Opinió

Ens hi atrevim?

Sabeu qui és l’única persona capaç de crear vincles afectius i efectius entre els valors de la innovació i la seva gent? Doncs el líder, el propietari o, per extensió, l’equip directiu

Com diu el magnífic pro­fes­sor de l’IMD de Lau­sana, George Kohl­ri­e­ser, el lide­ratge con­sis­teix en un equi­li­bri entre tenir cura (care) i atre­vir-se (dare). Un bon líder ha de saber posar les con­di­ci­ons fona­men­tals per tal que els seus col·labo­ra­dors se sen­tin esti­mats i esti­mu­lats però, alhora, els ha de saber ofe­rir les con­di­ci­ons que per­me­tin que puguin atre­vir-se a fer coses dife­rents, explo­rar i jugar-se-la. Un líder que només pro­te­geix però no empeny la gent cap a l’assaig i l’error no és un bon líder. Però, anem en compte, aquell qui només busca l’explo­ració arris­cada sense tenir en compte les con­di­ci­ons de segu­re­tat, tam­poc. Per des­comp­tat, les per­so­nes que osten­ten teòriques posi­ci­ons de lide­ratge però que no fan cap de les dues coses no són merei­xe­do­res del qua­li­fi­ca­tiu de líder, evi­dent­ment.

Interin­fluència.

Des del punt de vista de la inno­vació, la cosa va així (em sem­bla): un líder empre­sa­rial hau­ria de tenir molt clara la seva idea d’inno­vació i, de forma com­par­tida, tre­ba­llar-la amb els seus col·labo­ra­dors en un ambi­ent d’interin­fluència i apre­nen­tatge mutus. Al mateix temps, hau­ria de saber cons­truir les con­di­ci­ons ide­als per desen­vo­lu­par de forma pràctica i efec­tiva la filo­so­fia inno­va­dora que ha impul­sat. Això vol dir for­mació, eines, espais, estratègies, etcètera.

No acos­tuma a ser fàcil tro­bar empre­ses i líders que facin amb­dues coses i les facin bé. A vega­des hi ha fal­sos líders que impo­sen la inno­vació, cre­ant el con­següent rebuig, és clar. I d’altres que en par­len molt i pre­te­nen fer mol­tes coses però que no n’aca­ben fent gai­rebé cap. És el que jo he ano­me­nat sem­pre “inno­vació de maqui­llatge”: posar pòsters molt bonics amb fra­ses molt interes­sants, ins­tal·lar fut­bo­lins i fer un parell de semi­na­ris amb l’expert de torn. Sovint, aques­tes acci­ons acos­tu­men a aca­bar mala­ment: la gent acaba pen­sant que la inno­vació és “una moda més” i ho dei­xen córrer aviat.

De fet, i con­ti­nu­ant amb el model de Kohl­ri­e­ser, la gent que tre­ba­llem a les empre­ses hauríem de sen­tir-nos vin­cu­lats amb la inno­vació (bon­ding). Si sim­ple­ment la per­ce­bem com una cosa ali­ena a nosal­tres i que ens impo­sen (amb ame­na­ces més o menys vela­des), l’aven­tura aca­barà mala­ment. Sabeu qui és l’única per­sona capaç de crear vin­cles afec­tius i efec­tius entre els valors de la inno­vació i la seva gent? Doncs el líder, el pro­pi­e­tari o, per extensió, l’equip direc­tiu.

Dis­sor­ta­da­ment, mol­tes vega­des m’he tro­bat equips de gent a qui estava for­mant en cre­a­ti­vi­tat i inno­vació que m’han dit coses del tipus: “Franc, això està molt bé però els nos­tres caps no en tenen ni idea i, de fet, fan exac­ta­ment el con­trari.” Fins i tot hi ha direc­tius que, pel fet de ser-ho, ja es pen­sen que són per­so­nes que no tenen gran cosa a apren­dre en aquest camp. De fet, la majo­ria de direc­tius ni saben a vega­des que els seus col·labo­ra­dors estan for­mant-se en aquests temes. No m’ho invento, ho he vis­cut per­so­nal­ment mol­tes vega­des.

Repar­tim doncs, com a líders, grans dosis d’amor i d’auten­ti­ci­tat vers la inno­vació (care) i pro­cu­rem dis­tri­buir també entre la nos­tra gent quan­ti­tats gene­ro­ses de risc, aven­tura i mètode (dare).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.