La sala tercera del Tribunal Suprem ha confirmat de manera íntegra la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià, que va condemnar a penes d’entre 3 i 13 anys de presó els 11 acusats d’irregularitats en contractes entre la Generalitat Valenciana i membres de la trama Gürtel per a la fira de turisme Fitur entre el 2005 i el 2009. Es tracta de la primera sentència ferma de la causa relacionada amb la trama. El TSJ valencià va condemnar el febrer del 2017 l’exconsellera de Turisme, Milagrosa Martínez, a 9 anys de presó per delictes de prevaricació, malversació i suborn. En la mateixa sentència es condemnava a 13 anys de presó els responsables de les empreses, Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez El Bigotes a més del cap de gabinet de la conselleria de Turisme, Rafael Betoret, condemnat a 6 anys de presó.

També van ser condemnats el funcionari de l’Agència Valenciana de Turisme, Isaac Vidal, a 7 anys de presó; l’exadministradora d’algunes societats de Gürtel, Isabel Jordá, a 6 anys de presó; Cándido Herrero, exempleat de l’empresa Orange Market, a 4 anys i 4 mesos; Jorge Guarro, excap de promoció de l’Agència Valenciana de Turisme, a 4 anys, i Mónica Magariños, exempleada d’Orange Market, i Ana Grau, excoordinadora de Fires de l’Agència Valenciana de Turisme, a 3 anys cadascuna. Pel que fa a les multes, Correa, Crespo i Pérez han d’abonar 3,9 milions cadascun pel delicte de tràfic d’influències. A més, tots ells, més Isabel Jordán, Milagrosa Martínez, Betoret, Vidal i Guarro, han d’indemnitzar de manera solidària la Generalitat Valenciana amb 271.636 euros.

El Suprem confirma que Francisco Correa, Álvaro Pérez i Pablo Crespo van cometre delictes de malversació de cabals públics, suborn actiu, tràfic d’influències i associació il·lícita, als quals se suma el de falsedat documental en el cas de Crespo. L’exconsellera Milagrosa Martínez va cometre delictes de malversació de cabals públics, suborn passiu i prevaricació administrativa. El Suprem ha rebutjat declarar la nul·litat de les gravacions de l’exregidor de Majadahonda (Madrid) José Luis Peñas, origen del procés.