Seguint amb el tema dels indi­ca­dors d’inno­vació, aquesta dar­rera set­mana el Mobile World Capi­tal Bar­ce­lona, a través del seu pro­grama d’inno­vació The Colli­der, ha publi­cat un informe relle­vant sobre els rep­tes i les opor­tu­ni­tats de la trans­ferència de tec­no­lo­gia.

Més enllà de tor­nar a remar­car la neces­si­tat de fer un major esforç en trans­ferència, l’informe aporta algu­nes dades de pers­pec­tiva gene­ral de la R+D a l’Estat espa­nyol en els dar­rers anys que val la pena comen­tar.

D’una banda, es des­ta­quen experiències ple­nes d’èxit de la trans­ferència de tec­no­lo­gies uni­ver­sitàries en els dar­rers anys, com ara la de Frac­tus, empresa spin-off de la Uni­ver­si­tat Politècnica de Cata­lu­nya (UPC) que ha apor­tat inno­va­ci­ons a les tec­no­lo­gies d’ante­nes de telèfons mòbils en l’àmbit glo­bal, o Zele­ros, spin-off de la Uni­ver­si­tat Politècnica de València (UPV) que està com­pe­tint en solu­ci­ons de mobi­li­tat en l’àmbit mun­dial com l’Hyper­loop.

D’altra banda, d’aquests casos molt espe­rançadors, queda constància de com els nivells d’inno­vació en l’àmbit esta­tal no s’han recu­pe­rat després de la crisi del 2008, i això es mani­festa en diver­sos indi­ca­dors, des del volum de recerca con­trac­tat a les uni­ver­si­tats (de 477 mili­ons d’euros el 2010 a 393 mili­ons el 2017) fins a les sol·lici­tuds de patents a l’OEPM (de 3.373 el 2008 fins a 1.578 el 2018), pas­sant sim­ple­ment pel nom­bre d’empre­ses que fan acti­vi­tats d’R+D (de 15.049 el 2008 fins a 10.179 el 2017). Les dades indi­quen que defi­ni­ti­va­ment el tei­xit pro­duc­tiu no s’ha recu­pe­rat com­ple­ta­ment de la dar­rera crisi, i a llarg ter­mini aquesta falta de crei­xe­ment no per­met augu­rar bones pers­pec­ti­ves ni en nivells d’ocu­pació ni en el man­te­ni­ment de l’estat de benes­tar. És evi­dent que el pro­blema se cen­tra prin­ci­pal­ment en l’empresa pri­vada (tot i que la des­pesa pública en recerca mos­tra una tendència simi­lar) i que en tot cas la situ­ació no afa­vo­reix la trans­ferència del conei­xe­ment acadèmic cap als sec­tors pro­duc­tius. Amb una mirada àmplia, ens hau­ria de pre­o­cu­par que no es donin les cir­cumstàncies ade­qua­des d’esta­bi­li­tat en l’àmbit de totes les admi­nis­tra­ci­ons que per­me­tin adreçar seri­o­sa­ment aquest aspecte que en el llarg ter­mini té un impacte impor­tant en la salut de l’eco­no­mia i al final en la qua­li­tat de vida de la soci­e­tat en gene­ral.