Gran angular

ÀNGELS CHACÓN

CONSELLERA D’EMPRESA I CONEIXEMENT DE LA GENERALITAT

“No es pot donar un sí als pressupostos amb els polítics a la presó”

Aviat anunciarem el nom d’empreses de capital estranger que s’instal·laran a Catalunya
La dimensió empresarial és important, però les pimes són més flexibles i àgils
És bo exportar arreu del món, però fer-ho a Europa vol dir que s’aprecia la qualitat del nostre producte
El decret firmat pel govern del PP va néixer amb una clara intencionalitat política
La major part d’empreses que van traslladar la seu social ho van fer per la violència de l’1-O
Enguany gestionem 390 projectes més d’inversió estrangera que en l’exercici del 2017

La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, diu que el decret que es va aprovar ara fa un any i que facilitava el trasllat de la seu social d’empreses s’hauria d’anul·lar perquè va néixer amb una “clara intencionalitat política”.

Encara hi ha empreses catalanes que traslladen la seu a altres indrets de l’Estat?
Hem tornat a la normalitat des de l’agost. Els mesos en què en van marxar més van ser el novembre, el desembre i el gener passats. Tradicionalment hi ha anades i vingudes d’empreses. El president Puigdemont va prendre posició del càrrec el 2016 i ja va començar a parlar d’independència, però les empreses van anar fent les dinàmiques habituals. Va ser a partir de l’1-O, amb la violència policial i l’entrada en vigor del decret que facilita el trasllat de seus socials d’empreses, que es va iniciar la marxa d’algunes empreses.
Per què van marxar?
Què hi va influir? Que les empreses siguin un xic porugues a l’hora de prendre decisions? Crec que la causa va ser aquella imatge de violència que va oferir l’1-O. Crec que hi havia tota una campanya orquestrada al darrere per part de l’Estat. Això és indubtable. Ara també hem sabut que hi va haver una fugida de dipòsits provocada. Tot junt va crear un cert caos i inestabilitat. És cert que la marxa de seus ha tingut un efecte, però estem parlant del 0,59% de la base empresarial que constitueixen les 618.366 empreses amb seu a Catalunya fins al juliol passat.
Creu que Pedro Sánchez hauria d’anul·lar el decret que facilita el trasllat de la seu social sense passar per l’assemblea general d’una empresa?
Sí. Perquè va néixer amb una clara intencionalitat política. En el text del decret apareix el principi de la llibertat d’empresa. Des que el president Rajoy va arribar al govern el 2011, hi ha hagut dues lleis importants, la llei de mesures concursals i la llei de societats, el 2015 una i el 2010 l’altra. Hauria pogut instaurar aquest decret llavors. Per què ho va fer fa un any i no abans? Les empreses s’han pogut moure sempre que han volgut. Amb el decret es busca l’acceleració del trasllat. Si ara es derogués, les companyies serien lliures, com sempre, per fixar la seu on volguessin.
Fa poc va dir en una compareixença que el Registre Mercantil va prioritzar ara fa un any el trasllat de seus abans que donar d’alta noves empreses. Ho manté?
Efectivament, va ser així.
No es va perdre cap nova empresa per la demora?
No, perquè es van donar d’altra més tard. En aquells temps se’ns preguntava si hi hauria inestabilitat al carrer, era normal que hi hagués preocupació. Però ningú no ens preguntava què passaria amb els aranzels, per exemple. Nosaltres els dèiem que seguiríem garantint el 21% del PIB de la indústria catalana. Llavors era directora general d’Indústria.
Té constància si alguna d’aquestes firmes té la intenció de tornar a curt termini?
Parlant clar, les que van marxar per motius polítics persistiran en els seus motius. Ara bé, intentem parlar amb algunes perquè reconsiderin la decisió. Els diem que Catalunya també representa una part important per als seus clients.
Li consta que hi hagués alguna seu de multinacional estrangera que marxés?
No. Ara estem gestionant 390 projectes més que l’any passat a través d’Acció. En les properes setmanes començarem a anunciar algunes inversions, que en alguns casos s’estan gestant durant mesos. Properament, direm el nom d’una important empresa europea que establirà aquí el seu centre d’enginyeria. Per temes de confidencialitat no podem donar encara els noms.
Quin va ser el comportament de la inversió estrangera el 2017?
Va caure pel que fa al nombre de projectes, però no en nombre de treballadors. El 2017 es van captar 70 projectes d’inversió estrangera, més que el 2016. Aquesta inversió va suposar la creació de 3.200 llocs de treball, una xifra que va suposar un 12% més que el 2016.
I les darreres dades què assenyalen?
Aquest any gestionem molts més projectes que l’any passat. També és important observar-ne la tipologia. Quan són projectes d’alt valor afegit, sobretot vinculats a la tecnologia i a la producció industrial, té molt de mèrit. Prioritzem els projectes que tenen una base industrial, que creen ocupació i que són de qualitat. Tanmateix, que les multinacionals europees ens escullin com a base dels seus centres de recerca i de desenvolupament vol dir molt per a nosaltres.
Ara fa un any es va anunciar que vindria l’empresa xinesa d’automoció Thunder Power. El projecte encara està encallat?
Nosaltres vam seguir tots els protocols, però quan vam demanar el projecte d’enginyers, el pla de viabilitat, el nombre d’ocupacions i el dipòsit de rigor, llavors l’empresa va refredar els plans. Volien moltes facilitats de lloguer. Vam pensar que es podria tractar fins i tot d’una operació especulativa. Ara diuen que aniran a Bèlgica, però veig que tampoc se n’acaben de sortir.
Catalunya és un país de pimes. Creu que hi hauria d’haver empreses més grans?
