opinio

Catalunya, Madrid, cada cop més allunyades

Gràcies a aquestes activitats més productives, el PIB per capita de la comunitat de Madrid és un 35,1% superior a la mitjana estatal, i ha ampliat el diferencial que ja tenia el 2000 (del 33,9%). Per la seva part, Catalunya té un PIB per capita un 19% superior a la mitjana estatal, però n’ha reduït el diferencial del 21,6% que tenia l’any 2000

El PIB de la Comunitat de Madrid ha anat guanyant posicions i a hores d’ara és pràcticament el mateix que el de Catalunya: representen el 19% i el 19,1%, respectivament, de l’economia espanyola. Però el pes de la població catalana (16,1%) és superior al de la Comunitat de Madrid (14,1%), i això explica que en termes de PIB per habitant la Comunitat de Madrid superi cada cop més Catalunya.

Els resultats econòmics han permès a la Comunitat de Madrid augmentar el pes en el PIB espanyol 4,3 punts percentuals (pp) des del 1980 (1,4 pp des del 2000). Amb tot, Catalunya no ha perdut pes: el 2018 manté el mateix pes que el 1980 (i l’augmenta 0,4 pp des del 2000), al contrari que comunitats com ara Castella i Lleó, el País Basc, Galícia, Astúries i el País Valencià, entre d’altres.

Però més enllà del pes econòmic, hi ha altres factors que posen de manifest l’abast dels efectes de la capitalitat de Madrid i de les tendències que afavoreix la concentració d’algunes activitats en aquesta comunitat. Per començar, la forta especialització que està agafant en activitats com ara les d’informació i comunicacions, que representen a Madrid un 47,7% del total d’Espanya, amb un augment de 22,6 pp els darrers 18 anys; cal destacar també les activitats professionals, científiques i tècniques, que representen el 33,7% del total estatal amb un augment de pes de 10,7 pp. Les activitats financeres estan també fortament concentrades a Madrid (27,2% del total), però en aquest cas el seu pes ha variat poc. Aquesta especialització productiva li permet a la Comunitat de Madrid tenir una productivitat per hora treballada un 13% superior a la mitjana estatal (i un 5% superior a la de Catalunya). Cal precisar que en la major part d’activitats (excepte les financeres i immobiliàries) la productivitat a Madrid és superior a la de Catalunya, fet indicatiu de la concentració en aquella comunitat dels centres de decisió de moltes empreses i dels segments de producció amb més valor afegit.

Gràcies a aquestes activitats més productives, el PIB per capita de la Comunitat de Madrid és un 35,1% superior a la mitjana estatal, i ha ampliat el diferencial que ja tenia el 2000 (del 33,9%). Per la seva part, Catalunya té un PIB per capita un 19% superior a la mitjana estatal, però n’ha reduït el diferencial del 21,6% que tenia l’any 2000. Cal dir que les taxes d’ocupació de la població de 15 a 64 anys són en els dos àmbits molt similars, però el nivell salarial és superior a la Comunitat de Madrid, i al mateix temps la taxa de dependència poblacional és inferior a la de Catalunya.

Les dades comptables de l’INE ens ofereixen un altre indicador que ajuda a veure la magnitud del que significa la posició econòmica assolida per la Comunitat de Madrid. Es tracta de la renda disponible de les llars, que mostra els ingressos de les llars després del procés redistributiu via impostos i subvencions. En aquest cas, en termes per capita la posició de la Comunitat de Madrid és un 26,6% superior a la mitjana estatal, amb un guany de 5,2 punts percentuals entre el 2000 i el 2016. Aquest augment de posició de la renda familiar disponible és superior al que experimenta el PIB per habitant generat en aquesta comunitat, fet indicatiu que s’ha moderat la seva aportació fiscal (almenys pel que fa a la part redistributiva de la renda de les llars). En el cas de Catalunya s’ha produït una evolució similar, però d’un abast força més moderat.

Els procés de concentració de l’activitat econòmica a la Comunitat de Madrid, i especialment de les activitats de més valor afegit, no sembla que s’hagi de frenar en el futur i són precisament aquestes activitats, vinculades moltes d’elles a serveis d’alt contingut en coneixement, les que generen llocs de treball de més qualitat i més nivell salarial, i les que tenen més perspectives de creixement en l’entorn tecnològic actual. Aquesta dinàmica es veu afavorida per importants economies d’aglomeració, per un alt nivell de dotacions d’infraestructures, per l’efecte de capitalitat estatal i també per una voluntat política que afavoreix aquesta tendència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.