opinio

La diversitat i els drets humans en la comptabilitat

La informació no financera serà presentada a través d’indicadors clau de resultats, pertinents per cada activitat empresarial en concret, i que hauran d’acomplir els criteris de comparabilitat, materialitat, rellevància i fiabilitat

El 29 de desembre el BOE va publicar la Llei 11/2018, que suposa un canvi substancial en el contingut dels comptes de les empreses i que modifica tres textos legislatius: el codi de comerç, el text refós de la llei de societats de capital i la llei d’auditoria de comptes. Aquesta llei sorgeix per l’obligada transposició de la Directiva 2014/95/UE, i amplia el reial decret llei aprovat un any anterior.

Aquesta normativa adreçada inicialment a les grans empreses té com a objectiu identificar riscos per millorar la sostenibilitat i augmentar la confiança dels inversors, els consumidors i la societat en general. Per això amplia el contingut de l’informe anual de govern corporatiu que han de publicar les societats anònimes cotitzades, entitats d’interès públic i empreses amb més de 500 empleats, per millorar la transparència i contribuir a mesurar els resultats de les empreses i el seu impacte en la societat.

La nova obligació consisteix a divulgar les polítiques de diversitat que aplica l’empresa en qüestions com ara: l’edat, el sexe, la discapacitat i la formació. Així mateix, per millorar la coherència i la comparabilitat de la informació no financera divulgada, aquelles empreses han de preparar un estat d’informació no financera que contingui: qüestions mediambientals i socials, relatives al personal, al respecte als drets humans i a la lluita contra la corrupció i el suborn.

A partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei podrem conèixer anualment de les empreses obligades per la llei aspectes com ara: mesures per prevenir, reduir o reparar les emissions de diòxid de carboni, les mesures adoptades per adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic, o per preservar la biodiversitat; el nombre de treballadors distribuït per sexes, edat, país, modalitats contractuals, acomiadaments, remuneracions mitjanes; informació sobre les hores d’absentisme, mesures destinades a gaudir de la conciliació; mesures aplicades per prevenir riscos de vulneració dels drets humans; mesures adoptades per prevenir la corrupció, el suborn, el blanqueig de capitals; en matèria fiscal s’exigeix a les empreses informar sobre els beneficis obtinguts país per país, impostos pagats i subvencions públiques rebudes, i també sobre l’impacte de les activitats de l’empresa en la societat...

La informació no financera serà presentada a través d’indicadors clau de resultats, pertinents per cada activitat empresarial en concret, i que hauran d’acomplir els criteris de comparabilitat, materialitat, rellevància i fiabilitat. Comparabilitat que per poder fer-se efectiva requerirà utilitzar estàndards generalment aplicats que acompleixin directrius de la mateixa Comissió Europea així com també els establerts pel GRI (Global Reporting Initiative). El GRI, organisme independent creat l’any 1997 que va publicant i divulgant criteris i normes per mesurar aquests àmbits no financers, i que van aplicant el 93% de les grans companyies mundials que publiquen regularment informació sobre la gestió de la seva sostenibilitat.

La norma per tant modifica el contingut dels comptes anuals consolidats, establint que quan pertoqui ( les empreses esmentades en el primer paràgraf) l’informe de gestió consolidat haurà d’incloure l’estat d’informació no financera. Així mateix, estableix que els auditors de comptes únicament hauran de comprovar que s’ha facilitat l’estat d’informació no financera. La llei també estableix que, transcorreguts tres anys des de la seva entrada en vigor (29/12/2018), l’obligació de presentar l’estat d’informació no financera serà d’aplicació a totes les societats amb més de 250 treballadors.

Celebrem que, malgrat el retard en la transposició de la Directiva 2014/95/UE, la divulgació de la informació no financera sigui ja normativament obligatòria, i, encara que de moment afecti només les grans empreses, com s’ha dit es preveu que en tres anys s’estengui la seva obligatorietat i afecti més de 3.000 empreses espanyoles. Haurem d’esperar també que per acabar de reforçar la confiança en la informació subministrada en un futur més proper que llunyà l’obligació d’auditoria s’estengui a verificar la fiabilitat de les dades i no es quedi només com preveu ara aquesta llei a comprovar que l’informe de gestió inclou l’estat d’informació no financera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.