Hi ha estudis que diuen que no cal canviar normatives per afavorir la dimensió. Jo em trobo regularment amb els agents socioeconòmics, des de Pimec, fins a Foment i Fepime i els pregunto què caldria canviar. En l’entorn actual, tampoc és tan dolent que hi hagi empreses mitjanes. Les empreses treballen cada vegada més per projectes. Hi ha aliances empresarials que són només per projectes. Una gran empresa demana una estructura increïble que de vegades no és prou flexible. Crec que més que parlar de dimensionament empresarial hauríem de parlar d’aglutinar sinergies per projectes en aquest entorn canviant. Les noves tecnologies vinculades a la indústria 4.0 han canviat la manera com productors, consumidors i proveïdors es relacionen. És bo construir aliances que integrin tota la cadena de valor. La diversitat també fa que tingui una vinculació més estreta amb el teixit industrial. El que hem de vigilar és que la dimensió no ens faci perdre competitivitat.
Darrerament, hi ha hagut casos d’empreses grans com Codorniu, Freixenet, Cirsa i Abertis que han passat a mans estrangeres o espanyoles. Els preocupa?
Aquí s’hi afegeixen diversos elements. Des de relleus generacionals fins a aliances estratègiques. La tendència és la concentració empresarial. Per això és bo que hi hagi pimes. El problema seria que les pimes i les start-ups fossin absorbides automàticament per les grans empreses, fet que voldria dir que dominen la tecnologia i que són més competitives.
Les exportacions van créixer un 8,7% l’any passat, però la majoria són a la UE. No s’hauria de mirar cap a altres mercats mundials, també?
Una mica més de la meitat van a la UE. Quan es parla d’exportacions hi ha elements que condicionen. Un d’aquests elements és el transport, i més encara en aquesta economia que viu marcada pel període de lliurament ràpid. L’element de proximitat té molt pes. Que exportem majoritàriament a la UE és bo, ens indica que pel que fa a qualitat som competitius. Hi ha moltes empreses que estan exportant arreu. L’exportació la condiciona la proximitat geogràfica, els idiomes, l’evolució econòmica dels mercats. A l’hora de definir els mercats d’exportació hem de tenir en compte les dades macroeconòmiques d’aquelles regions, establir aliances i analitzar els nous mercats. Llavors cada empresa escull si vol anar a buscar aliances o vendre excedents o exportar com un més als mercats amb valors afegits. Jo conec bé els mercats de l’Orient Mitjà i Àsia, i és cert que hi ha moltes possibilitats. El que passa és que competir amb el gran gegant asiàtic fa que et preguntis quines són les fortaleses que té Catalunya per competir amb la Xina.
L’any passat la indústria catalana va suposar el 21,4% del PIB, 3 dècimes més que el 2016. La bona notícia és que també puja en ocupació.
Sí. En el tercer trimestre l’Enquesta de Població Activa es va situar l’atur en el 10,6%. I això va passar tot i incrementar-se el percentatge de població activa. Això és bo, però encara hi ha reptes. Per mi, el més gran és el de posar fi a la precarització laboral i sobretot poder fer front al nou paradigma basat en les noves tecnologies. Ens preocupen molt els efectes de la dinàmica empresarial del nostre país. Ens preocupa que hi hagi prou perfils professionals que cobreixin la demanda, que en aquest entorn de canvi la gent es prepari professionalment i adeqüi els seus perfils professionals als nous requeriments. Ens preocupa la precarietat, el poc pes de la dona en la indústria. Si l’entorn que ve ha de ser tecnològic, la dona s’ha de posar al dia per no tenir una altra generació de poques dones en àmbits de direcció. Serà molt rellevant saber les conclusions de dos estudis que estem fent: la qualitat de l’ocupació a Catalunya, que elabora el CTESC, i després el que parlarà sobre la renda garantida, la cotització dels robots, etc.
Baixa l’atur, però quan l’empresa busca personal no troba el perfil adequat. Què s’hi pot fer?
El problema comença a quart d’ESO, quan els alumnes han de decidir si fan formació professional o van cap a estudis universitaris, ja que ningú explica a professors, pares i alumnes cap a on va l’entorn industrial del nostre país. Fins ara sembla que l’economia productiva no tenia gaire bona imatge, però ara això està canviant. S’ha de fer una tasca pedagògica per explicar la formació professionalitzadora al llarg de la vida i reconèixer que el futur professional depèn de les noves tecnologies.
La big data, la intel·ligència artificial, la blockchain, l’internet de les coses portaran una gran transformació en el món laboral...
I tant. Per això la formació serà clau. Davant l’entorn canviant, haurem d’estar formats, oberts i adaptar-nos al canvi i, sobretot, ser flexibles tant en l’àmbit empresarial com individual. La formació haurà de ser permanent en tots els nivells.
Alguns diuen que amb les noves tecnologies desapareixeran llocs de feina, altres diuen que se’n crearan més. Vostè què n’opina?
Vam fer un estudi sobre l’impacte laboral i les conclusions són que es crearan molts llocs de treball. Un 37% de les tasques que es fan ara tenen un alt risc d’automatització.
Creu que el PDeCAT i ERC haurien de donar suport als pressupostos al Congrés si no surten els presos polítics de la presó?
Ara s’estan negociant els comptes en l’àmbit de partits. Crec que no s’ha de regalar mai un sí. La dinàmica de marxa de l’economia és important. Per mi fer economia productiva també és fer país, però no oblido el que va passar ara fa un any. La situació va ser i és molt greu. Es va fer una interpretació ad hoc de l’article 155, aquest article no diu que havia de ser com va ser. Estem parlant d’un empresonament o d’una presó preventiva desproporcionada. Per mi això és tan greu que no podem diluir allò que va passar amb els presos polítics en el funcionament del dia a dia. Els partits han d’acabar de decidir si fan una aposta conjunta o estratègica, però és tant i tant greu el que ha passat que no podem donar un sí incondicional als pressupostos.

