Eines

La Unió Europea fa un pas més en l’eliminació dels plàstics d’un sol ús

Es busca compartir la responsabilitat entre empreses, consumidors i administracions

L’ecodisseny és la transició cap a la implantació de l’economia circular

“És important que la UE mantingui el lideratge en l’estratègia de sostenibilitat del medi ambient en l’àmbit mundial. En l’àmbit dels plàstics està avançant molt en el camí de la reducció d’aquest material no reutilitzable, però encara hem d’anar més lluny”, ens deia Francesc Gambús, eurodiputat independent adscrit al grup del Partit Popular al Parlament Europeu i únic membre català a la Comissió de Medi Ambient de l’Eurocambra, en relació amb les noves mesures que es van aprovar a finals d’octubre sobre l’eliminació dels plàstics d’un sol ús.

L’informe, que va ser aprovat en una sessió plenària de l’Eurocambra, planteja prohibir a partir del 2021 la comercialització de productes de plàstic d’un sol ús –com plats, coberts i bastonets de cotó– i la de productes fabricats amb materials oxodegradables, aquells que no s’acaben de degradar a l’aire lliure i es converteixen en microplàstics. Un cop aprovat, arriba l’hora de negociar aquestes mesures amb els estats i, posteriorment, ratificar-les al Parlament Europeu.

“Si no canviem la manera de produir i l’ús que fem dels plàstics, abans del 2050 hi haurà més material d’aquest que peixos al mar. I hem de tenir en compte que actualment ja hi ha 51 bilions de microplàstics a les aigües d’oceans i mars”, puntualitzava Gambús.

Tot i això, l’Eurocambra va rebutjar incloure en la llista d’articles prohibits les bosses ultralleugeres, utilitzades en la compra de productes frescos i a granel, mentre sí que va acceptar afegir-hi els productes fabricats amb plàstics oxodegradables i els envasos de menjar ràpid fets de poliestirè expandit. L’informe també planteja reduir els filtres de les cigarretes en un 80% el 2030 i incentivar un sistema de dipòsit retorn per a les xarxes de pesca.

Canvi en el consum.

“Hem de provocar un canvi en la manera de consumir, perquè nosaltres, els consumidors, tenim molt a fer en la reducció de plàstics contaminants. I de fet, ja hi ha qui ho està fent, com el municipi de la Seu d’Urgell, que ha estat el primer de catalunya a substituir les bosses de plàstic d’un sol ús per bosses compostables”, assenyala. En aquesta iniciativa, que preveu que es deixin d’utilitzar 2 milions de bosses de plàstic d’un sol ús durant un any, hi participen el comerç local i les principals cadenes de supermercats, entre les quals hi ha Caprabo.

Aquesta prova pilot està impulsada per l’Agència de Residus de Catalunya, la Mancomunitat de Residus de l’Urgellet i l’Ellen MacArthur Foundation, per tal d’accelerar la transició cap a l’economia circular. “Treballem en el projecte de la Seu d’Urgell i en d’altres amb l’objectiu d’assolir avenços en sostenibilitat i en la reducció d’impactes en el medi ambient. En el nostre supermercat en línia, Capraboacasa, hem substituït la bossa de plàstic per la compostable, un material que es pot reciclar conjuntament amb els residus orgànics en una planta de compostatge”, explica Ana González, responsable de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de la firma.

Tot i que l’informe també imposa mesures de responsabilitat als productors, l’eurodiputat català està convençut que “aquesta és compartida”: “No em sembla malament que se’ls hagin ampliat les obligacions, però la responsabilitat és una qüestió de tots: productors, consumidors i administracions.”

De fet, confessa Gambús: “El que m’agradaria, i és cap allà on ens dirigim, és que arribem a no produir cap residu, que tot pugui ser reciclable i reutilitzable.” Per ell, el concepte “ecodisseny” té data de caducitat “perquè tots els dissenys han de ser sostenibles. Hem d’accelerar cap a la implantació de l’economia circular”. Gambús lamenta que en aquest punt la velocitat d’acció de la Comissió Europea “és excessivament lenta”, admet que no té la intenció, almenys de moment, “de modificar la directiva d’ecodisseny vigent des del 2009”, tot i que pensa que s’ha d’adaptar “als canvis tecnològics i als objectius d’eficiència de materials i reducció de residus que planteja la transició cap a l’economia circular”.

En aquest sentit, empreses multinacionals establertes al nostres país treballen per assolir aquests objectius. Essity, la firma sueca d’higiene i salut, amb una planta a Valls, es va imposar com a objectiu el 2010 accelerar la transició cap a una economia circular. “Essity té el compromís d’utilitzar plàstic cent per cent reciclable en els seus embalatges el 2025. Però la firma avança en sostenibilitat en molts sentits i, per exemple, a la planta de Valls hem aconseguit arribar al residu zero a l’abocador. Reutilitzem els nostres residus”, explica Sílvia Salmeron, Quality & Environmental Manager d’Essity Iberia.

Com indica Gambús, en el camí cap a l’economia circular “l’única manera d’ajudar el consumidor és fer-li fàcil l’elecció”.

Decalatge

La llei, un pas al darrere de la tecnologia

“La UE ha reconegut que no és capaç d’avançar a la mateixa velocitat que els avenços tecnològics”, va afirmar l’eurodiputat català Francesc Gambús durant la seva intervenció en el Congrés Nacional de Medi Ambient, celebrat a Madrid, els últims dies de novembre. Gambús va considerar que “un dels aspectes més greus de l’actual legislació és la falta d’inclusió dels telèfons mòbils, quan se sap que només es recicla entre l’1% i el 5% dels metalls que es fan servir per a la seva fabricació”. Això sí, la nova normativa inclou sancions per als fabricants que se saltin la llei.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.