Política

ROGER TORRENT

PRESIDENT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

“Si som més, tindrem més capacitat per fer seure l’Estat espanyol a la taula”

“Un govern de concentració seria necessari ateses les circumstàncies a les quals ens abocarà la repressió de l’Estat espanyol a partir de la sentència”

“Parlar únicament de confrontació no ens permet avançar, ens empetiteix, però confiar només en la bona voluntat de l’Estat espanyol a l’hora d’asseure’s en una taula a negociar és caure en la ingenuïtat”

El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, reflexiona sobre l’actualitat política.

Com està el país?
A punt per a una Diada que tornarà a ser massiva, un gran esclat de civisme, però també de determinació democràtica. Serà una demostració, un any més, de la força política de la majoria de la societat catalana.
Està convençut, com deia l’octubre del 2018, que serà una legislatura llarga i productiva?
Convençudíssim. La imminent arribada de la sentència del Tribunal Suprem representarà la fi d’un cicle polític i l’inici d’un de nou, en el qual ens encarem cap a l’acumulació de forces que creïn les condicions objectives per permetre que el referèndum que avui sembla impossible sigui inevitable.
Vuit lleis en un any i mig és un balanç pobre?
Ara comencem un curs en què hi ha 50 iniciatives parlamentàries, legislatives i del govern que s’hauran de veure en les properes setmanes i en els propers mesos. L’activitat parlamentària funciona a bon ritme.
Deia en una entrevista temps enrere que les discrepàncies entre independentistes són més de caràcter retòric que de fons. Amb dirigents d’ERC demanant eleccions i els presidents Torra i Puigdemont dient que no, no semblen retòriques.
Els fets han anat demostrant que ho eren. És veritat que a vegades hi ha alguns matisos i semblen molt distanciats en els discursos, però, en el fons, en el pòsit estratègic, hi ha coincidències molt evidents. Estic convençut que en aquest nou cicle polític serem capaços no només de trobar aquest encaix, sinó d’explicar-ho molt millor a la ciutadania, cosa que no hem fet prou bé en els últims mesos.
Sembla difícil que la legislatura s’allargui quan un dels socis demana eleccions insistentment.
ERC no demana eleccions, diu que hem d’enfortir el govern, però també la resta de les institucions, inclòs el Parlament. I això em sembla que és un element de consens dins de l’independentisme. I diem que no podem descartar cap de les eines, instruments i possibilitats que tenim sobre la taula. La meva proposta és un govern de concentració, perquè permet reproduir la foto del 3 d’octubre, quan hem sigut més, i que agermana aquest 80% de la població del país que està en contra de la repressió i que vol una solució democràtica al conflicte al carrer i a les institucions.
El president Torra deia que el govern de concentració seria desitjable si hi havia un rumb comú. Què en pensa?
Que és una reflexió que necessàriament ha d’estar sobre la taula. Hem de buscar si hi ha la possibilitat de concretar-lo. I seria necessari ateses les circumstàncies a les quals ens abocarà la repressió de l’Estat a partir de la sentència.
Quan diu “govern de concentració”, de què parlem?
Un govern que reprodueixi la foto del 3 d’octubre al voltant d’una agenda republicana. És a dir, una agenda social amb els grans reptes de país que no poden esperar i d’altres de connectats que són globals, com ara el canvi climàtic i l’envelliment progressiu de la població; un discurs antirepressiu, però sobretot la necessitat compartida d’una solució democràtica del conflicte. Tots aquells que diuen “així, no”, que ni posant la gent a la presó ni amb el Codi Penal es resol el conflicte polític, hauríem de ser capaços de buscar aquest gran consens que es tradueixi en una posició clara a les institucions. I això ens apel·larà a tots els demòcrates, i després de la sentència tots estarem davant del mirall i haurem de respondre. Afectarà no només l’independentisme, sinó qualsevol col·lectiu, i marcarà el perímetre de l’exercici dels drets fonamentals a l’Estat espanyol, que el redueix molt.
Un govern de concentració que integri els comuns i la CUP, i amb consellers nous que representin la societat civil?
No es tracta només de les figures que poden estar al govern, sinó que siguin representatives de l’ampli ventall de la societat catalana que avui està a favor d’aquest 80%. I que això es tradueixi en els vots a l’hemicicle, perquè haurem d’anar aprovant totes les iniciatives parlamentàries i necessitarem enfortir totes aquestes majories. Per tant, ha de tenir una corresponsabilitat. I ha de fer una majoria parlamentària que ens permeti aprovar els pressupostos per al 2020.
Els comuns van dir que no.
