Hem identificat que arribar als llocs d’alta direcció no eximeix les dones dels problemes de discriminació subtil, que els homes no pateixen i que les dones es troben contínuament en l’escalada cap al cim. Una vegada estan en càrrecs de responsabilitat continuen tenint estigmes lligats al gènere que suposen entrebancs en la seva carrera professional.

Es repeteixen els mateixos micromasclismes, la dona que ocupa un alt càrrec dins de l’empresa està sotmesa al mateix paradigma dels estereotips, per exemple: les seves intervencions durant les reunions són ignorades, se les talla més sovint o segurament són elles les que s’aixequen a servir el cafè enmig d’una reunió de feina. Les dones, a més, no poden ser gracioses en el seu àmbit de treball. Els homes fent bromes adquireixen més lideratge, però per a una dona té un component negatiu que li fa perdre professionalitat i, a més, ho té tan interioritzat que no ha adquirit aquesta habilitat. Es tracta de prohibicions de comportament que ni ens n’adonem, però que condicionen les dones en el seu lideratge.

Si, l’anàlisi ens mostra que tenen més sentiment de culpabilitat, tenen més conflictes entre feina i família i són les que perceben que reben més conductes negatives. La gent assumeix que les mares treballadores són menys compromeses a la feina.

Sí, així és, després de realitzar l’estudi hem comprovat que a mesura que el nombre de dones i homes als llocs directius de les empreses s’equiparen, es redueixen les discriminacions i els estereotips vers les dones. La dona deixa de representar tot el gènere i fa que perdi l’estigmatització i que guanyi en equivalència.

Es tracta d’un tema de poder. L’home ha forjat la seva identitat en comparació amb el poder que exerceix sobre l’altre gènere. Fins que l’home no participi de ple en la vida privada, de la mateixa manera que la dona ha entrat a formar part de la vida laboral, no s’assolirà la paritat. Els homes, quan veuen les dones que ocupen alts càrrecs els adjudiquen tots aquests estereotips per protegir el seu àmbit. No només no és volgut, sinó que molts cops és plenament volgut. Calen més transvasaments a la vida privada.

Calen mesures positives per a la participació de la dona en tots els àmbits, que no serveixin només per posar dones florero, sinó que donin l’oportunitat a dones vàlides. L’important és que tant els homes que són vàlids com les dones que són vàlides puguin accedir al lideratge. Fer discriminació positiva s’ha demostrat efectiu; ara bé, això sí, ha d’estar ben pensada i estructurada. Soc de l’opinió que s’ha de començar des de l’escola, des dels cicles més inicials; cal trencar estereotips perquè tots tinguin les mateixes oportunitats per ascendir.

És molt important perquè està ajudant a canviar la societat, però atenció als perills que hi ha en aquests moviments, ja que quan agafen força de vegades socialment es banalitza el moviment i això també pot generar rebuig.

És cert, es tracta de dones que es treuen de sobre les altres dones, que no s’identifiquen amb el gènere femení i que consideren que els homes són més valuosos i veuen les dones inferiors, tot i que elles volen estar allà, amb els homes. Per poder ser acceptades en el món masculí, s’assimilen als homes i no contribueixen a cap canvi cap a la paritat, tot i ser dones. Margaret Thatcher és l’exemple més clar d’abella reina.

Sí, així és, la diversitat de gènere, de religió, racial és vital i ha d’anar penetrant d’una manera progressiva, perquè si no el que acaba passant és que les dones abandonen o, en el millor dels casos, acaben creant les seves pròpies empreses, perquè no senten que formen part de la tasca que se’ls assigna.