La filial ibèrica del grup alemany Duscholux, fabricant de mampares per a la dutxa, ha començat a explorar nous canals de venda davant l’estancament de la distribució tradicional de les botigues de mobiliari per al bany, “que no acaba de sortir de la crisi”, segons indica el director general, Francisco Albertos. El fet és que després d’alguns anys en què la facturació de l’empresa s’ha aturat en els 9 milions amb lleus oscil·lacions, s’ha optat per canviar l’estratègia comercial en tres direccions: entrar en la gran superfície, estimular la venda en el sector contract i potenciar les exportacions.

La primera, per ordre cronològic, és l’entrada en el mercat del contract, és a dir, el dels projectes d’interiorisme per a espais col·lectius com ara hotels, centres comercials, residències i oficines. Recentment, s’ha constituït una nova divisió a l’empresa per captar obres i ajudar al seu desenvolupament. L’objectiu és dinamitzar aquest canal mitjançant la prescripció, però sense arribar a vendre directament al client. Els bons resultats assolits en poc temps fan pensar que serà una de les palanques del progrés de la firma.

Tanmateix, segurament el motor amb més potencial serà el de l’exportació. Fins ara, l’experiència de la filial d’Espanya i Portugal s’ha limitat a projectes puntuals en països com el Perú, l’Argentina i Xile. Per política de grup, tenia vetat vendre a la resta d’Europa, però amb l’arribada a la direcció de l’empresa d’una nova generació de la família propietària, les coses han començat a canviar, i la fàbrica de la Zona Franca de Barcelona, una de les dues del grup a Europa, juntament amb la de Thun a Suïssa, en resultarà beneficiada.

Les dues plantes productives es van fundar molt poc després del naixement de l’empresa a Alemanya, el 1967, i han seguit camins paral·lels però força autònoms. En especial arran de la crisi del 2008. Albertos va assumir la direcció general de Duscholux Ibérica en aquell difícil moment: la construcció es va ensorrar, la despesa interior va marcar mínims i el mercat es va omplir de productes de baix preu de la Xina, Turquia i altres països. Per si no n’hi hagués prou, la fàbrica del grup a Alemanya, un suport per a la planta catalana per desenvolupar producte, va tancar. La facturació va caure dels 21 milions d’euros del 2008 als 9 milions actuals. Per fer front a la situació, i amb mitjans propis, van apostar per la innovació i per fer un producte més competitiu: “Tot el producte que tenim l’hem desenvolupat en temps de crisi”, assenyala Albertos. Ara, la nova direcció del grup vol aprofitar les sinergies i que els productes creats a Barcelona es puguin vendre arreu d’Europa, el mateix que els productes de la planta suïssa aquí. “Les vendes a fora han de ser la nostra catapulta”, assegura el director general, que preveu arribar a unes vendes de 30 milions en cinc anys.

L’últim canal a explorar és la gran superfície. Des de fa molts anys, els productes Duscholux es distribueixen al Corte Inglés i a Bauhaus (propietat de la mateixa família de Duscholux). La intenció és ampliar la presència en altres plataformes del sector. En canvi, la venda directa a través d’internet no està en l’agenda.

Paral·lelament, Duscholux Ibérica està invertint en seguretat del treballador i la productivitat a la planta de Zona Franca. Es tracta d’una fàbrica d’11.000 m², amb dues línies de producció que fan mampares a mida per lliurar en 72 hores. També tenen un magatzem i comercialitzadora a Madrid.