Opinió

DE MEMÒRIA

Episodis de les classes mitjanes (2)

La classe mitjana no sembla que s’interessi gaire per ella mateixa, i sí per la burgesia
El fotògraf Joan Cantó i Mas va projectar i patentar, el 1887, un fotomaton

Bona part –la major part– del que s’escriu i es publica sobre les nos­tres eco­no­mies/soci­e­tats es fa des de la classe mit­jana. Però aquesta classe no sem­bla que s’interessi gaire per ella mateixa. I sí, en canvi, pels que té per sobre –les bur­ge­sies– i pels que té per sota, l’ano­me­nat històrica­ment pro­le­ta­riat.

Tot i així, alguns epi­so­dis de la llarga tra­jectòria de les clas­ses mit­ja­nes han estat molt estu­di­ats. D’alguns d’aquests epi­so­dis se n’ha anat par­lant a L’Econòmic. La dar­rera vegada, el ter­cer diu­menge de febrer del 2025. Seguim.

12. El 1866, a Andorra, es va apro­var la Nova Reforma. Si feia tres anys que hi vivien (i tenien més de 25 anys) els homes que no eren caps de casa i esta­ven casats amb una pubi­lla podrien votar. Amb aquesta reforma alguns mem­bres de les clas­ses mit­ja­nes andor­ra­nes serien pre­sents al Con­sell Gene­ral del Prin­ci­pat, i als governs de les parròquies.

13. El pro­fes­sor Laureà Figue­rola, nas­cut a Calaf, va ser minis­tre d’Eco­no­mia, a Madrid, del pri­mer govern que, el 1868, fora­gità de l’escena política espa­nyola els Bor­bons. Figue­rola va deci­dir subs­ti­tuir les més de cent mone­des dife­rents que s’encu­nya­ven a l’Estat per una de sola, la pes­seta, d’ori­gen –i de nom– català. Car una pes­seta és una peça petita. Es van fer ser­vir fins al 2002.

14. L’Asso­ci­ació Cata­la­nista d’Excur­si­ons Científiques, cons­tituïda el 1876, va ser més que un club alpi­nista car va tenir una dimensió política espe­cial, i molts dels seus mem­bres van fer pro­pos­tes pràcti­ques de pos­si­bles nous usos d’alguns punts del ter­ri­tori català. I, també, crítiques a les males con­di­ci­ons dels habi­tat­ges obrers d’algu­nes colònies indus­tri­als. El Cen­tre Excur­si­o­nista de Cata­lu­nya, i molts altres, han tin­gut i tenen el mateix caràcter.

15. El 1879, Gui­llem Cifre, lli­cen­ciat en dret, va posar en fun­ci­o­na­ment a Pollença una escola laica i amb coe­du­cació: la Ins­ti­tució Lliure. L’any següent, va fun­dar una caixa d’estal­vis que podria con­ce­dir crèdits: la Caixa de Pollença. Con­ti­nua fun­ci­o­nant, ara, a les tres illes. Clara Ham­merl, mes­tra, muller de Cifre, va ser, el 1906, la pri­mera dona direc­tora d’una ins­ti­tució finan­cera al sud dels Piri­neus.

16. Pre­o­cu­pat per la crisi del model de família cris­ti­ana tra­di­ci­o­nal, el lli­bre­ter i impres­sor Josep M. Boca­be­lla, cofun­da­dor de l’Asso­ci­ació de Devots de Sant Josep, va deci­dir, el 1882, la cons­trucció d’un tem­ple dedi­cat a fer ben visi­ble una família excep­ci­o­nal: la Sagrada Família. Quan, el 1892, Boca­be­lla va morir, la seva filla única –Fran­cesca– con­tinuà amb la lli­bre­ria, i amb les obres del tem­ple (pro­jec­tat per Gaudí, per encàrrec del seu pare, des del 1883).

17. La invenció de la foto­gra­fia va dis­pa­rar la neces­si­tat de mol­tes per­so­nes –també de les clas­ses mit­ja­nes– per a l’autoi­den­ti­fi­cació. El fotògraf Joan Cantó i Mas va pro­jec­tar i va paten­tar el 1887 un foto­ma­ton. A Lon­dres, Isaac Joel va fun­dar The Auto­ma­tic Pho­to­graphy Com­pany per cons­truir aquells foto­ma­tons i ins­tal·lar-ne als car­rers de les grans ciu­tats del món. D’entrada, però, no van tenir èxit.

18. Al XIX, la tuber­cu­losi, la “pesta blanca”, va afec­tar totes les clas­ses soci­als. El pri­mer sana­tori anti­tu­ber­culós dels Països Cata­lans va ser, el 1894, un annex luxós a l’Hotel Mira­mar, a Busot, prop d’Ala­cant. El segon, el 1897, ja va ser el sana­tori públic de Por­ta­ca­eli, a València. La classe mit­jana començava a neces­si­tar que el sec­tor públic tingués una presència impor­tant en la sani­tat.

19. El Tan­ca­ment de Cai­xes del 1899 va ser un esde­ve­ni­ment insòlit: molts comer­ci­ants i arte­sans i petits fabri­cants es nega­ven a pagar la nova quota de la seva con­tri­bució. El Dr. Robert, alcalde de Bar­ce­lona, els donà suport. El govern de Madrid havia apu­jat molt els impos­tos per pagar els deu­tes de la seva llarga guerra con­tra la inde­pendència de Cuba. Amb repressió i presó per a alguns, van pagar. Però, al nou segle, al segle XX, les clas­ses mit­ja­nes tin­drien més pes.

148 gremis

L’any 1899, es va crear, a la ciutat de Barcelona, l’associació Lliga de Defensa Industrial i Comercial de Catalunya. Va estar formada per 148 gremis, i el seu objectiu principal era evitar una pujada d’impostos que es considerava discriminatòria. Com ho volien fer? Donant de baixa –un per un– els negocis i, doncs, no pagant la nova contribució. A més a més, aquesta organització va convocar una gran manifestació ciutadana, que ha estat considerada la primera del catalanisme modern.

Berlín

1880

La Caixa de Pollença la va fundar, el 1880, Guillem Cifre, un entusiasta de les aportacions pedagògiques de Krause, de la filosofia moderna alemanya, i de la cultura de les classes mitjanes alemanyes. Aquesta caixa ha escapat amb èxit del setge/destrucció a les antigues caixes. Cifre es va casar, el 1889, a Berlín, amb Clara Hammerl, una ensenyant alemanya.

nova york

1874

La fotolitografia va ser un invent molt important per als diaris i les revistes. Va permetre incloure-hi dibuixos, gràfics i fotografies. La primera publicació que va posar fotolitografies a les seves pàgines va ser The Daily Graphic. Era canadenca, i va començar a publicar-se el 1873 a Nova York. El director gràfic era Felip Cusach, que també va dirigir La Llumanera, a Nova York.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.