El Depar­ta­ment de Justícia dels EUA té obert un cas de caràcter cri­mi­nal sobre l’ori­gen del Rus­si­a­gate, la inves­ti­gació de la trama russa sobre la pos­si­ble ingerència de Mos­cou en les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als del 2016 per afa­vo­rir l’elecció de Donald Trump.

Amb tot l’embo­lic dels inter­ro­ga­to­ris del Congrés sobre l’escàndol de la tru­cada del pre­si­dent al seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelinski, per dema­nar-li que inves­ti­gui el seu rival demòcrata Joe Biden i la pos­si­bi­li­tat cada vegada més real que el procés d’impe­ac­hent arribi a votar-se abans de finals d’any, com a mínim a la Cam­bra de Repre­sen­tants, l’afer rus que havia domi­nat tot l’inici del govern Trump sem­blava haver que­dat enter­rat.

Després de l’informe de Robert Mue­ller, el fis­cal espe­cial per al cas, sem­blava que s’havia girat full amb una con­clusió que no havia dei­xat con­tent ningú: per una banda es va com­pro­var que va haver-hi ingerència de Mos­cou en les elec­ci­ons, però cap deter­mi­nació ni con­clusió sobre si el pre­si­dent havia obs­truït la justícia i, per tant, havia comès un delicte.

Al cap de Donald Trump, no obs­tant això, el tema mai ha des­a­pa­re­gut. La “cacera de brui­xes” que va mar­car els pri­mers dos anys i escaig com a pre­si­dent han estat pal de paller de les seves quei­xes i retòrica de “notícies fal­ses”, “far­ses” i “cace­res de brui­xes”, i base dels seus dub­tes, des­con­fiança i mania per­se­cutòria con­tra les agències d’espi­o­natge del país.

Si l’informe de Mue­ller es va publi­car a l’abril, al maig el fis­cal gene­ral dels EUA, William Barr, va enge­gar la revisió de com es va arri­bar a ini­ciar la inves­ti­gació de la trama russa. Trump sem­pre ha defen­sat, sense pro­ves, que va ser espiat i que tot va començar per motius polítics, i vol inten­tar des­co­brir si les seves acu­sa­ci­ons tenen alguna base.

Específica­ment, el man­da­tari volia saber si les “acti­vi­tats de reco­llida de dades dels ser­veis d’infor­mació” van ser “legals i apro­pi­a­des”, segons el diari The Was­hing­ton Post, amb un enfo­ca­ment cap al per­so­nal de l’FBI i els inte­grants de l’equip de Mue­ller, de qui sem­pre va cri­ti­car un interès par­ti­dista en la inves­ti­gació.

El que va començar com un procés admi­nis­tra­tiu de revisió de pro­ces­sos i burocràcia s’ha con­ver­tit en un poten­cial procés cri­mi­nal. Ningú sap per què ni quan es va pro­duir el canvi, ni què va pro­vo­car la mutació, ni quin crim s’està per­se­guint. Només que al cap­da­vant de l’esforç hi ha el fis­cal gene­ral de Con­nec­ti­cut, el repu­blicà John Dur­ham, i que en un prin­cipi, segons les nor­ma­ti­ves ofi­ci­als, el canvi s’hau­ria d’haver produït per l’existència d’una “indi­cació rao­na­ble” que hi ha “pro­ves objec­ti­ves” que puguin dur a un pro­ce­di­ment judi­cial.

El canvi al ter­reny cri­mi­nal per­met que es puguin eme­tre cita­ci­ons judi­ci­als per obte­nir infor­mació de poten­ci­als tes­ti­mo­nis, però el sig­ni­fi­cat real del canvi o si l’evo­lució sig­ni­fica que és un assumpte que ha aug­men­tat en gra­ve­tat i importància es des­co­neix.

Segons el New York Times, el diari que va des­ta­par la notícia, ja s’ha inter­ro­gat dues dot­ze­nes de fun­ci­o­na­ris per inten­tar deter­mi­nar si va haver-hi biaix en l’inici de la inves­ti­gació.

Pels ali­ats del pre­si­dent, el canvi podria ser indi­ca­tiu que s’ha tro­bat mala praxi sobre com es va ini­ciar la inves­ti­gació del Rus­si­a­gate, fet que ava­la­ria la creença del pre­si­dent.

Pels crítics del pre­si­dent, tot l’afer gri­nyola. No només per la des­con­fiança que tenen en la figura de Barr, de qui s’ha demos­trat que Trump l’uti­litza gai­rebé com un advo­cat per­so­nal per a les seves cau­ses en comp­tes del fis­cal de tot el país. Temen que pugui uti­lit­zar el cas cri­mi­nal per acu­sar judi­ci­al­ment rivals polítics, a escas­sos mesos de les elec­ci­ons.

També es qüesti­ona el moment en el qual es pren la decisió i apa­reix als mit­jans, com si s’estigués bus­cant un con­tra­joc amb moti­vació política per diluir l’afer ucraïnès que està per­se­guint el pre­si­dent.

Pre­ci­sa­ment sobre l’afer de l’impe­ach­ment, els mit­jans locals asse­gu­ren que la set­mana vinent un fun­ci­o­nari de la Casa Blanca cor­ro­bo­rarà la denúncia de l’ambai­xa­dor nord-ame­ricà a Kíev, William Tay­lor, sobre el con­di­ci­o­na­ment de l’ajuda mili­tar a Ucraïna a canvi que Kíev inves­tigués el fill de Biden. Fins i tot es rumo­reja que l’últim exas­ses­sor en segu­re­tat naci­o­nal del govern Trump, John Bol­ton, està en nego­ci­a­ci­ons per anar al Congrés i dei­xar-se inter­ro­gar.