Insisteixo que la sentència i el cicle polític que s’obre interpel·len tothom, també l’espai dels comuns, i haurem de fer l’esforç polític tots plegats de veure quina és la millor solució.
Si no hi ha pressupostos, s’haurà d’anar a eleccions?
És evident que serà molt difícil continuar la legislatura com està avui. El govern farà la millor proposta i la responsabilitat dels grups parlamentaris farà que es puguin aprovar.
Anant a eleccions, no hi ha perill que l’independentisme s’afebleixi?
Han de servir per enfortir majories i enfortir-nos a nosaltres. No només els republicans i els independentistes, sinó el conjunt dels demòcrates. Les urnes no ens fan mai por. Són les urnes les que han propiciat escenaris com els dels ajuntaments de Tarragona i Lleida i les que ens han permès ampliar aquestes majories i visibilitzar-les.
Si es va a eleccions perquè no hi ha pressupost, una bona mesura seria una candidatura de concentració?
Ara ens estem avançant i, en qualsevol cas, tots els debats s’han de fer quan es donin les circumstàncies perquè siguin productius. M’interessa aconseguir el meu objectiu polític, que és la independència. Quan ERC fa una proposta, és perquè creu que és la millor opció per assolir aquest objectiu que ens ha mantingut al llarg dels 88 anys d’història. Fem propostes que ens sembla que van en la línia de poder ser més, ampliar les majories i cosir aquests grans consensos que ens fan forts com a país i com a grup polític.
Quant a la sentència, està d’acord amb una possible aturada de país com plantejava Torra?
La reacció ha d’estar a l’altura del moment històric que viurem i ha de ser consensuada amb el màxim nombre de sensibilitats polítiques possible. Em semblarà bé la solució que entre tots plegats siguem capaços de consensuar, perquè això ens fa més forts.
Planteja la hipòtesi d’investir Carles Puigdemont com no va passar el 30 de gener?
Ningú me l’ha plantejat.
Li ho dic a la inversa: quan en sent a parlar, la veu factible?
Amb relació a qualsevol dels passos que fem al Parlament, i particularment des de la presidència, sempre he insistit que ha de tenir un element clau, que és l’element de l’efectivitat i que ens permeti obrir un escenari millor que l’anterior.
En aquell moment va considerar que no havia de convocar el ple perquè no hauria estat efectiu?
Què és l’efectivitat amb relació a una investidura? És que el president pugui prendre possessió i pugui nomenar consellers i que el govern pugui governar. I aquesta és una efectivitat que apliquem en aquest cas concret, però que hem d’aplicar en totes les decisions que prenem.
Els presidents Torra i Puigdemont parlen de “confrontació” amb l’Estat. Hi està d’acord?
No estic d’acord amb les falses dicotomies. Ara intentem generar una dicotomia entre un determinat concepte i un altre. Intentem plantejar dues etiquetes diferents. No sé si l’objectiu és separar, si l’objectiu és enfrontar determinades tendències... De la mateixa manera que hem de reconèixer que parlar únicament de confrontació no ens permet avançar i ens empetiteix, he de reconèixer que confiar només en la bona voluntat de l’Estat a l’hora d’asseure’s en una taula i negociar és caure en la ingenuïtat. Amb la conjugació d’aquestes dues premisses, s’ha de construir l’agenda política de l’independentisme.
Quan Puigdemont, en el llibret ‘Reunim-nos’ (La Campana), diu que “el diàleg serà impossible i inevitablement hi haurà d’haver una confrontació”, no ho comparteix?
Estic convençut que la resolució al conflicte serà política, en el marc d’una taula de negociació multilateral, i serà passant per les urnes.
Veu el PSOE iniciant diàleg, de veritat?
El que veig és que nosaltres haurem d’activar tots els mecanismes de pressió política possibles per fer que a l’Estat li surti molt més car intentar cronificar el conflicte que no pas asseure’s a negociar.
El president Torra utilitza el terme “plantar-se” en aquesta nova etapa. Quan apel·lava al Parlament, a quines accions es referia?
N’estem parlant totes les forces polítiques de la majoria parlamentària. Al Parlament fa molts mesos que estem treballant en aquesta resposta a la sentència. M’he anat reunint amb diversos agents econòmics, socials i acadèmics d’arreu del país, justament per buscar aquesta reacció de país que em sembla imprescindible.
On el veu, el consens, en la mobilització al carrer?
Hi ha diverses majories al país: una d’independentista, una de sobiranista i una de més àmplia, que defensa els fonaments i els valors i principis democràtics. Hem de saber trobar l’encaix entre aquestes tres majories, que són concèntriques. Hem de jugar amb l’habilitat necessària perquè es retroalimentin i es reforcin entre si, de manera que puguem no només mantenir-les, sinó ampliar-les.
