Opinió

Un nou mercat laboral

Hi ha menys persones a l’atur, sí; però no podem amagar que nou de cada deu contractes signats aquest mes pertanyen al sector serveis i que són temporals

De la mateixa manera que l’inici de les rebaixes a les botigues, amb la temporada d’estiu també arriben els saldos al nostre mercat laboral.

El mes de juny, Catalunya ha liderat la reducció d’aturats arreu de l’Estat. Tenim menys aturats a totes les províncies i en tots els col·lectius. Creix l’afiliació a la Seguretat Social i també ho fa, lleugerament, la contractació respecte al mes anterior. Els aparadors del mercat laboral ens ofereixen unes rebaixes magnífiques que satisfan patronal i governs. Però si no ens deixem enlluernar, la realitat que veurem és una mica menys amable. És cert que tenim menys persones a l’atur, sí; però no podem amagar que nou de cada deu contractes realitzats aquest mes s’han efectuat en el sector serveis, eminentment temporal. Es redueix la contractació indefinida i creix la temporalitat. I tot i haver-hi més treballadors i treballadores que cotitzen, aquestes cotitzacions són més minses perquè els salaris són més baixos. Més temporalitat, contractes de molt curta durada i salaris més baixos, més parcialitat en alguns casos i jornades maratonianes en d’altres. Aquesta és l’autèntica fotografia de l’estiu del nostre mercat laboral.

En lloc d’aferrar-nos a discursos farcits de cofoisme que anuncien la fi de la crisi, faríem bé de plantejar-nos quin és el seu cost i com farem aquesta sortida. Pel que fa al primer punt, cal recordar que encara hi ha 111.780 persones a l’atur més que abans de la crisi i la cobertura en prestacions per desocupació és de 14,50 punts percentuals. Necessitem que es garanteixi la protecció social de les persones que perden la seva feina i destinar els recursos humans i econòmics necessaris per disposar de més i millors serveis públics d’ocupació, capaços de generar itineraris personalitzats i fer-ne un seguiment profitós.

Pel que fa a la segona qüestió, com entomem la sortida de la crisi, cal derogar una vegada per totes les reformes laborals que han estat les causants de la situació actual de precarietat que vivim. Ha arribat l’hora de recuperar els drets perduts i d’arromangar-nos per construir un nou model de mercat laboral que es basi en una ocupació de qualitat i estable, amb una política industrial ferma i amb més inversió en innovació, formació i coneixement. Ha arribat l’hora d’endegar diferents reptes. Volem parlar del repartiment del treball, de la robotització, de la igualtat i la conciliació. Volem parlar d’una nova reducció de la jornada laboral, que podria ser fins a les 32 hores, com a element clau. I ho volem fer amb unes condicions òptimes: fent ús de la contractació indefinida i de la jornada completa com a model general de la contractació laboral -perseguint amb més intensitat el frau en la contractació laboral-, traslladant a la negociació col·lectiva els acords assolits a l’AENC i l’AIC: cap conveni col·lectiu per sota dels 14.000 euros anuals i un SMI de 1.000 euros. No volem haver d’arribar a un altre estiu fent-nos trampes amb miratges d’aparador.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.