Coneixedora dels mercats exteriors

R. R.

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona i especialitzada en comerç internacional, Àngels Chacón i Feixas (Igualada 1968), ha desenvolupat la major part de la seva trajectòria professional com a directora d’exportació dels mercats de l’Orient Mitjà i l’Europa de l’Est en diverses empreses del sector paperer, un fet que li ha permès viatjar molt sovint per aquests països i tenir un gran domini de l’anglès i l’alemany. El 2011 va ser escollida regidora de la capital de l’Anoia per Convergència -ara, PDeCAT- i després en va ser segona tinent d’alcalde fins al 2015. Dos anys més tard, va ser nomenada directora general d’Indústria de la Generalitat, fins que el maig d’enguany es va convertir en la primera dona consellera d’Empresa i Coneixement. Li agrada nedar, llegir i estar amb els seus dos fills adolescents.

“La dona ha de ser present a les cúpules empresarials”

R. R.
Abans d’acabar l’any es renovaran les cúpules de Foment del Treball, la Cambra de Comerç i la Fira de Barcelona. És evident que tots els responsables són homes. Què s’hauria de fer perquè la dona guanyés pes en aquests organismes i també en l’empresa?
La dona ha de ser en les cúpules i també en càrrecs intermedis, tant en feines convencionals com en les de vessants tecnològics. Si la nova economia està molt basada en la tecnologia i no tenim dones preparades amb les TIC i les enginyeries tornarem a tenir un buit. El Departament ja treballa per donar reconeixement a dones que destaquin en noves tecnologies. En cúpules directives d’empreses cada cop s’hi està treballant més, però ens falten referents. En organismes com Fira de Barcelona, Foment del Treball i les Cambres, jo respecto els mecanismes que tenen d’eleccions cadascun d’aquests organismes, com no podria ser d’una altra manera.
És necessari buscar candidats més joves per liderar aquestes patronals i organismes?
El relleu generacional és important, però a mi m’interessa la mentalitat i la capacitat d’aquests persones, no tant la seva edat, per poder interactuar amb la resta d’agents. També m’interessa molt que apostin per l’economia productiva i que en siguin els primers impulsors. Ja m’està bé que tinguin la seva independència ideològica, però sí que els demanaria tenir un fort compromís social i de país.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.