Torra insinuava que no anirà al judici al TSJC els mateixos dies del debat de política general. Té previst canviar les dates?
No. Vam decidir en la junta de portaveus que el 25 i el 26 serien els dies del debat i cap grup va expressar res en sentit contrari.
I està d’acord que Torra prioritzi el Parlament?
Tot el suport al president Torra, prengui la decisió que prengui.
Creu que hi haurà govern a Espanya?
No ho sé. Això depèn del president Sánchez, de la capacitat que tingui de generar el marc de majories necessàries per poder ser investit. Nosaltres hem de fer la reflexió des de l’òptica estricta del conflicte que viu Catalunya amb l’Estat. Hem d’analitzar què ens convé més estratègicament. Si un govern en minoria PSOE-Podem, amb capacitat d’incidència de l’independentisme a l’Estat, o el risc d’un govern del tripartit ultra. És evident que el president Sánchez no ha fet cap gest des del juliol fins ara que ens permeti pensar que té ganes de resoldre el conflicte i no cronificar-lo.
I millor un govern de Sánchez que un govern del tripartit andalús?
No ho sé. Cada formació política amb vot al Congrés haurà d’arribar a les seves pròpies conclusions. Jo el que sí que anticipo és que els debats a ERC s’hauran de fer tenint en compte aquest paràmetre essencial: què ens interessa més des de la perspectiva de l’escenari polític que s’obre després d’una investidura a Madrid?
Quan anuncien que s’abstindran i que no serà per ERC que no hi hagi investidura, hem de deduir que han donat resposta a la seva pregunta?
Aquesta és la que vam fer a principis d’estiu en el primer debat d’investidura: si es dona un segon debat d’investidura, cosa que caldrà veure, haurem de tornar a fer aquesta reflexió. I si arribem a les mateixes conclusions, les expressarem igual que les vam expressar a principis d’estiu. I si arribem a unes altres conclusions, evidentment també les traslladarem. Correspon al partit i al grup parlamentari a Madrid anunciar quina és la posició d’ERC.
Anunciar l’abstenció abans de la investidura no és una mica la política aquella de “peix al cove” que criticaven anys enrere?
No hem anunciat cap vot per a aquesta investidura, entre altres coses, perquè no sabem ni si hi haurà debat d’investidura.
Han dit que la facilitarien.
El que hem dit sempre és que no posarem pals a les rodes i, al mateix temps, no donarem xecs en blanc.
Que Pedro Sánchez digui que no hi haurà cap referèndum a Catalunya i que ERC qualifiqui de nefastes les seves 370 propostes, però al mateix temps parli de facilitar la investidura, no és una contradicció?
No. Seria una contradicció prendre una decisió pensant només en el que passarà aquella tarda i pensant només en les respostes que puguem tenir a Twitter. Hem vingut a fer política, i la política es fa pensant en les conseqüències de cadascun dels passos que fem. I sobretot analitzant les alternatives, perquè al final una situació no és bona o dolenta només per si mateixa, sinó en funció de les alternatives. I, en tot cas, no és només la situació actual, sinó com obrim un escenari que ens permeti tenir més o menys protagonisme polític i capacitat d’influència perquè aquest referèndum que avui sembla impossible per les declaracions del PSOE sigui el referèndum inevitable.
Li xoca l’actitud de Jaume Asens i dels comuns amb piulades com ara “Sorprèn veure Gabriel Rufián defensant la posició de Prisa i de la CEOE” i “Necessitem que ERC no faci de portaveu del PSOE”?
Entenc que hi ha una dialèctica pròpia dels grups parlamentaris a Madrid, però estic convençut que tant Asens com Rufián i jo mateix compartim la necessitat d’obrir aquesta etapa política també a Madrid que ens permeti arribar a la taula on s’ha de dibuixar aquesta solució democràtica al conflicte. Ens necessitem tots plegats, necessitem aquests espais polítics, aquests agents polítics que compartim l’agenda republicana, que per a mi serà cabdal per pivotar i per treballar en aquest nou cicle polític que s’obrirà a partir de la sentència.
Podem va renunciar a defensar el referèndum quan va dir que en un govern de coalició respectaria la posició del PSOE?
El que ens interessa saber és quins són els espais polítics per generar confiances i bastir els ponts necessaris no només per tenir aliats a l’Estat, sinó també per enfortir i ampliar les majories del nostre país. I necessitem generar acords i consensos amb espais polítics com els que representen Podem i els comuns a Catalunya. Haurem de ser capaços de bastir uns mínims comuns denominadors per visibilitzar aquesta majoria sobiranista a Catalunya. És la majoria que ens fa forts.
Quan siguin més, l’Estat espanyol creu que ho acceptarà?
Si som més, tindrem més capacitat per fer seure l’Estat espanyol a la taula.
Quan el vicepresident Aragonès diu que s’ha de superar la unilateralitat, què vol dir exactament?
