Opinió

De la dualitat a l’empobriment generalitzat

IKEA és un altre cas de transformació del model de negoci i d’aplicació intensiva de la digitalització que comporta disminuir la dimensió dels serveis centrals. Hi ha casos en què els nous propietaris estan molt més preocupats pels rendiments a curt termini que no pas per la consolidació de la companyia a llarg termini. Les empreses vinculades tradicionalment al grup Caixa, com Cellnex i Naturgy, entrarien en aquesta dinàmica

Mentre Catalunya redueix el nombre d’aturats a nivells de precrisi, aquests darrers mesos hem assistit a un degoteig d’anuncis d’importants expedients de regulació d’ocupació. Tant en l’àmbit català, com espanyol, com internacional. Una cosa i una altra semblen poc compatibles, però si observem amb deteniment aquests anuncis, fàcilment arribarem a la conclusió que es tracta de l’emergència d’un canvi estructural en la generació d’ocupació.

A casa nostra, només el cas dels Laboratoris Esteve respon als paràmetres tradicionals d’empresa amb pèrdues continuades que s’intenta refer aprimant-se i disminuint els costos salarials. En molts casos, malgrat mantenir-se en números positius, les empreses es preparen per afrontar els canvis tecnològics i la seva incidència en el model de negoci. Caixabank sempre havia presumit que el seu èxit provenia de la proximitat física al client a través d’un extensa xarxa d’oficines. Ara, però, l’entitat redueix el volum d’aquesta xarxa mentre intenta l’enèsima transformació de bona part de la resta. Els tradicionalment molt ben pagats treballadors de les caixes -prescriptors de tants petits estalviadors, però desacreditats per les preferents-, esdevenen un llast per als bancs que les han sobreviscut, que es desprenen dels més antics i amb més bones condicions laborals per d’altres de més joves amb noves habilitats i aptituds. La creixent utilització de la banca a distància -intensament promoguda pel sector- és causa i efecte i s’afegeix a la desmonetització progressiva de les transaccions. La darrera fusió bancària anunciada -Liberbank-Unicaja- se saldarà també amb un bon nombre d’acomiadaments als serveis centrals, tot i que les respectives xarxes d’oficines es complementen.

Transformació.

IKEA és un altre cas de transformació en el model de negoci i d’aplicació intensiva de la digitalització que comporta disminuir la dimensió dels serveis centrals. Hi ha casos en què els nous propietaris estan molt més preocupats pels rendiments a curt termini que no pas per la consolidació de la companyia a llarg termini. Les empreses vinculades tradicionalment al grup Caixa, com Cellnex i Naturgy, entrarien en aquesta dinàmica. Cellnex augmenta la facturació en dos dígits, però es conforma amb mals resultats consolidats a causa de les indemnitzacions per acomiadaments. De vegades, són els canvis de regulacions -com la supressió de les ajudes a les centrals elèctriques de carbó, en el cas de Naturgy- i la finalització de grans contractes o de concessions -com les autopistes d’Abertis, una altra empresa que pertanyia al grup Caixa- les que porten o portaran grans empreses amb beneficis a reduir el nombre de treballadors. L’emergència de nous operadors en mercats molt concentrats en unes poques mans també es troba darrere d’alguns grans ajustaments laborals. Aquest seria el cas de Ford en l’àmbit internacional, o de Vodafone a Espanya, que també havia fet retallades arran de l’adquisició d’altres operadors menors.

Les prejubilacions són la sortida més habitual i menys dolorosa en molts d’aquests ajustaments. Menys dolorosa personalment, no pas per a la caixa de la Seguretat Social. La substitució dels treballadors més grans i amb més antiguitat per d’altres de més joves i més barats és un punt comú de molts d’aquests ajustaments.

Ara, el més rellevant sembla que el binomi gran empresa - gran plantilla tendeix a diluir-se. Només cal recordar que les grans tecnològiques californianes generen una riquesa comparable a la de les empreses automobilístiques de Detroit dels anys noranta i amb només l’equivalent al 10% de la seva ocupació. Les feines estables i relativament ben pagades en grans empreses són en ràpida regressió mentre creixen les feines precàries i mal pagades en empreses més petites i més dependents del cicle econòmic o més sotmeses a la competència internacional. La dualitat del mercat de treball disminueix per la progressiva extinció d’una de les parts. I és que aquesta dualitat creixent de les societats occidentals -de renda i de condicions i expectatives vitals- i que tantes lamentacions i tants rius de tinta ha fet córrer, no sembla cap altra cosa que el pas previ a l’empobriment generalitzat de la immensa majoria de la població.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.