opinio

Una mirada més humana sobre la robotització

Què tenen en comú Pinotxo, Frankenstein o un replicant de la pel·lícula Blade Runner? Tots tres són exemples de com la imaginació humana de diferents èpoques ha estat capaç de traslladar a la literatura i al cinema una sèrie de mites, pors i fins i tot prediccions de les formes que podria prendre allò que avui anomenem intel·ligència artificial. Una intel·ligència creada per l’ésser humà que actualment adopta les aparences més variades en forma d’artefactes, programaris o robots.

Actualment, la Quarta Revolució Industrial ja no és part d’una novel·la de ciència-ficció, és un canvi disruptiu que ha arribat per quedar-se. Segons un impactant estudi d’abast internacional presentat recentment per PricewaterhouseCoopers, a l’Estat espanyol l’any 2030 el 30% de les feines estaran automatitzades. Aquesta anàlisi determina que l’automatització està tenint lloc en tres grans fases:

• La primera, en la qual ja ens trobem, durarà fins a principis de la dècada de 2020, implica l’automatització de les tasques més senzilles i de l’anàlisi estructurat de dades, i suposa que entre un 1 i un 4% de les feines deixaran de ser fetes per persones.

• A continuació, es donarà una fase que durarà fins a mitjans de la pròxima dècada i on s’ampliarà l’intercanvi d’informació i l’anàlisi de dades desestructurades de forma automàtica. En aquesta fase el 21% de les feines actuals ja podrien ser fetes per màquines.

• Finalment, la darrera fase, que arribarà al 2030, serà on una intel·ligència artificial molt més desenvolupada podria fer desaparèixer fins al 34% de les feines conegudes avui dia.

Apostem per l’ètica.

Tanmateix, cal diferenciar els diferents nivells de formació en relació a la probabilitat d’automatització de què parlen des de PwC: a major especialització professional, menor risc de robotització. Un altre element important de tenir en compte és que la robotització crearà feines noves a mesura que es vagi estenent. El que falta per veure encara, i aquí es poden trobar opinions de tota mena, és si la creació d’aquesta futura ocupació serà capaç de contrarestar la destrucció de treballs actuals.

El més normal és que tots aquests canvis puguin despertar inquietuds. Crec que la solució a les pors instintives no és rebutjar la robotització i la intel·ligència artificial, sinó que des de les organitzacions es miri de mitigar-les a través del disseny i implantació de la tecnologia en els processos productius.

Des de diversos àmbits públics, comencen a sorgir codis ètics per al bon desenvolupament de la Intel·ligència Artificial, com el proposat a la Barcelona Declaration for the Proper Development and Use of Artificial Intelligence in Europe de març de 2017. També el Parlament Europeu va aprovar l’any passat una proposta de regulació en la matèria. En l’horitzó s’albiren qüestions que fins fa poc ens haurien semblat absurdes com, per exemple, saber si els robots que substitueixen persones hauran de cotitzar a la seguretat social.

Fa unes setmanes vaig assistir a la Mobile Week Bcn, un dels esdeveniments paral·lels al Mobile World Congress. Vaig escoltar una sèrie de diàlegs sobre el futur del treball on el concepte de robotització ressonava sovint. Diversos experts hi van destacar la importància que creuen que seguiran tenint determinades tasques humanes en un nou entorn laboral on les màquines podran realitzar les feines que menys intervenció humana necessiten. Aspectes com la creativitat, l’autonomia, la presa de decisions o la capacitat de síntesi, entre d’altres, opinen que continuaran sent territori humà. Un dels conferenciants que més em van impactar d’aquelles jornades va ser el futurista i humanista alemany Gerd Leonhard. Dues frases seves em vaig gravar a la memòria: “Tot progrés tecnològic ha de resultar en prosperitat humana”; i “El lideratge en ètica digital esdevindrà un avantatge competitiu clau”.

De totes aquestes qüestions i d’altres en volem parlar durant la celebració, el pròxim 24 de maig al CaixaForum de Barcelona, de la desena edició dels Premis Factor Humà (www.premisfactorhuma.org). Enguany sota el lema Una visió més àmplia, tenim preparada una vetllada on, a més de guardonar dues iniciatives que posin les persones al centre de la gestió organitzativa, volem parlar de les implicacions ètiques del fenomen de la robotització. Farem una mirada general sobre un passat en el qual ja vam imaginar com serien els robots, sobre un present on han començat a instal·lar-se a les nostres vides i sobre un futur que reivindiquem que haurà de seguir sent, de totes maneres, més humà que mai.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.