La d’emprenyar-me; li vaig retornar la carta dient-li: “Gràcies però no accepto almoines.” Penso que va ser un gest molt mesquí i desconsiderat cap a un col·lectiu, de nou milions i mig de persones, que han portat aquest país a la democràcia i s’han tirat a les espatlles la crisi i per això el país no ha fet fallida. El mínim hauria estat un “gràcies”.

La situació dels joves durant la crisi ha estat catastròfica per culpa d’una reforma laboral desastrosa. Això és una cosa i una altra ben diferent és que la crisi només la paguessin els joves. La crisi la vam pagar les famílies dels joves, amb aportacions perquè poguessin sobreviure, hipotecant les nostres cases perquè no els traguessin les seves als nostres fills i tenint cura dels nets. Dir que les persones grans ens vam lliurar de la crisi és una ignomínia absoluta, un insult més dels molts que s’han dit.

Sí, va ser la suma de moltes coses. Recordo que la directora gerent de l’FMI, Christine Lagarde, va dir: “Els ancians viuen massa i això és un problema per a l’economia global.” En altres paraules, que més valdria que ens moríssim. Jo vaig fer una piulada demanant-li que prediqués amb l’exemple.

Quan tot es mesura en termes de productivitat, en el moment que deixem de ser productius destorbem i se’ns fa invisibles.

Sí, estem fent el mateix camí que el feminisme va fer al seu moment. Nosaltres parlem d’edatisme, que és tractar les persones per raons d’edat, igual que la dona pel fet de ser dona o el discapacitat per la seva condició de discapacitat. Per què posem etiquetes als ciutadans? Tots ens mereixem respecte. Serem una gota malaia, pim-pam, pim-pam, fins que se’ls obri el cervell.

En català existeix la paraula escandallar, que significa valorar una cosa en tota la seva dimensió, a consciència. A la persona gran mai se l’ha escandallat, se l’ha considerat sempre una despesa. L’any passat vam ser el 15% del PIB d’aquest país. Quan s’obren els hotels a l’hivern i es genera ocupació per als joves i aquests paguen impostos, no estem fent aportació a l’economia?

No volem que es valori econòmicament, jo no vull que em pagui ningú per quedar-me amb els meus nets, només vull que m’ho reconeguin com a ciutadà, res més.

Més que això, ens han fet invisibles, la qual cosa és un dispendi econòmic per al país. Ens hem guanyat el dret a una pensió que no perdi valor i, per tant, que es revalorin amb l’IPC, i primer les més baixes, perquè hi ha persones que estan cobrant 400, 500 i 600 euros. No hi ha família que pugui viure amb això! Paguem els polítics perquè s’asseguin i parlin i ens expliquin com ho faran. Perquè potser nosaltres tenim idees millors.

Doncs com en altres èpoques: amb immigració controlada i donant feina a la gent que ve i que aquesta gent pagui els impostos. També podríem premiar la natalitat, com passa a França, per exemple. A Espanya tenir fills està penalitzat i per això els joves no en tenen, perquè no poden ni mantenir-se per ells mateixos i han de continuar depenent del seu pare i de la seva mare, que és una vergonya! No és només la persona gran, que és un tap en aquest país, hi ha molts taps perquè no se solucionen. El 1982, en la primera Assemblea Mundial de l’Envelliment es va dir que el món envellia, i 37 anys després continuem dient que el món envelleix i no s’ha fet res.

En totes dues, potser en uns menys que en uns altres. La classe política ha quedat ben parada i s’ha preguntat: “Aquests que no havien sortit mai, què fan ara tots junts?” Doncs el que fem és defensar un dret constitucional que és la revaloració de les pensions, però sobretot reclamem respecte, reconeixement i que ningú ens tracti com a ciutadans de segona.

No, no, no, una mica més. Per què no em pregunta per què ens han buidat la caixa de les pensions? De la caixa de les pensions es van agafar diners perquè l’Estat els va necessitar i nosaltres ho vam veure bé; però aquest país està creixent i ja és hora que es tornin els diners amb interessos de mercat. Pregunti’m per què s’ha condonat el deute dels bancs; pregunti’m per què s’han fet aeroports on mai ha volat un avió?

Estem en una societat que es defensa molt poc i fan amb nosaltres el que els dona la gana.