Amb la inauguració, el mes passat, d’una planta pilot de plastrònica a Cerdanyola, Eurecat ha aconseguit atorgar a Catalunya un rol estratègic en el desenvolupament d’aquesta tecnologia que uneix l’electrònica i els materials plàstics.

Com diu el president d’Eurecat, Xavier Torra, “la plastrònica ja és una revolució per a sectors industrials com ara l’automoció, l’aeronàutica, l’electrònica de consum i els àmbits mèdic i esportiu”. El nou equipament tecnològic ha suposat una inversió d’1,5 milions d’euros i genera 10 llocs de treball d’alta qualificació.

Però, per què ha guanyat tanta importància la plastrònica? Com explica Xavier Plantà, director de tecnologies industrials d’Eurecat, “ha estat així perquè ara moltes indústries necessiten productes més personalitzables i més flexibles, com el que pot oferir la impressió d’electrònica sobre un film de plàstic, o paper o vidre”. Precisament, Eurecat ja fa uns quants anys que genera nou coneixement en electrònica impresa, que ara posa a l’abast de les empreses interessades. “La planta tindrà un paper molt important –segons pensa Plantà– perquè les empreses que tinguin alguna intuïció sobre les possibilitats de la plastrònica, però no la coneguin a fons, podran venir a desenvolupar-hi productes en fase de preindustrialització.” Efectivament, les empreses poden acudir a la planta de Cerdanyola a fer les proves pilot d’un producte, fer-ne la presèrie, per després assumir-ne la industrialització a les seves pròpies instal·lacions.

Si bé són diversos els sectors que poden trobar en la plastrònica la solució a les seves inquietuds en progressió tecnològica, com ara els d’electrodomèstics i l’electrònica de consum, és clar que l’automoció és l’àmbit que pot esprémer millor les possibilitats que li ofereix la plastrònica. Segons Xavier Plantà, “qualsevol àmbit on hi hagi botoneria electrònica és susceptible d’introduir la plastrònica, que de fet suposa fer una evolució semblant a la dels telèfons mòbils, en què s’ha passat d’electrònica amb molla a integrada en la superfície”. La plastrònica permet la fabricació de comandaments hàptics que permeten una resposta interactiva, botoneria invisible i peces plàstiques amb sensors integrats.

És important remarcar, com fa Xavier Plantà, la reconversió que fa el plàstic en aquesta tecnologia: “El plàstic passa a ser un producte funcional, ja no es limita a ser una simple tapa o carcassa.” En integrar funcions, la plastrònica redueix de manera notable els temps de fabricació, ja que diversos processos se sumen en un sol pas. Es faciliten els processos d’acoblament, ja que s’ha simplificat la fabricació en una sola peça, sense muntatge, cosa que fa possible la integració d’electrònica en geometries complexes i peces en contorns 3D.

No menys important, des d’una òptica de sostenibilitat, en aquests processos d’impressió electrònica, a diferència de la fabricació de components electrònics convencionals, no generen residus, de manera que l’empremta de carboni és ostensiblement inferior. I la integració de diferents processos aporta una considerable reducció dels consums energètics.

Val a dir que Eurecat ha desenvolupat diversos prototips funcionals per materialitzar les potencialitats d’aquesta tecnologia emergent, com ara peces plàstiques amb elements calefactables integrats per escalfar superfícies de manera controlada i sensors per controlar dispositius lumínics.

El cas de la nova planta podríem dir que és singular a Europa, donat que no s’hi poden trobar infraestructures com aquesta, al servei de les empreses. Com diu Plantà, “la planta reflecteix molt bé l’esperit d’Eurecat, en el sentit que s’integren funcions i competències en un mateix espai”. L’any passat, el centre de plastrònica ja va tenir una desena de clients, de fora de l’Estat. Plantà explica: “La nostra estratègia a partir d’ara serà presentar la nostra planta als centres de decisió de les empreses transnacionals, per atraure projectes d’R+D que puguin ser desenvolupats aquí i fabricats per les seves filials locals.”

La plastrònica, d’acord amb els estudis que estimen el seu impacte al mercat, superarà amb escreix els 5.000 milions d’euros l’any 2026 a escala global, gràcies a la creixent demanda de pantalles flexibles, comandaments hàptics i botoneria invisible, entre d’altres.