“Els estereotips de la dona es repeteixen encara que ocupi un alt càrrec directiu”

Hem iden­ti­fi­cat que arri­bar als llocs d’alta direcció no exi­meix les dones dels pro­ble­mes de dis­cri­mi­nació sub­til, que els homes no patei­xen i que les dones es tro­ben contínua­ment en l’esca­lada cap al cim. Una vegada estan en càrrecs de res­pon­sa­bi­li­tat con­ti­nuen tenint estig­mes lli­gats al gènere que supo­sen entre­bancs en la seva car­rera pro­fes­si­o­nal.

Es repe­tei­xen els matei­xos micro­mas­clis­mes, la dona que ocupa un alt càrrec dins de l’empresa està sot­mesa al mateix para­digma dels este­re­o­tips, per exem­ple: les seves inter­ven­ci­ons durant les reu­ni­ons són igno­ra­des, se les talla més sovint o segu­ra­ment són elles les que s’aixe­quen a ser­vir el cafè enmig d’una reunió de feina. Les dones, a més, no poden ser gra­ci­o­ses en el seu àmbit de tre­ball. Els homes fent bro­mes adqui­rei­xen més lide­ratge, però per a una dona té un com­po­nent nega­tiu que li fa per­dre pro­fes­si­o­na­li­tat i, a més, ho té tan inte­ri­o­rit­zat que no ha adqui­rit aquesta habi­li­tat. Es tracta de pro­hi­bi­ci­ons de com­por­ta­ment que ni ens n’ado­nem, però que con­di­ci­o­nen les dones en el seu lide­ratge.

Si, l’anàlisi ens mos­tra que tenen més sen­ti­ment de cul­pa­bi­li­tat, tenen més con­flic­tes entre feina i família i són les que per­ce­ben que reben més con­duc­tes nega­ti­ves. La gent assu­meix que les mares tre­ba­lla­do­res són menys com­pro­me­ses a la feina.

Sí, així és, després de rea­lit­zar l’estudi hem com­pro­vat que a mesura que el nom­bre de dones i homes als llocs direc­tius de les empre­ses s’equi­pa­ren, es redu­ei­xen les dis­cri­mi­na­ci­ons i els este­re­o­tips vers les dones. La dona deixa de repre­sen­tar tot el gènere i fa que perdi l’estig­ma­tit­zació i que gua­nyi en equi­valència.

Es tracta d’un tema de poder. L’home ha for­jat la seva iden­ti­tat en com­pa­ració amb el poder que exer­ceix sobre l’altre gènere. Fins que l’home no par­ti­cipi de ple en la vida pri­vada, de la mateixa manera que la dona ha entrat a for­mar part de la vida labo­ral, no s’asso­lirà la pari­tat. Els homes, quan veuen les dones que ocu­pen alts càrrecs els adju­di­quen tots aquests este­re­o­tips per pro­te­gir el seu àmbit. No només no és vol­gut, sinó que molts cops és ple­na­ment vol­gut. Calen més trans­va­sa­ments a la vida pri­vada.

Calen mesu­res posi­ti­ves per a la par­ti­ci­pació de la dona en tots els àmbits, que no ser­vei­xin només per posar dones flo­rero, sinó que donin l’opor­tu­ni­tat a dones vàlides. L’impor­tant és que tant els homes que són vàlids com les dones que són vàlides puguin acce­dir al lide­ratge. Fer dis­cri­mi­nació posi­tiva s’ha demos­trat efec­tiu; ara bé, això sí, ha d’estar ben pen­sada i estruc­tu­rada. Soc de l’opinió que s’ha de començar des de l’escola, des dels cicles més ini­ci­als; cal tren­car este­re­o­tips perquè tots tin­guin les matei­xes opor­tu­ni­tats per ascen­dir.

És molt impor­tant perquè està aju­dant a can­viar la soci­e­tat, però atenció als perills que hi ha en aquests movi­ments, ja que quan aga­fen força de vega­des soci­al­ment es bana­litza el movi­ment i això també pot gene­rar rebuig.

És cert, es tracta de dones que es tre­uen de sobre les altres dones, que no s’iden­ti­fi­quen amb el gènere femení i que con­si­de­ren que els homes són més valu­o­sos i veuen les dones infe­ri­ors, tot i que elles volen estar allà, amb els homes. Per poder ser accep­ta­des en el món mas­culí, s’assi­mi­len als homes i no con­tri­bu­ei­xen a cap canvi cap a la pari­tat, tot i ser dones. Mar­ga­ret Thatc­her és l’exem­ple més clar d’abe­lla reina.

Sí, així és, la diver­si­tat de gènere, de religió, racial és vital i ha d’anar pene­trant d’una manera pro­gres­siva, perquè si no el que acaba pas­sant és que les dones aban­do­nen o, en el millor dels casos, aca­ben cre­ant les seves pròpies empre­ses, perquè no sen­ten que for­men part de la tasca que se’ls assigna.