga el Parlament, podria estar tipificada com una malversació de cabals públics”.

Sí que ha volgut fer, en canvi, una valoració política: “Sincerament, l’únic que ha de fer avui el Parlament de Catalunya, i que porta incomplint des del passat 21 de desembre, és elegir un president de la Generalitat”. El primer ministre espanyol fins i tot ha volgut descriure com hauria de ser el candidat o candidata a la investidura: “Una persona que estigui en condicions de governar, d’atendre els interessos generals dels ciutadans i que compleixi la llei com fa qualsevol ciutadà del nostre país i de qualsevol democràcia del nostre entorn”.

El president del govern de l’Estat se suma així a les veus del ministre de Justícia, Rafael Catalá, i del portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, que han criticat la decisió i han assenyalat que no té el vistiplau dels lletrats de la cambra.

No obstant això, fonts de la Moncloa citades per l’ACN neguen que, per ara, s’hagi donat cap instrucció a la Fiscalia perquè actuï contra el Parlament per la querella

Encara confia en l’extradició de Puigdemont

Rajoy també s’ha referit a l’afer de l’euroordre contra Puigdemont per rebel·lió i malversació. Segons ell, la petició de les autoritats espanyoles a les d’Alemanya “es continua discutint en aquesta moments i no hi ha una decisió definitiva”. “Donem-li temps al temps i veurem com es produeixen els esdeveniments en el futur”, ha apuntat.

En qualsevol cas, ha defensat el mecanismes de les ordres europees de detenció: “És un gran avenç en el procés de construcció europea i de generació de confiança entre països que som democràcies i que tenim un sistema de drets i llibertats com no tenen a massa llocs del món”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.