Eines

Maria Àngels Viladot

autora del llibre Dones en Alts Càrrecs

“Els estereotips de la dona es repeteixen encara que ocupi un alt càrrec directiu”

Les bromes ajuden a millorar el lideratge dels homes, però en les dones és al revés

L’obra Dones en alts càrrecs de la doctora Maria Àngels Viladot i Presas per a Barcelona Activa és un estudi a partir de 640 entrevistes a dones que ocupen llocs d’alta direcció. Totes tenen en comú que han traspassat el sostre de vidre, però carreguen els mateixos estereotips i entrebancs que les que intenten escalar en la seva carrera professional. Aquesta és una espasa de doble tall, ja que els estereotips de gènere afecten la idoneïtat de les dones per al lideratge.

Aquest estudi evidència que arribar al cim no és garantia de paritat. Amb què es troben les dones quan assumeixen un alt càrrec?
Hem identificat que arribar als llocs d’alta direcció no eximeix les dones dels problemes de discriminació subtil, que els homes no pateixen i que les dones es troben contínuament en l’escalada cap al cim. Una vegada estan en càrrecs de responsabilitat continuen tenint estigmes lligats al gènere que suposen entrebancs en la seva carrera professional.
Es repeteixen els mateixos estereotips que en altres posicions laborals o són diferents?
Es repeteixen els mateixos micromasclismes, la dona que ocupa un alt càrrec dins de l’empresa està sotmesa al mateix paradigma dels estereotips, per exemple: les seves intervencions durant les reunions són ignorades, se les talla més sovint o segurament són elles les que s’aixequen a servir el cafè enmig d’una reunió de feina. Les dones, a més, no poden ser gracioses en el seu àmbit de treball. Els homes fent bromes adquireixen més lideratge, però per a una dona té un component negatiu que li fa perdre professionalitat i, a més, ho té tan interioritzat que no ha adquirit aquesta habilitat. Es tracta de prohibicions de comportament que ni ens n’adonem, però que condicionen les dones en el seu lideratge.
Vostè explica que les dones directives amb nens petits són les que en surten més mal parades.
Si, l’anàlisi ens mostra que tenen més sentiment de culpabilitat, tenen més conflictes entre feina i família i són les que perceben que reben més conductes negatives. La gent assumeix que les mares treballadores són menys compromeses a la feina.
La lectura positiva del seu llibre és que aquests estigmes es redueixen a les empreses en la mateixa proporció que creix el nombre de dones en llocs d’alta responsabilitat.
Sí, així és, després de realitzar l’estudi hem comprovat que a mesura que el nombre de dones i homes als llocs directius de les empreses s’equiparen, es redueixen les discriminacions i els estereotips vers les dones. La dona deixa de representar tot el gènere i fa que perdi l’estigmatització i que guanyi en equivalència.
Tanmateix, per què la paritat costa tant d’aconseguir?
Es tracta d’un tema de poder. L’home ha forjat la seva identitat en comparació amb el poder que exerceix sobre l’altre gènere. Fins que l’home no participi de ple en la vida privada, de la mateixa manera que la dona ha entrat a formar part de la vida laboral, no s’assolirà la paritat. Els homes, quan veuen les dones que ocupen alts càrrecs els adjudiquen tots aquests estereotips per protegir el seu àmbit. No només no és volgut, sinó que molts cops és plenament volgut. Calen més transvasaments a la vida privada.
Quines creu que són les mesures clau per afavorir la paritat?
Calen mesures positives per a la participació de la dona en tots els àmbits, que no serveixin només per posar dones florero, sinó que donin l’oportunitat a dones vàlides. L’important és que tant els homes que són vàlids com les dones que són vàlides puguin accedir al lideratge. Fer discriminació positiva s’ha demostrat efectiu; ara bé, això sí, ha d’estar ben pensada i estructurada. Soc de l’opinió que s’ha de començar des de l’escola, des dels cicles més inicials; cal trencar estereotips perquè tots tinguin les mateixes oportunitats per ascendir.
De quina manera contribueix al canvi el moviment feminista que ha agafat volada els darrers dos anys?
És molt important perquè està ajudant a canviar la societat, però atenció als perills que hi ha en aquests moviments, ja que quan agafen força de vegades socialment es banalitza el moviment i això també pot generar rebuig.
Tampoc ajuda a la paritat, la dona directiva que respon al perfil conegut d’abella reina, tal com reflecteix al llibre.
És cert, es tracta de dones que es treuen de sobre les altres dones, que no s’identifiquen amb el gènere femení i que consideren que els homes són més valuosos i veuen les dones inferiors, tot i que elles volen estar allà, amb els homes. Per poder ser acceptades en el món masculí, s’assimilen als homes i no contribueixen a cap canvi cap a la paritat, tot i ser dones. Margaret Thatcher és l’exemple més clar d’abella reina.
Aquest valor de la paritat encaixa en un tema més
ampli que és la importància de la diversitat en les organitzacions. Hi ha qui diu que l’homogeneïtat enfonsarà les empreses. Hi està d’acord?
Sí, així és, la diversitat de gènere, de religió, racial és vital i ha d’anar penetrant d’una manera progressiva, perquè si no el que acaba passant és que les dones abandonen o, en el millor dels casos, acaben creant les seves pròpies empreses, perquè no senten que formen part de la tasca que se’ls assigna.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.