Sí, com tots els processos mentals, i el desig i el plaer ho són, resulten del treball del nostre cervell. Tendim a pensar que s’originen en altres parts del nostre cos. Ara bé, passa que, com quan acariciem algú, pensem que el tacte és a la nostra mà, i en realitat és una percepció cerebral. La prova més clara què això és així, la tenim en els amputats que continuen sentint la mà que ja no tenen. Encara és un misteri per què succeeix això.

És una manera correcta de dir-ho. Però jo prefereixo una relació circular, com el peix que es mossega la cua. El desig porta al plaer, i com més gran és el plaer, més motivació, o desig, tens.

Sí, d’una banda, dopamina i, d’una altra banda, endorfines i encefalines, opiacis endògens.

Felicitat és un terme no científic. Per tant, la definició de felicitat és subjectiva i pot ser ambigua. Jo mai faria servir el mot felicitat en un relat científic. Interpreto que la gent parla de felicitat en moments d’eufòria emocional molt intensos i que, afortunadament, no duren gaire, perquè no hi hauria cos que ho pogués resistir. Prefereixo el terme benestar, que és un estat més permanent. En aquest sentit el desig és un bon aliat, perquè és una motivació. Però també és molt important estar en disposició de satisfer-lo, perquè la motivació es torna un sentiment negatiu quan no tens manera de canalitzar-la. La set seria terrible sense tenir aigua.

Estem educats en codis morals (la Bíblia i l’Alcorà, ho són) que sovint presenten les satisfaccions de les motivacions com a coses pecaminoses, indesitjables moltes vegades. És la ideologia cultural moralista la que fa que les motivacions biològiques estiguin molt lligades a allò que Ovidi anomena inquietuds o preocupacions. Però des del punt de vista biològic l’únic que podria ser pecat o negatiu és fer abús dels plaers. Les drogues són un tipus d’abús que perjudiquen el cervell.

Jo soc professor d’un màster de la UAB de neuromàrqueting, al qual cada anys s’inscriuen alumnes de tot el món, fet que vol dir que interessa prou perquè les empreses estiguin disposades a invertir en la formació dels seus treballadors. Allà ensenyo com funcionen els sentits, perquè al final el món del màrqueting és el de les percepcions. I em sap greu dir-ho perquè sembla que em tiro pedres al meu terrat però un bon professional del màrqueting no necessita saber com funciona el cervell per aplicar tècniques que funcionin. Passa com amb la neuroeducació o la neuroeconomia, que ara s’han posat tant de moda: no cal saber com funciona el sistema nerviós per ser un bon educador o economista.

Jo no dic que no reforci els seus coneixements, però no podem enganyar la gent fent-li pensar que amb aquest coneixement el seu rendiment millorarà espectacularment. Els experts fa molts anys que apliquen tècniques i saben què funciona i què no. Nosaltres el que podem dir és per què. Per què una classe emotiva es recorda més? Doncs perquè allò emotiu fa que s’alliberin unes hormones que s’anomenen cortisol i adrenalina, que activen l’hipocamp on hi ha unes neurones que formen la memòria. És bo saber-ho però no aporta res als bons professors que ja ho feien.

Està demostrat que mentre dormim la informació es reestructura i fa que coses que et ballaven al cap acabin tenint sentit. No se sap si és el mateix mecanisme que ens fa crear coses noves per la via de connectar idees diferents, però és una hipòtesi que jo apunto en aquest llibre, perquè tinc la intuïció que és així. Ens passem el dia ficant informació al cervell i durant la nit és provable que es facin connexions i que ens arribi l’espurna de la creativitat i ens despertem pensant falsament que ens ha caigut del cel.

El principal és com el cervell crea la consciència. La consciència és un estat de la ment, però no se sap com es crea aquest món perceptiu. I penso que el nostre cervell no ha evolucionat prou per entendre el canvi de la matèria objectiva a la imaginació subjectiva. Per no tenir, no tenim ni una hipòtesi.

Consciència en el mateix sentit que la consciència humana, de moment, no. Si ni nosaltres sabem què és ni com es crea com podríem arribar a implementar-la en un enginy? Ara, memòria, percepcions i reaccions, és clar, però no de manera conscient com els humans.