Opinió

Universitat, recerca i innovació ignorades

No podem seguir més temps alimentant-nos de cofoisme. La universitat i la recerca van bé, ens diem tot mirant-nos el melic. No és cert. Ens mantenim en posicions dignes dins dels principals rànquings i, indubtablement, fem una formació més que correcta. En general, el nostres titulats, quant a coneixement adquirit, tenen poc a envejar als de les millors universitats, però no estem bé. La tendència no és bona. La falta de recursos és palmària

No seria ni pru­dent ni encer­tat que ara valorés el govern de la Gene­ra­li­tat. Tot just fa tres mesos que exer­ceix, amb les vacan­ces pel mig, i és hereu del caos que ha sig­ni­fi­cat la inter­venció mal­des­tra, injusta i traïdora de l’Estat. Els con­se­llers i els seus equips no han tin­gut temps de desen­vo­lu­par polítiques noves, i la feina prin­ci­pal ha estat començar a recu­pe­rar tot allò que la inter­venció o el fre dels polítics de Madrid va esgar­rar. D’altra banda, l’absència de pres­su­post ha impe­dit ende­gar nous pro­jec­tes.

El govern actual no és un govern nor­mal. Sovint els governs són poc cohe­rents, sobre­tot quan són el fruit de pac­tes entre grups sense total coin­cidència ideològica. Per for­mar-los es fan equi­li­bris per satis­fer els par­tits que hi donen suport i els grups interns de pressió de cada par­tit. A més, s’hi afe­gei­xen les necessàries polítiques de gènere.

En el cas català, els dos eixos, inde­pendència/auto­no­mia i dreta/esquerra, no s’enca­val­quen i tenim un govern amb el suport d’inde­pen­den­tis­tes tebis i d’inde­pen­den­tis­tes radi­cals, que tenen con­cep­tes sobre polítiques econòmiques i soci­als dis­cre­pants, i que a més ha hagut d’inten­tar enca­bir el dret de pre­sos i exi­li­ats, així com man­te­nir l’equi­li­bri home–dona. Tot junt no podia con­duir a res gaire cohe­rent. Per no ser mal inter­pre­tat, diré que m’agra­da­ria més tenir un govern amb més dones que homes. La meva experiència com a pro­fes­sor, ja des de fa molts anys, i també en tas­ques de gestió, m’ha por­tat a opi­nar així. De tota manera, cal valo­rar la capa­ci­tat. I quan es fan llis­tes i es for­men governs, veig que compta més la quota i els equi­li­bris de grups interns que la capa­ci­tat.

Sabia quina era la difi­cul­tat de for­mar un govern en aques­tes con­di­ci­ons i que calia fer sacri­fi­cis i con­ces­si­ons. No tenia, doncs, gai­res espe­ran­ces, ni les tinc ara, més enllà d’acon­se­guir en el temps més breu pos­si­ble que les coses esti­guin endreçades en bene­fici de la gent i del seu futur. Amb tot, sí que dis­crepo de la dis­tri­bució dels àmbits de govern. Em va dece­bre pro­fun­da­ment veure que l’àmbit que reu­neix les uni­ver­si­tats i la recerca no ha recu­pe­rat l’esta­tus polític que tenia al començament del segle i que hau­ria de tenir si es vol un país com­pe­ti­tiu.

Fa dotze anys, amb Manel Bal­cells com a con­se­ller, va des­a­parèixer el DURSI. Error de Mara­gall. Els governs suc­ces­sius, d’un i altre color (Mara­gall, Mon­ti­lla, Mas i Puig­de­mont), tot i lloar sem­pre la uni­ver­si­tat i la recerca del país, van per­sis­tir en l’error de no crear un depar­ta­ment específic que reunís aques­tes fun­ci­ons. Per estal­viar? Alguns estal­vis sur­ten cars.

Mal­grat les rei­te­ra­des deman­des indi­vi­du­als i col·lec­ti­ves, el govern nome­nat pel pre­si­dent Torra tam­poc ha res­tituït el depar­ta­ment d’Uni­ver­si­tats i Recerca que, de manera natu­ral, hau­ria d’haver incor­po­rat la inno­vació.

Bona tasca.

Només puc dir bé de la feina feta pels res­pon­sa­bles d’uni­ver­si­tats i recerca que han ocu­pat la secre­ta­ria, el dar­rer Arcadi Navarro. També asse­guro una dedi­cació i bon fer de Fran­cesc Xavier Grau. Tan­ma­teix, no podem obli­dar, ho hem patit, que sense estar al con­sell exe­cu­tiu les coses no es poden defen­sar igual.

No podem seguir més temps ali­men­tant-nos de cofo­isme. La uni­ver­si­tat i la recerca van bé, ens diem tot mirant-nos el melic. No és cert. Ens man­te­nim en posi­ci­ons dig­nes dins dels prin­ci­pals rànquings i, indub­ta­ble­ment, fem una for­mació més que cor­recta. En gene­ral, els nos­tres titu­lats, quant a conei­xe­ment adqui­rit, tenen poc a enve­jar als de les millors uni­ver­si­tats, però no estem bé. La tendència no és bona. La falta de recur­sos és palmària. Només cal mirar com han evo­lu­ci­o­nat els recur­sos des­ti­nats en el pres­su­post de la Gene­ra­li­tat a les uni­ver­si­tats en els dar­rers deu anys. Les con­seqüències seran molt greus.

No vull aca­bar sense fer referència a la inno­vació i la trans­ferència del conei­xe­ment o, a la millor com­par­tició d’aquest conei­xe­ment entre empresa i món de la recerca. Reque­reix un trac­ta­ment específic. La soci­e­tat del benes­tar a Cata­lu­nya dependrà de l’eco­no­mia del conei­xe­ment capaç de gene­rar ocu­pació d’alt valor afe­git. Un recent estudi al Regne Unit demos­tra que les empre­ses sor­gi­des de les uni­ver­si­tats ade­qua­da­ment finançades tenen una capa­ci­tat de pre­va­lença en el temps molt més ele­vada que les sor­gi­des només del sec­tor empre­sa­rial. Sorprèn que, a banda de la frase de rigor en els dis­cur­sos, la inno­vació hagi estat sis­temàtica­ment aban­do­nada i que no tin­guem una acció política clara.

El DURSI

El DURSI, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, va ser creat durant el darrer govern de Jordi Pujol, el 3 d’abril del 2000, i va ser suprimit durant el govern de Pasqual Maragall, el 20 d’abril del 2006, quan els consellers d’Esquerra Republicana van ser expulsats del govern per ordre del PSOE. No hi ha hagut cap més departament dedicat a Universitats i Recerca de manera principal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.