És prou evident. A vegades, entrem en uns debats que només ens desgasten a nosaltres mateixos, entrem en discussions en lloc de fer debats constructius. Què vol dir unilateralitat? Primer ens hauríem de posar d’acord a fixar què significa. El que és evident és que la resolució d’aquest conflicte serà multilateral, perquè hi ha molts actors polítics amb interessos directes i indirectes. Ara bé, si en el marc de construir aquesta resolució s’han de donar accions concretes que no tinguin el consentiment de l’Estat, que siguin cíviques i no violentes, doncs potser s’hauran de donar.
Som a les portes del congrés d’ERC per renovar-ne la cúpula. Vostè no hi és. Hi aspirava?
No hi soc volgudament. La meva posició institucional no casa gaire amb responsabilitats orgàniques del partit. El nostre model de partit és tenir una militància molt centrada a mantenir ERC amb bona salut i a donar respostes a les necessitats de la societat. I una altra part de la militància, que destini el seu temps a gestionar les institucions. És un esquema especialitzat. Dono tota la confiança als que es presenten amb una candidatura liderada per Oriol Junqueras i Marta Rovira.
Em dirà que el presidenciable en les eleccions ha de ser Oriol Junqueras, però hi podria haver una inhabilitació. Qui ho hauria de ser aleshores?
No volem ni podem renunciar a Oriol Junqueras, no només perquè representa els valors i els principis republicans d’ERC millor que ningú, sinó també perquè d’alguna manera és un missatge en contra de la repressió. I vam decidir que, ateses les circumstàncies de repressió, cada vegada que hi hagués eleccions, ell seria el cap de llista. És cert, però, que es podria donar la circumstància, i a ERC hi ha molt talent, molta aptitud i molts i moltes militants que tenen la capacitat d’assumir les responsabilitats que determini el partit.
Les aparicions de Marta Rovira amb Puigdemont volen dir que ideològicament o estratègicament, en la unitat independentista, Rovira està més a prop de Puigdemont?
Volen dir que és la secretària general d’ERC i exerceix com a tal. Durant alguns mesos potser amb menys aparicions públiques, però fent una feina interna ingent i absolutament necessària a ERC, i últimament –i sortosament, perquè sempre fa reflexions molt interessants, molt encertades i que compartim– amb una mica més de presència en els mitjans públics. En qualsevol cas, Marta Rovira és un element clau en la política del país i a la qual no renunciem.
Com creu que serà la sentència?
Serà una sentència dura. Qualsevol pena és una pena dura, perquè en democràcia no pot ser mai un delicte posar urnes. Però precisament penso que la sentència serà dura i ens obligarà a tots a estar a l’altura del moment històric que viurem.
La repressió sí que ha fet el seu efecte?
S’aplica justament perquè busca un objectiu. No és perquè sí, aquí i en qualsevol conflicte polític. Ningú pot dir que la repressió no afecta. Afecta personalment molts dels nostres companys i companyes; hi ha gent a la presó i a l’exili i, per tant, famílies que estan vivint aquesta situació duríssima. Vol dir això que la repressió fa que nosaltres canviem els nostres objectius polítics? Que deixem de ser independentistes? Que deixem de tenir la determinació que hem demostrat en els últims anys –en el cas d’ERC, al llarg de tota la seva història–? En absolut. Nosaltres ens mantindrem ferms en les nostres conviccions i en la nostra voluntat política, però alhora som conscients que la repressió no només ens afecta personalment, sinó que a més ha vingut per quedar-se. I que, per tant, hi hem de comptar.
Entén que molta gent estigui desorientada en aquests moments, per la situació i per com actuen els partits polítics?
Entenc que hi hagi gent que estigui esperant que siguem capaços de dibuixar una agenda política molt més clara. I que, aprofitant aquest tancament de cicle polític que marcarà la sentència, siguem capaços d’explicar molt millor cap a on anem. Certament, hem de ser més capaços tots plegats de definir quins seran els propers passos. I això implica no només una reflexió interna amb intensitat sobre els diversos factors, sinó també que després siguem capaços d’explicar-ho de manera comuna i amb un mateix relat i uns mateixos conceptes.
Com estan les relacions amb el PSC i com valora que no vagin als actes de la Diada?
Jo crec que la Diada és de tots. Sempre hem aconseguit que interpel·li tothom, és la festa nacional de Catalunya i això inclou tothom. Som plurals, som una societat diversa, som una societat amb moltes sensibilitats i em sembla que totes hi estan representades, en els actes de la Diada. En qualsevol cas, la pregunta l’hauria de fer al PSC per saber-ho exactament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.