Propòsits econòmics de fi de curs

Val la pena veure-ho. Un recor­re­gut pels vol­tants de Madrid impres­si­ona: l’acti­vi­tat de cons­trucció en llocs com Val­de­be­bas, Boa­di­lla del Monte, El Cañave­ral, Arroyo del Fresno, entre molts d’altres, és espec­ta­cu­lar. Cap sem­blança amb Cata­lu­nya, que se situa en aquest sec­tor a una distància abis­mal. És pre­o­cu­pant i més si s’aca­ben con­fir­mant els plans de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i d’altres con­sis­to­ris per difi­cul­tar les pro­mo­ci­ons. Coin­ci­deix amb l’Estat en peu de guerra amb les admi­nis­tra­ci­ons locals i autonòmica de les prin­ci­pals asso­ci­a­ci­ons cata­la­nes del sec­tor, far­tes d’arbi­tra­ri­e­tats. No hi ha cap con­fir­mació empírica que exi­gir, per exem­ple, un 30% d’habi­tatge social als pro­mo­tors o altres tra­ves millori ni el preu de com­pra d’habi­tatge ni el dels llo­guers. Tot això fa pre­veure la importància que poden tenir les pro­pe­res muni­ci­pals per man­te­nir o fre­nar (difícil­ment per impul­sar) l’acti­vi­tat econòmica.

Diver­sos esde­ve­ni­ments en les dues dar­re­res set­ma­nes per ana­lit­zar el binomi banca/finan­ces i tec­no­lo­gia. En un d’aquests esde­ve­ni­ments, Fran­cisco González, pre­si­dent del BBVA (i avui dia per quota el segon ban­quer de Cata­lu­nya) aposta deci­di­da­ment per la tec­no­lo­gia, però alerta que hem de fer un gir com­plet a l’edu­cació i l’ense­nya­ment per con­fron­tar els can­vis amb garan­ties. En un altre lloc de la ciu­tat, bancs i Fin­tech’s reu­ni­des per Bar­ce­lona Cen­tre Finan­cer Euro­peu i per l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Finan­cers, s’obren a col·labo­rar més que a com­pe­tir, espe­ci­al­ment en les noves tec­no­lo­gies que si bé faci­li­ten enor­me­ment la relació amb el cli­ent, tenen encara per imma­du­resa pro­ble­mes de com­pli­ment regu­la­dor, de segu­re­tat de dades i d’eficiència. També en el món Fin­tech Bar­ce­lona va de moment endar­re­rida res­pecte a Madrid, però en aquest cas encara hi ha par­tit si remem en la direcció ade­quada, que no pot ser altra que gene­rar un bon entorn i no posar tra­ves.

En finan­ces hem donat recent­ment molta importància a la regu­lació, sigui per pre­ser­var la solvència bancària o per pro­te­gir (pot­ser massa pater­nal­ment?) l’inver­sor. Molta menys atenció a dotar el ciu­tadà d’eines pròpies per “auto­pro­te­gir-se”. Es tracta bàsica­ment de convèncer-nos d’evi­tar l’auto­me­di­cació i fer pre­venció, pre­o­cu­pant-nos més per les nos­tres finan­ces per­so­nals i dema­nar sem­pre sego­nes i ter­ce­res opi­ni­ons pro­fes­si­o­nals. En defi­ni­tiva, reduir l’asi­me­tria infor­ma­tiva en els ser­veis finan­cers. De tot això en par­lem en un esde­ve­ni­ment de Bet­ter­Fi­nance, la prin­ci­pal fede­ració euro­pea en favor dels cli­ents de ser­veis finan­cers. Cal que impli­quem més la banca en aquest apo­de­ra­ment de l’estal­vi­a­dor. I com? Bàsica­ment reforçant el finançament (ja s’ha començat a fer) de pro­jec­tes d’edu­cació i capa­ci­tació finan­cera que aca­ba­ran reduint els ris­cos que es repro­du­ei­xin epi­so­dis lamen­ta­bles d’ina­pro­pi­a­des subs­crip­ci­ons i col·loca­ci­ons d’actius finan­cers. Un propòsit més per al curs vinent.

Canvi de degà al Col·legi d’Eco­no­mis­tes. Marxa un molt bon degà, J.B. Casas, i arriba un nou mis­ter que és de la casa, Anton Gasol. Molta sort!

Tam­bors d’elec­ci­ons també a Foment del Tre­ball, i a la Cam­bra de Comerç. Ens calen diri­gents forts que facin valer el pes de l’empresa pri­vada en l’eco­no­mia cata­lana. Amb empenta i sense com­ple­xos. Són ells qui creen llocs de tre­ball, gene­ren i paguen una gran part dels impos­tos, i faci­li­ten el crei­xe­ment econòmic que pot garan­tir l’estat de benes­tar. Cal dir-ho i pro­cla­mar-ho més alt i més fort.