Les empre­ses del sec­tor audi­o­vi­sual català ja fa temps que s’estan bus­cant la vida, i això vol dir que ja no hi ha aque­lla dependència que hi podia haver en el pas­sat d’allò que la Cor­po­ració Cata­lana de Mit­jans Audi­o­vi­su­als (CCMA) con­trac­tava al sec­tor. En els dar­rers anys, el que ha fet el sec­tor és anar a la resta d’Espa­nya, bus­car nous nínxols dins del que és la pro­ducció audi­o­vi­sual per mar­ques o en temes més tec­nològics, com ara la rea­li­tat vir­tual o d’altres. També hi ha una altra línia, en què a poc a poc anem avançant, i que és la inter­na­ci­o­na­lit­zació.

El feno­men prin­ci­pal és que hi ha una glo­ba­lit­zació en el con­sum dels con­tin­guts. Abans la major part dels con­tin­guts esta­ven produïts des d’aquí, amb alguna quota de pro­duc­tes produïts a fora. Ara mateix, amb tot el feno­men de les sèries o for­mes d’entre­te­ni­ment de tipus rea­lity amb pro­duc­tes com ara La Voz i Gran Her­mano, de grans fac­to­ries inter­na­ci­o­nals, real­ment estem con­su­mint con­tin­guts pen­sats per a mer­cats glo­bals produïts de manera inter­na­ci­o­nal. El que estem fent com a sec­tor és inten­tar ser nosal­tres els que produïm aquests con­tin­guts que es con­su­mi­ran de manera glo­bal. I no ens hem d’obli­dar de la trans­for­mació tec­nològica, dels dis­po­si­tius i de les noves nar­ra­ti­ves que es vin­cu­len als con­tin­guts audi­o­vi­su­als en funció d’un dis­po­si­tiu i d’un públic deter­mi­nat, audiències més estre­tes i ver­ti­cals.

Tenim un sec­tor amb molt bones empre­ses, molt talent, bones infra­es­truc­tu­res tec­nològiques. Encara ens falta millo­rar, seria ideal tenir més infra­es­truc­tu­res de platós, perquè nosal­tres el que volem és atreure el màxim la pro­ducció inter­na­ci­o­nal. A més, també hauríem de poder atreure grans empre­ses inter­na­ci­o­nals perquè s’ins­tal·lin aquí. Una altra via és ser capaços de sor­tir cap a fora, i aquí es trac­ta­ria de gua­nyar mida. Tenim algu­nes empre­ses molt potents i inno­va­do­res, però encara tenim empre­ses massa peti­tes.

En els casos d’èxit de sèries que han tin­gut èxit fora, com ara Merlí i Pol­se­res ver­me­lles, és cert que quan es van crear no es va pen­sar que podrien tenir aquest èxit arreu. El fet que cre­a­dors locals hagin estat capaços de crear for­mats amb èxit inter­na­ci­o­nal obre les por­tes que grans ope­ra­dors glo­bals es fixin en els cre­a­dors d’aquí, i es puguin repe­tir més vega­des aquests èxits. De fet, ja hi ha empre­ses de l’audi­o­vi­sual català que estan tre­ba­llant en pro­duc­ci­ons inter­na­ci­o­nals de Net­flix, HBO, Pri­me­time, etc. A més, en pocs anys, grans pla­ta­for­mes com ara HBO, Net­flix i Prime, en asso­ci­ació amb les nos­tres pro­duc­to­res, tin­dran una pro­ducció aquí supe­rior a la que hi haurà dels mit­jans locals.

Al final, la gent con­su­meix prin­ci­pal­ment els con­tin­guts de les grans pla­ta­for­mes, així que el pri­mer repte és que els con­tin­guts que produïm nosal­tres esti­guin en les grans pla­ta­for­mes glo­bals. Tinc la sen­sació que el plan­te­ja­ment d’una pla­ta­forma específica per al sec­tor audi­o­vi­sual català podria ser una mica reduc­ci­o­nista.

Hi ha països com Bèlgica que tenen un seguit d’incen­tius fis­cals per atreure pro­ducció inter­na­ci­o­nal que fun­ci­ona molt bé. A l’Estat espa­nyol tenim els casos de Navarra i les Canàries, que tenen règims fis­cals espe­ci­als amb incen­tius que per­me­ten atreure empre­ses. Tan­ma­teix, també s’ha de dir que, fora d’aques­tes comu­ni­tats autònomes, hi ha mol­tes difi­cul­tats per apli­car de manera dife­ren­cial la fis­ca­li­tat. Això s’hau­ria de fer des de l’admi­nis­tració cen­tral.

És un repte. Hem de ser capaços que els pro­duc­tes que produïm tin­guin l’abast més gran pos­si­ble. Hem d’apren­dre a pro­duir de la manera més efi­ci­ent, amb cos­tos més bai­xos. Això no pot ser, però, a costa de la pre­ca­rit­zació dels llocs de tre­ball.

Cal tenir molt de compte amb els nous usos de l’audi­o­vi­sual, amb el benentès que tot­hom fa ser­vir l’audi­o­vi­sual per comu­ni­car, des d’empre­ses i ins­ti­tu­ci­ons fins a mar­ques i par­tits polítics. I té apli­ca­ci­ons en comu­ni­cació cor­po­ra­tiva, publi­ci­tat, for­mació. Els usos de l’audi­o­vi­sual es mul­ti­pli­quen. Les empre­ses han de tre­ba­llar per als dos mons. El sec­tor de fora de la tele­visió aca­barà sent més gran que el sec­tor con­ven­ci­o­nal.