opinio

La batalla per la innovació

La Comissió Europea ha publicat el Quadre Europeu d’indicadors de la innovació 2018 en què es constata que dos terços del creixement econòmic d’Europa en les últimes dècades és conseqüència de la innovació que els països europeus han generat. El dia 7 de juny, la Comissió va proposar un ambiciós programa de finançament de la investigació i la innovació que si és aprovat pel Consell de Ministres suposarà 100.000 milions d’euros per al període 2021-27 que és el que cobrirà el marc pressupostari pluriannual i que ha de comptar amb les restriccions pressupostàries que implica el Brexit.

Les dades presentades per la Comissió Europea mostren que Europa, que representa el 7% de la població mundial, suposa el 20% del total mundial en R+D i publica un terç de les publicacions científiques d’alta qualitat.

Tot això es produeix gràcies a la col·laboració publicoprivada amb esforços dels estats, els governs regionals, els ajuntaments, les universitats, les empreses i les fundacions privades de tota mena. Gràcies a aquesta col·laboració i a totes les iniciatives, la Comissió Europea constata que Europa ostenta el lideratge mundial en innovació en un seguit de sectors com el farmacèutic, el químic, l’enginyeria mecànica, la moda, la fotònica i la biotecnologia.

Quant a països líders en innovació, el primer lloc europeu l’ocupa Suècia, seguida de Dinamarca, Finlàndia, Holanda, el Regne Unit, Luxemburg i Alemanya, i quant a posicionament mundial es constata que Europa està reduint la diferència que tenia respecte al Canadà, els Estats Units i el Japó i que es manté per sobre de la Xina.

No tots els estats europeus han avançat en els mateixos sectors, ja que hi ha diferències en el grau d’aprofitament de les ajudes europees. Sectors destacats d’innovació són el tractament del càncer, l’energia solar en base a aigua i diòxid de carboni, l’atenció social per a robots, les bateries elèctriques de molta capacitat, l’ús de les impressores 3D per a la construcció, l’astrofísica, els cultius per a la producció de cosmètics i els fàrmacs i el sanejament ecològic de rius i llacs.

La Comissió Europea reitera que la inversió pública en matèria d’innovació no arriba al 3% del PIB europeu i diu que el 40% dels treballadors europeus no tenen les capacitats digitals suficients per afrontar de manera solvent la quarta revolució industrial com als Estats Units o a la Xina, on tenen unes universitats i uns centres de formació que s’estan preocupant molt per aquesta qüestió i “produeixen enginyers i investigadors” per fer-hi front.

És interessant també l’observació de la Comissió Europea dient que els països europeus que més han avançat en aquesta àrea últimament són Malta, Holanda i Espanya per molt que, en el cas espanyol, la Fundació COTEC que presideix l’exministra i biòloga Cristina Garmendia, estigui constatant les mancances que existeixen i que es lluita per eliminar.

Fenòmens contraposats.

Dins d’aquest context europeu de promoció de la innovació, a Catalunya s’han produït darrerament dos fenòmens contraposats. Resulta positiu que Barcelona tracti de posicionar-se com a capital europea de la ciència seguint idees ja experimentades a Amèrica per Nova York i Boston amb un projecte en què l’Ajuntament tracta de millorar l’ecosistema científic i innovador existent amb participació del món empresarial i educatiu de la ciutat que es va congregar a l’ajuntament el dia 28 de juny pensant que, com deia el president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, Barcelona ha de fer esforços per situar-se entre les primeres 50 ciutats del món del segle XXI. En aquest cas, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha actuat com cal.

En sentit contrari resulta negatiu que les lluites polítiques associades al “procés independentista” que es viu a Catalunya estiguin posant en perill la feina de la Fundació Princesa de Girona en pro de la innovació dels joves investigadors. És una llàstima que l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, hagi donat més importància a les consideracions polítiques a curt termini, lligades a la presència del rei Felip a Girona, que a les iniciatives de futur a favor de la innovació en negar a la fundació l’ús de l’Auditori per al lliurament dels seus premis anuals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.