Opinió

Recerca en nutrició sostenible

El que ja és evident és la creixent demanda de proteïna vegetal per substituir la carn. Només cal veure com molts supermercats han condicionat seccions dedicades a l’alimentació vegetariana on es poden trobar aquests productes. També proliferen botiges específiques

Aquests dar­rers anys s’ha produït un canvi en els hàbits ali­men­ta­ris d’una part sig­ni­fi­ca­tiva de la població als països de més nivell econòmic. Més mar­cat en famílies de més nivell cul­tu­ral i capa­ci­tat adqui­si­tiva, però també entre les per­so­nes amb més consciència medi­am­bi­en­tal.

Fa 30 anys poca gent havia aban­do­nat total­ment o par­ci­al­ment la carn i havia introduït en la seva dieta l’alter­na­tiva de la proteïna vege­tal. En alguns ambi­ents s’havien introduït modes com ara la macrobiòtica i això havia por­tat a un comerç limi­tat dels ali­ments que aquesta dieta pro­pug­nava. La dis­tri­bució de proteïna vege­tal era escassa i una gran part era arte­sa­nal o venia de l’exte­rior. Aquesta manera de men­jar sovint era con­si­de­rada un esno­bisme.

No pre­tenc fer un trac­ta­ment ni històric ni sociològic, només cons­tato que ara la situ­ació ha can­viat radi­cal­ment i, espe­ci­al­ment, el canvi s’ha acce­le­rat en el dar­rer lus­tre.

Les raons per al canvi d’hàbits són diver­ses. La prin­ci­pal, crec, és el desig de gau­dir de millor salut i això és pos­si­ble gràcies a una millor edu­cació sobre temes de nutrició. Curi­o­sa­ment, coin­ci­deix amb un aug­ment de l’obe­si­tat, prin­ci­pal­ment infan­til. Dues tendències actu­als.

Una segona raó, que inci­deix en l’abandó de l’ali­men­tació càrnia, rau en el res­pecte als ani­mals, evi­tar el seu engreix, sovint en con­di­ci­ons deplo­ra­bles, i mort per ali­men­tar-nos. Es con­si­dera cruel i inne­ces­sari.

La ter­cera, més moderna, es basa en la sos­te­ni­bi­li­tat ambi­en­tal. L’engreix i ús dels ani­mals per sacri­fi­car-los i pro­duir carn no és sos­te­ni­ble. L’enorme con­sum d’aigua, pin­sos i l’emissió de gasos hiver­na­cle no són com­pa­ti­bles amb la nos­tra super­vivència a la Terra.

Les dades més recents indi­quen que la població que habi­tu­al­ment ja men­java carn està reduint el seu con­sum, fins i tot de manera dràstica, però encara creix el nom­bre de per­so­nes que en men­gen. No hi ha encara un canvi clar en la dema­nada glo­bal, que aug­menta lleu­ge­ra­ment, però amb un des­cens o un canvi de tendència en zones con­cre­tes.

El que ja és evi­dent és la crei­xent demanda de proteïna vege­tal per subs­ti­tuir la carn. Només cal veure com molts super­mer­cats han con­di­ci­o­nat sec­ci­ons dedi­ca­des a l’ali­men­tació vege­ta­ri­ana on es poden tro­bar aquests pro­duc­tes. També pro­li­fe­ren boti­ges específiques. Les grans empre­ses de l’àmbit estan pro­duint alter­na­ti­ves a la carn. En 10 anys el volum de negoci de proteïna vege­tal als Estats Units podria arri­bar als 85.000 mili­ons de dòlars.

Nous models ali­men­ta­ris.

Ignoro la pre­visió a Europa, però s’està inves­ti­gant sobre els nous models ali­men­ta­ris. Alguns no són nous. Segons el rànquing de Xan­gai, la Uni­ver­si­tat de Wage­nin­gen és la millor del món en els camps de la ciència agrícola i la tec­no­lo­gia dels ali­ments. Aquesta uni­ver­si­tat dels Països Bai­xos és en una petita ciu­tat que s’ha con­ver­tit en un pol de for­mació i recerca en el camp de l’ali­men­tació. Wage­nin­gen és el nucli cen­tral de l’enorme com­plex de Food Valley.

Una de les línies en què tre­ba­lla Food Valley és la tran­sició pro­teica. Es tracta de res­ta­blir l’equi­li­bri pro­teic en la dieta, amb una reducció del con­sum de proteïnes amb menys proteïnes ani­mals i més proteïnes vege­tals. La inno­vació és clau per acon­se­guir les carac­terísti­ques sen­so­ri­als ade­qua­des als con­su­mi­dors dels nous ali­ments.

Amoïna veure la poca inno­vació ali­mentària que hi ha a Cata­lu­nya, més enllà de l’esno­bisme en la res­tau­ració útil per acon­se­guir cli­ents gur­met, però poc per a un objec­tiu die­te­ti­co­e­conòmic.

És cert que sem­pre tro­bem excep­ci­ons. Foods of Tomor­row, del Poble­nou de Bar­ce­lona, està entre les set empre­ses emer­gents euro­pees amb grans xar­xes de dis­tri­bució de carn vege­tal. Són tres britàniques, tres neer­lan­de­ses i una cata­lana. Foods of Tomor­row es coneix sota la marca Heura i ja és en alguns països d’Europa i Àsia. Pot­ser arri­barà a gran empresa. Hi ha més empre­ses com San­ti­veri, sem­pre inno­va­dora, però poc més. Quan pas­sejo per un cen­tre comer­cial que sub­mi­nis­tra aquests pro­duc­tes, veig alguna pro­ducció local, però pre­do­mi­nen les mar­ques exte­ri­ors.

Tot i que les expor­ta­ci­ons cata­la­nes del sec­tor de l’ali­men­tació són un 11,5% del total, el pes específic dels pro­duc­tes que incor­po­ren inno­vació és baix. Per què estem en una posició tan poc reei­xida? Hem de ser el pol del conei­xe­ment del sud d’Europa? De conei­xe­ment i recerca en tenim, manca capa­ci­tat per por­tar-lo al sec­tor pro­duc­tiu.

Food Valley

El 2004: doble d’aliments amb la meitat de recursos. Es va constituir Food Valley. Disposa d’uns 8.000 científics treballant-hi, més de 120 empreses neerlandeses i 20 amb la matriu fora dels Països Baixos. Està centrat en la Universitat de Wageningen i hi ha el World Food Center a Ede, entre altres centres. Seria com un parc científic de l’alimentació però fet en un lloc on creuen que el coneixement i la innovació són la riquesa i el benestar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.