Opinió

La batalla per la innovació

La Comissió Euro­pea ha publi­cat el Qua­dre Euro­peu d’indi­ca­dors de la inno­vació 2018 en què es cons­tata que dos terços del crei­xe­ment econòmic d’Europa en les últi­mes dècades és con­seqüència de la inno­vació que els països euro­peus han gene­rat. El dia 7 de juny, la Comissió va pro­po­sar un ambiciós pro­grama de finançament de la inves­ti­gació i la inno­vació que si és apro­vat pel Con­sell de Minis­tres supo­sarà 100.000 mili­ons d’euros per al període 2021-27 que és el que cobrirà el marc pres­su­pos­tari plu­ri­an­nual i que ha de comp­tar amb les res­tric­ci­ons pres­su­postàries que implica el Bre­xit.

Les dades pre­sen­ta­des per la Comissió Euro­pea mos­tren que Europa, que repre­senta el 7% de la població mun­dial, suposa el 20% del total mun­dial en R+D i publica un terç de les publi­ca­ci­ons científiques d’alta qua­li­tat.

Tot això es pro­du­eix gràcies a la col·labo­ració publi­co­pri­vada amb esforços dels estats, els governs regi­o­nals, els ajun­ta­ments, les uni­ver­si­tats, les empre­ses i les fun­da­ci­ons pri­va­des de tota mena. Gràcies a aquesta col·labo­ració i a totes les ini­ci­a­ti­ves, la Comissió Euro­pea cons­tata que Europa ostenta el lide­ratge mun­dial en inno­vació en un seguit de sec­tors com el far­macèutic, el químic, l’engi­nye­ria mecànica, la moda, la fotònica i la bio­tec­no­lo­gia.

Quant a països líders en inno­vació, el pri­mer lloc euro­peu l’ocupa Suècia, seguida de Dina­marca, Finlàndia, Holanda, el Regne Unit, Luxem­burg i Ale­ma­nya, i quant a posi­ci­o­na­ment mun­dial es cons­tata que Europa està reduint la diferència que tenia res­pecte al Canadà, els Estats Units i el Japó i que es manté per sobre de la Xina.

No tots els estats euro­peus han avançat en els matei­xos sec­tors, ja que hi ha diferències en el grau d’apro­fi­ta­ment de les aju­des euro­pees. Sec­tors des­ta­cats d’inno­vació són el trac­ta­ment del càncer, l’ener­gia solar en base a aigua i diòxid de car­boni, l’atenció social per a robots, les bate­ries elèctri­ques de molta capa­ci­tat, l’ús de les impres­so­res 3D per a la cons­trucció, l’astrofísica, els cul­tius per a la pro­ducció de cosmètics i els fàrmacs i el sane­ja­ment ecològic de rius i llacs.

La Comissió Euro­pea rei­tera que la inversió pública en matèria d’inno­vació no arriba al 3% del PIB euro­peu i diu que el 40% dels tre­ba­lla­dors euro­peus no tenen les capa­ci­tats digi­tals sufi­ci­ents per afron­tar de manera sol­vent la quarta revo­lució indus­trial com als Estats Units o a la Xina, on tenen unes uni­ver­si­tats i uns cen­tres de for­mació que s’estan pre­o­cu­pant molt per aquesta qüestió i “pro­du­ei­xen engi­nyers i inves­ti­ga­dors” per fer-hi front.

És interes­sant també l’obser­vació de la Comissió Euro­pea dient que els països euro­peus que més han avançat en aquesta àrea últi­ma­ment són Malta, Holanda i Espa­nya per molt que, en el cas espa­nyol, la Fun­dació COTEC que pre­si­deix l’exmi­nis­tra i biòloga Cris­tina Gar­men­dia, esti­gui cons­ta­tant les man­can­ces que exis­tei­xen i que es lluita per eli­mi­nar.

Fenòmens con­tra­po­sats.

Dins d’aquest con­text euro­peu de pro­moció de la inno­vació, a Cata­lu­nya s’han produït dar­re­ra­ment dos fenòmens con­tra­po­sats. Resulta posi­tiu que Bar­ce­lona tracti de posi­ci­o­nar-se com a capi­tal euro­pea de la ciència seguint idees ja expe­ri­men­ta­des a Amèrica per Nova York i Bos­ton amb un pro­jecte en què l’Ajun­ta­ment tracta de millo­rar l’eco­sis­tema científic i inno­va­dor exis­tent amb par­ti­ci­pació del món empre­sa­rial i edu­ca­tiu de la ciu­tat que es va con­gre­gar a l’ajun­ta­ment el dia 28 de juny pen­sant que, com deia el pre­si­dent de la Cam­bra de Comerç, Miquel Valls, Bar­ce­lona ha de fer esforços per situar-se entre les pri­me­res 50 ciu­tats del món del segle XXI. En aquest cas, l’alcal­dessa de Bar­ce­lona, Ada Colau, ha actuat com cal.

En sen­tit con­trari resulta nega­tiu que les llui­tes polítiques asso­ci­a­des al “procés inde­pen­den­tista” que es viu a Cata­lu­nya esti­guin posant en perill la feina de la Fun­dació Prin­cesa de Girona en pro de la inno­vació dels joves inves­ti­ga­dors. És una llàstima que l’alcal­dessa de Girona, Marta Madre­nas, hagi donat més importància a les con­si­de­ra­ci­ons polítiques a curt ter­mini, lli­ga­des a la presència del rei Felip a Girona, que a les ini­ci­a­ti­ves de futur a favor de la inno­vació en negar a la fun­dació l’ús de l’Audi­tori per al lliu­ra­ment dels seus pre­mis anu­als.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.