Gran angular

Osona, capital del renaixement de la indústria

Les fàbriques i els serveis associats que han superat la crisi són ara més competitius i converteixen les comarques centrals en un dels motors econòmics de Catalunya

La recuperació no ha significat la restitució dels llocs de treball perduts

Alacer Mas, una important distribuïdora i transformadora d’alumini i acer inoxidable d’Osona, espera consolidar aquest any l’espectacular salt efectuat l’any passat, quan van passar dels 77 milions d’euros als 93 milions de facturació, gràcies sobretot a un producte de més valor afegit que els ha fet més competitius: “Abans només compràvem i veníem, però ara tenim màquines que també transformen”, explica Ramon Mas, president de l’empresa, en procés de jubilació. Amb un mercat molt centrat en la península Ibèrica i França, la crisi els va obligar a introduir canvis en el negoci. “Per sort vam prendre mesures per afrontar la recessió abans que ningú”, recorda. El 2007, quan encara la crisi financera de les subprime no havia arribat a Europa, Alacer Mas va escometre un pla de reducció de costos: eliminació dels llocs de treball no fixos i descens d’estocs, entre altres mesures, que els va preparar per afrontar en millors condicions el deteriorament econòmic que es va iniciar el 2008. El 2009 l’empresa patia un fort retrocés de les vendes fins als 39 milions d’euros, quan venien de facturar 53 milions l’any anterior. Però, superat el primer cop, Alacer Mas va tornar a créixer en els exercicis posteriors.

La història d’aquesta companyia de Gurb il·lustra molt bé l’evolució que han tingut moltes indústries d’Osona i, en general, de les comarques centrals de Catalunya, erigides en aquests moments en un dels principals motors econòmics del país. L’any passat, el sector industrial d’Osona va liderar el creixement, amb un 7% d’increment, molt per sobre de la mitjana de Catalunya, que va ser del 4,9%. En el cas de la indústria metal·lúrgica, el registre comarcal va accelerar fin al 8,4%.

Reconversió.

L’impuls de la indústria, acompanyada dels serveis (Osona també encapçala el creixement dels serveis privats) i la construcció, ha fet d’aquesta comarca el territori que millor ha sabut sortir de la crisi, quan venia de ser un àmbit que havia patit la crisi més que la mitjana del país. La caiguda acumulada del producte comarcal del 13,8% entre els anys 2007 i 2013 ha deixat pas a un creixement acumulat del 20,2%, entre el 2013 i el 2017. Avui dia el valor afegit brut (VAB) de la indústria osonenca és un 5% superior al del 2007, i en afiliació a la Seguretat Social la diferència és del 9% positiva, segons destaca l’Anuari Econòmic Comarcal 2018 del BBVA i el departament d’economia aplicada de la UAB.

La publicació, que l’any que ve complirà 25 anys de la primera edició, permet fer un repàs històric de l’evolució de l’economia de les comarques en el darrer quart de segle. No obstant això, el professor de la UAB Josep Oliver s’ha de remuntar als anys cinquanta del segle passat per trobar moments d’excepcionalitat econòmica equiparables als de l’última crisi, “ja superada”, segons subratlla amb satisfacció Oliver, amb les darreres dades de l’informe a les mans: “El 2017, i malgrat els xocs de confiança fruit dels atacs terroristes i de la inestabilitat política, s’ha registrat un dels creixement més sòlids dels darrers quatre anys.”

Millora de competitivitat.

Una de les evidències d’aquesta solidesa es troba en el balanç del sector exterior, és a dir, de les exportacions i les importacions, activitats molt vinculades a la demanda interna i a la indústria. Que les importacions no s’hagin disparat en un context d’increment de les exportacions i de la demanda interna és un fet insòlit que estaria posant de manifest, segons alguns economistes, entre els quals els del Banc d’Espanya, un canvi estructural de millora de la competitivitat. Això significaria que part dels productes que consumidors i empreses abans compraven fora ara compren a dins. En altres paraules: que els proveïdors locals d’aquests productes han aprofitat la crisi per reconvertir-se i fer una proposta al mercat més interessant.

