He estat assessorant empreses durant més de vint anys i, en tot aquest temps, he après que, malgrat canvis, crisis o noves tecnologies, hi ha només 10 coses que constitueixen el 80% dels factors que he vist fallar en la direcció financera de negocis de totes les mides, sectors i territoris. Aquests errors són, sense cap ordre especial, els següents:

1.-No miren prou sovint els seus números i, quan els miren, no estan actualitzats. Te’n faries creus, de la quantitat d’empreses que només miren els seus resultats i situació financera un cop cada trimestre o, fins i tot, anualment. Esperar al final de trimestre (o fins i tot de mes!) per treballar amb els teus números és com llegir un obituari. Com al GPS del cotxe, la informació cal que sigui en temps real perquè sigui valuosa.

2.-No saben com llegir un balanç de situació i només miren el compte de resultats, fet que els fa estar massa centrats en els ingressos i poc en aspectes com ara la tresoreria, el deute i l’estoc. Quan, a un empresari, li demanes com va la seva empresa i només respon amb dades com ara els ingressos, les despeses, el marge i el benefici net, saps que et trobes davant d’algú que dirigeix amb un ull tapat.

3.-Dirigeixen un negoci de més de 10 milions d’euros però no saben quins clients, productes o serveis són més rendibles per a ells. D’aquesta manera, dediquen massa esforços a massa clients dolents, mentre descuiden els clients bons, que acaben marxant. A més, de vegades inclús els clients que paguen millor acaben subvencionant aquells que són pitjors pagadors, a través de, per exemple, preus més alts que absorbeixen la potencial pèrdua.

4.- No utilitzen el deute de manera intel·ligent, pensant que serveix per passar un mal moment, en lloc de veure’l com una palanca del creixement. A més, quan acudeixen al banc, no treballen correctament la informació que aporten, fet que provoca menys diners i pitjors condicions.

5.- No fan previsions de tresoreria. Hi ha negocis d’alt creixement i problemes de capacitat, despeses i patiment, que estan massa obsessionats pels pressupostos mensuals per a inversors i poc a preparar previsions de tresoreria setmanals, que els serveixin per crear prou calaix per canviar a mensual. Saber de quant disposes és clau per poder prendre decisions financeres a curt, mitjà i llarg termini.

6.- Utilitzen els indicadors d’altres i/o equivocats. Malauradament, ens deixem influir massa sovint per allò que diuen els mitjans, amics o modes, motiu pel qual acabem mesurant números que, en no ser rellevants ni valuosos per a nosaltres, acaben no generant cap impacte en el negoci. I, quan ens n’adonem, en lloc de culpar-ne l’indicador que hem triat, simplement abandonem el mesurament per complet.

7.- No gestionen l’estoc com un recurs financer, sinó només productiu. Massa sovint trobo empreses que, ja sigui perquè s’hi veuen empeses per excepcions, que converteixen en norma, o perquè volen aprofitar descomptes a curt termini, acaben tenint problemes de tresoreria deguts a tenir el magatzem ple. Una estratègia inexistent (o equivocada) així com el fals principi que l’estoc és només cosa de producció, i no de finances, porten sovint a aquest error.

8.- Utilitzen massa sovint el que Daniel Kahneman va definir com a pensament ràpid en decisions que tenen un gran impacte per als seus negocis, mentre s’aturen massa estona en decisions de baix impacte en els seus negocis. Això, que els experts en economia del comportament expliquen com a irracionalitat, es manifesta de manera crua en decisions financeres petites que s’eternitzen i d’altres de gran impacte que es prenen per inèrcia o impuls.