Amb la inau­gu­ració, el mes pas­sat, d’una planta pilot de plastrònica a Cer­da­nyola, Eure­cat ha acon­se­guit ator­gar a Cata­lu­nya un rol estratègic en el desen­vo­lu­pa­ment d’aquesta tec­no­lo­gia que uneix l’electrònica i els mate­ri­als plàstics.

Com diu el pre­si­dent d’Eure­cat, Xavier Torra, “la plastrònica ja és una revo­lució per a sec­tors indus­tri­als com ara l’auto­moció, l’aeronàutica, l’electrònica de con­sum i els àmbits mèdic i espor­tiu”. El nou equi­pa­ment tec­nològic ha supo­sat una inversió d’1,5 mili­ons d’euros i genera 10 llocs de tre­ball d’alta qua­li­fi­cació.

Però, per què ha gua­nyat tanta importància la plastrònica? Com explica Xavier Plantà, direc­tor de tec­no­lo­gies indus­tri­als d’Eure­cat, “ha estat així perquè ara mol­tes indústries neces­si­ten pro­duc­tes més per­so­na­lit­za­bles i més fle­xi­bles, com el que pot ofe­rir la impressió d’electrònica sobre un film de plàstic, o paper o vidre”. Pre­ci­sa­ment, Eure­cat ja fa uns quants anys que genera nou conei­xe­ment en electrònica impresa, que ara posa a l’abast de les empre­ses interes­sa­des. “La planta tindrà un paper molt impor­tant –segons pensa Plantà– perquè les empre­ses que tin­guin alguna intuïció sobre les pos­si­bi­li­tats de la plastrònica, però no la cone­guin a fons, podran venir a desen­vo­lu­par-hi pro­duc­tes en fase de prein­dus­tri­a­lit­zació.” Efec­ti­va­ment, les empre­ses poden acu­dir a la planta de Cer­da­nyola a fer les pro­ves pilot d’un pro­ducte, fer-ne la presèrie, per després assu­mir-ne la indus­tri­a­lit­zació a les seves pròpies ins­tal·laci­ons.

Si bé són diver­sos els sec­tors que poden tro­bar en la plastrònica la solució a les seves inqui­e­tuds en pro­gressió tec­nològica, com ara els d’elec­tro­domèstics i l’electrònica de con­sum, és clar que l’auto­moció és l’àmbit que pot esprémer millor les pos­si­bi­li­tats que li ofe­reix la plastrònica. Segons Xavier Plantà, “qual­se­vol àmbit on hi hagi boto­ne­ria electrònica és sus­cep­ti­ble d’intro­duir la plastrònica, que de fet suposa fer una evo­lució sem­blant a la dels telèfons mòbils, en què s’ha pas­sat d’electrònica amb molla a inte­grada en la superfície”. La plastrònica per­met la fabri­cació de coman­da­ments hàptics que per­me­ten una res­posta interac­tiva, boto­ne­ria invi­si­ble i peces plàsti­ques amb sen­sors inte­grats.

És impor­tant remar­car, com fa Xavier Plantà, la recon­versió que fa el plàstic en aquesta tec­no­lo­gia: “El plàstic passa a ser un pro­ducte fun­ci­o­nal, ja no es limita a ser una sim­ple tapa o car­cassa.” En inte­grar fun­ci­ons, la plastrònica redu­eix de manera nota­ble els temps de fabri­cació, ja que diver­sos pro­ces­sos se sumen en un sol pas. Es faci­li­ten els pro­ces­sos d’aco­bla­ment, ja que s’ha sim­pli­fi­cat la fabri­cació en una sola peça, sense mun­tatge, cosa que fa pos­si­ble la inte­gració d’electrònica en geo­me­tries com­ple­xes i peces en con­torns 3D.

No menys impor­tant, des d’una òptica de sos­te­ni­bi­li­tat, en aquests pro­ces­sos d’impressió electrònica, a diferència de la fabri­cació de com­po­nents electrònics con­ven­ci­o­nals, no gene­ren resi­dus, de manera que l’empremta de car­boni és osten­si­ble­ment infe­rior. I la inte­gració de dife­rents pro­ces­sos aporta una con­si­de­ra­ble reducció dels con­sums energètics.

Val a dir que Eure­cat ha desen­vo­lu­pat diver­sos pro­to­tips fun­ci­o­nals per mate­ri­a­lit­zar les poten­ci­a­li­tats d’aquesta tec­no­lo­gia emer­gent, com ara peces plàsti­ques amb ele­ments cale­fac­ta­bles inte­grats per escal­far superfícies de manera con­tro­lada i sen­sors per con­tro­lar dis­po­si­tius lumínics.

El cas de la nova planta podríem dir que és sin­gu­lar a Europa, donat que no s’hi poden tro­bar infra­es­truc­tu­res com aquesta, al ser­vei de les empre­ses. Com diu Plantà, “la planta reflec­teix molt bé l’espe­rit d’Eure­cat, en el sen­tit que s’inte­gren fun­ci­ons i com­petències en un mateix espai”. L’any pas­sat, el cen­tre de plastrònica ja va tenir una desena de cli­ents, de fora de l’Estat. Plantà explica: “La nos­tra estratègia a par­tir d’ara serà pre­sen­tar la nos­tra planta als cen­tres de decisió de les empre­ses trans­na­ci­o­nals, per atraure pro­jec­tes d’R+D que puguin ser desen­vo­lu­pats aquí i fabri­cats per les seves fili­als locals.”

La plastrònica, d’acord amb els estu­dis que esti­men el seu impacte al mer­cat, superarà amb escreix els 5.000 mili­ons d’euros l’any 2026 a escala glo­bal, gràcies a la crei­xent demanda de pan­ta­lles fle­xi­bles, coman­da­ments hàptics i boto­ne­ria invi­si­ble, entre d’altres.