DE MEMÒRIA
Del 14 al 33 (del 1972 al 2019)
Alguns dels 33 capítols d’Homenatge a Jacint Ros Hombravella (Barcelona, Societat Catalana d’Economia, 2019) tenen un gran interès, s’utilitzaran els propers anys. Com ha succeït amb alguns dels 14 capítols del llibre Economia crítica: una perspectiva catalana (Barcelona, Edicions 62, 1972).
Un llibre homenatge tan bo com el dedicat a l’economista i professor Cinto Ros és poc freqüent. En són responsables Antoni Montserrat, Valentí Pich, Anton Gasol i Xavier Farriols. Els autors dels diferents capítols s’han sentit lliures per escollir el tema i el format de la seva contribució. El ventall temàtic és molt ample: des de la microhistòria d’una empresa del tèxtil, la Sedeta, o les “pàgines viscudes” –a Barcelona, Madrid, València, Bellaterra– de col·legues -o, deixebles- de Ros, fins a articles sobre l’economia mundial avui: les alternatives postcrisi del sistema monetari internacional (Francesc Raventós). Passant per una immersió en l’Arc Mediterrani (Joan B. Casas) o en l’economia/demografia de Veneçuela (Tomàs Jiménez). També, pàgines dedicades a grans figures del passat com ara Ramon Llull (Anton Gasol), Francis Edgeworth (Lluís Barbé) i Jaume Balmes (Pere Puig). I, un balanç de dos segles d’estudis sobre la discriminació fiscal (Francesc Artal) i un altre balanç de cinc segles de llibres d’economia (Francesc Roca). El grup de contribucions més destacat, però, és el que es pot formar amb els capítols dedicats a l’economia catalana del segle XXI. Dins d’aquest grup, hi ha des de contribucions molt breus (com ara “Catalunya, en estat d’excepció econòmica”, d’Àlex Forest) fins a estudis extensos i minuciosos (com ara “Transformació del model industrial de Catalunya”, d’Àngel Hermosilla). Més, quatre assaigs: “For whom the bell tolls”, de Frederic Ribas; “Disseny de nous escenaris”, de Xavier Farriols; “Política econòmica sense sobirania monetària”, d’Albert Carreras, i “Sobre la viabilitat de la independència de Catalunya”, de Miquel Rubirola (que, com Francesc Artal, Joan Clavera, Antoni Montserrat, Francesc Roca i Ros Hombravella, havia col·laborat a Economia crítica).
L’assaig de Ribas es basa en la piràmide de necessitats de Maslow: “Quan ja s’ha assolit un cert benestar, les aspiracions de la ciutadania estan deixant de ser només materials.” Són l’autoexpressió, la llibertat, el progrés. Segons Ribas, el procés independentista es basa en una “ societat propera i avançada com la catalana”. On es poden observar “unes noves classes ascendents... amb una decidida aposta per l’economia productiva, industrial i exportadora”. I, a més, Ribas assenyala com “el lideratge femení s’ha fet evident com mai abans”. D’aquí a dos anys, Mònica Roca serà presidenta de la Cambra de Barcelona. El 1972, d’Economia crítica en són coautores: Muriel Casals, Carme Massana, Carme Sans i Regina Tayà.
L’assaig de Miquel Rubirola comença destacant el caràcter pioner del llibre del 2009 de Jacint Ros: Més val sols... La viabilitat econòmica de la independència de Catalunya. Segueixen 30 pàgines. La globalització fa inservibles els estats del XIX, com ara l’espanyol, i obre el pas a nous estats.
València
Durant uns quants cursos acadèmics, Jacint Ros Hombravella va fer de professor de política econòmica a la nova Facultat de Ciències Econòmiques de la històrica Universitat de València. Com (abans, i després) ho van fer altres deixebles de Fabià Estapé com ara Salvador Condominas i Ernest Lluch. Alguns dels deixebles i amics valencians de Ros són coautors d’Homenatge. Començant pel més gran, el professor Emèrit Bono.
