El portaveu parlamentari del PNB, Aitor Esteban, ha comparegut aquest dimecres a la tarda en roda de premsa al Congrés dels Diputats per anunciar de viva veu el “sí” dels seus cinc diputats als pressupostos generals de l’Estat i justificar així que no hagin complert la promesa de vetar els comptes de Rajoy mentre es mantingui l’aplicació del 155 a Catalunya.

En aquest marc, Esteban ha afirmat “amb coneixement de causa” que el 155 s’aixecarà “de manera imminent” tot i que ha admès que “no té garanties” que això sigui així. En tot cas ha afirmat que s’han produït contactes entre la seva formació i el PDeCAT, així com els “àmbits de Berlín”, i malgrat que ha afirmat que no hi ha acords formals, ha apuntat que “en uns dies succeirà el que ha de succeir” i que els seus imputs positius “provenen de Catalunya”. Esteban ha afegit que el PNB ha “contribuït a buscar solucions” a Catalunya, a evitar que “es desboqui l’enfrontament” i a propiciar que no s’obrin escenaris que donin el poder als que busquen un ús “abusiu” del 155.

Abans de la seva roda de premsa, l’executiva del PNB ja havia anunciat mitjançant un comunicat que permetria amb els seus cinc vots al Congrés l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat per al 2018, malgrat que no es compleix la condició que la mateixa formació havia fixat i que volia que s’aixequés primer la intervenció per la via de l’article 155 de la Constitució a Catalunya.

Els nacionalistes bascos afirmaven al seu comunicat que ho feien “per responsabilitat” i “posant els interessos de la ciutadania d’Euskadi per sobre dels del PNB”, i “des del convenciment que és la decisió que contribuirà de manera més eficaç a l’aixecament de l’article 155 a Catalunya”. Respecte a aquesta qüestió, el PNB assegura que “entén” que aquest aixecament no només és “inevitable” sinó també “imminent”, perquè “un cop que Joaquim Torra ha estat investit president, existeix un poder legislatiu català que està encaminat a la conformació d’un nou govern i a la desarticulació del 155 en qüestió de setmanes, dies o hores”.

De fet, el grup basc va afegir ahir dimarts en unes declaracions fetes pel portaveu del govern basc, Josu Erkoreka, que donava valor a les inversions pactades amb l’executiu de Mariano Rajoy i a l’augment de les pensions, si bé va insistir que la darrera paraula la té el partit i que el gabinet d’Íñigo Urkullu acceptarà el que decideixi.

El PP es va aferrar ahir a aquestes precisions d’Erkoreka per suggerir que es fa molt difícil que vulguin renunciar-hi, alhora que va voler veure com una crítica al president Quim Torra per part del portaveu el fet que assenyalés que “segurament era conscient dels efectes i de les conseqüències de les seves accions” quan va nomenar Josep Rull, Jordi Turull, Lluís Puig i Toni Comín. Es referia a la paralització del decret i a l’allargament del 155 imposats per Rajoy.

En aquest punt, el PP va insistir que les darreres hores el PNB no els havia collat per intentar que es publiquin els nomenaments, però sí que els havia traslladat el malestar per la decisió de mantenir el 155, perquè de bon començament havien condicionat el seu sí als pressupostos no només als acords inversors i econòmics que es tanquessin, sinó també al fet que el govern català hagués recuperat el control de les seves institucions.

L’executiu espanyol anit continuava sense donar explicacions de la base legal que empara la suspensió de la publicació dels nomenaments, però desmentia la possibilitat que Rajoy faci el gest d’aixecat el vet al decret –encara que al cap d’algunes hores el portessin al TC per impugnar-lo– per tal de facilitar el relat del PNB. Fonts del PP sentenciaven que aquesta mesura seria contraproduent, perquè Cs s’aferraria al discurs que s’ha bescanviat el 155 pels pressupostos.