Com es comentava, alguns d’aquests industrials són d’Osona, com ara Alacer Mas, però també d’altres comarques del voltant: Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès i Anoia, és a dir les comarques centrals, que conformen amb l’eix metropolità de Barcelona (Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, Alt Penedès, Garraf i Vallès) i el Camp de Tarragona (Alt i Baix Camp, Conca de Barberà, Baix Penedès, Priorat i Tarragonès) l’espai geogràfic de més dinamisme econòmic de Catalunya en aquests moments. Les comarques centrals van créixer en conjunt un 3,6%, el 2017, el mateix que les del Camp de Tarragona i una mica per sobre de l’àrea metropolitana (3,4%). Són 19 de les 42 comarques catalanes però representen el 84,6% de l’economia del país. De fet, l’eix metropolità de Barcelona ja representa el 72%. “És un mapa del creixement que s’assembla molt al que teníem entre els anys 1995 i 2000, és una llesca central de comarques més especialitzades en indústria i serveis”, explica Josep Oliver. Aquesta semblança fa pensar al professor de la UAB que, si la dinàmica positiva de l’economia persisteix els pròxims anys, el creixement s’anirà desplaçant cap a l’interior, cap a allò que Oliver anomena “el rerepaís”, com en el passat.

La creu.

Però la recuperació no ha vingut acompanyada de la restitució dels llocs de treball perduts durant la crisi. Entre els anys 2007 i 2012 el balanç de la destrucció va ser de 650.000 llocs, principalment en la construcció però també en la indústria: el 30% dels llocs de treball d’aquest sector s’esfumen.

En canvi, del 2013 al 2017 només se’n van crear la meitat, uns 325.000 llocs. Caldrà esperar la pròxima dècada, el 2021 o 2022 –tot depèn de l’evolució del PIB- perquè també es pugui parlar de recuperació del mercat laboral, almenys en xifres absolutes.

El fet que la composició sectorial del creixement sigui diferent al dels anys previs a la crisi, aleshores amb un pes important de la construcció, intensiva en mà d’obra, explica en part aquesta dualitat. Es podria dir que ara produïm riquesa sense que sigui necessària tanta gent treballant: “La nova ocupació és de treballadors més qualificats i productius, fet que vol dir que anem bé”, diu el coordinador de l’Anuari Comarcal.

On és l’eix gironí.

Tornant a l’anàlisi comarcal, hom podria preguntar-se per què les comarques de Girona no han seguit el ritme del creixement dels territoris més dinàmics, quan sempre han estat en una posició capdavantera. L’eix de l’AP7, que en el passat havia dibuixat les comarques de creixement superior a la mitjana, ara s’interromp al Gironès, que amb l’Alt i el Baix Empordà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Ripollès no aconsegueix millorar la mitjana del creixement de Catalunya, que és del 3,3%. De l’eix gironí, que va créixer un 2,9% el 2017, només la Selva, amb un 3,6%, ho fa. Les raons són diverses, però cal destacar que el creixement més contingut del sector dels serveis, que en aquest territori té un pes específic més elevat (68%), ha desdibuixat lleugerament el bon ritme de la indústria o de la construcció. No obstant això, el creixement acumulat al nord-est del país fa evident que la crisi s’ha deixat enrere.

No es pot dir el mateix del pla de Lleida, que tant en valor afegit generat com en l’ocupació no ha passat la pantalla de la crisi. Més enllà de la composició sectorial del creixement el 2017, l’Anuari recorda que la recuperació sol arribar més tard a les comarques de ponent: “El seu creixement no s’accelera fins que l’expansió –originàriament iniciada a la costa, a l’entorn de l’AP-7– no agafa una certa maduració, que s’estén cap al rerepaís, per la vinculació d’una bona part dels serveis d’aquestes comarques amb la renda i la demanda interna catalana”, afirma l’estudi. El pla de Lleida va créixer un 2,7% el 2017.

La mateixa explicació pot servir per justificar el menor creixement de les comarques de muntanya (2,7%). Novament “és la davallada de la demanda interna (catalana i de la resta de l’Estat), tant en consum (comerç, hostaleria, serveis recreatius, entre altres branques del terciari) com en inversió (contracció de l’activitat residencial), la que explica les dificultats per superar la crisi”.

El creixement més magre de Catalunya està a les terres de l’Ebre (2,1%), on millora sensiblement la construcció però en menor mesura els serveis i cau el primari.

LES XIFRES

3,3%
Creixement
Catalunya va tancar el 2017 amb una millora del producte interior brut del 3,3%, amb tots els sectors menys el primari en registres positius.
5,1%
Vallès Occidental
És la comarca que més va créixer l’any passat, amb un 5,1%. Completen el pòdium Osona i el Bages (4,2% totes dues).
3,6%
Crisi
Entre els anys 2007 i 2013, el PIB a preus corrents de Catalunya es va contraure un 8,8%. Des d’aquest últim any i fins al 2013, ha crescut un 13,5%. El canvi acumulat és del 3,6% positiu.
-20,1%
Ocupació
L’afiliació total (règim general i autònoms) a la indústria manufacturera va caure un 26,4% en el període 2008-2013, i va créixer un 8,5% del 2013 al 2017. La diferència acumulada és del -20,1%.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.