No és negoci.

Miquel Riera, de la plataforma d’anàlisi de productes financers helpmycash.com, considera que de mercat per a aquest tipus de producte, objectivament, n’hi ha: “Molts pensionistes tenen un pis en propietat i voldrien complementar la seva pensió, el que passa és que no són tants els bancs que volen assumir el risc, ja que el que necessiten són solucions a curt termini, tot i que s’ho podrien plantejar, per cercar rendibilitats en aquest entorn de tipus d’interès baix.” De moment, només, tímidament, bancs com Santander i Bankinter han anunciat que podrien tornar a incloure el producte en el seu catàleg, i d’altres, com l’asseguradora CASER, han triat per a la intermediació del producte un banc portuguès. Per la banda de l’estalviador, cal ser curós amb la complexitat del producte: “Hi pot haver lletra petita, que la hipoteca sigui només vàlida fins que compleixis una determinada edat.” No és d’estranyar que als EUA, l’estat s’ofereixi a garantir aquestes operacions, si es compleixen un seguit de requisits. Un producte en què cal sospesar que pesa més en la balança, si els avantatges o els inconvenients, com expressa Maica López, del comparador financer Credimarket.com. Pel que fa als pros “serien que és un complement dels ingressos, que es pot disposar dels diners de la manera que es vulgui triar, en un sol pagament o en mensualitats, i que es pot seguir vivint a l’habitatge”. A l’altra banda de la balança, “hi ha el fet que aquest producte només està destinat a un perfil de persones que han de complir requisits com que l’habitatge sigui la residència habitual o estigui situada en nuclis urbans, amb la demanda d’un import de valoració mínim i que l’oferta d’aquest producte és molta.”

Pel que fa a les rendes vitalícies, ens trobem amb un producte que comença a bastir una veta de mercat: s’estima que, a tot l’Estat, els tenidors d’aquests productes són més de 2 milions de persones i que el valor de les inversions realitzades supera els 86.000 milions d’euros. En la renda vitalícia, es transforma una part dels estalvis en un ingrés mensual per a tota la vida mitjançant una assegurança. Cal fer avinent que és un producte vinculat a un índex fix que ofereix una rendibilitat fixa, si bé n’hi ha alguns que van referenciats a bons i accions i, per tant, el seu rendiment va lligat a la cotització i a l’evolució del producte al qual va lligat. A més, si la persona vol rescatar els diners, pateix penalitzacions per part del banc, amb la pèrdua de totes les deduccions fiscals que s’haurien obtingut. Com comenta Isabel Pons, portaveu d’AICEC-ADICAE, “la gent pensa que quan vulgui recuperar els diners, podrà disposar de la totalitat i no és així, aquests diners s’han anat invertint”. Aquests productes fixen finestres de liquiditat, i si es vol recuperar els diners als deu anys, només se’n podrà recuperar el 90%; als vint anys, el 95%, i així progressivament. Un altre desavantatge que cal considerar és que “és una assegurança, regulada per la Direcció General d’Assegurances, amb un altre risc, ja que no està sota la cobertura del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), que sí que protegeix comptes corrents, comptes d’estalvi i dipòsits a termini fix”. Isabel Pons creu que per a la gent gran, millor que una renda vitalícia, que al capdavall és un producte a prima única per a persones que hi poden destinar una gran quantitat de diners, és “la imposició a termini fix, que no ofereix risc, en què el banc, a canvi del manteniment de certs recursos monetaris immobilitzats durant un període determinat, reporta una rendibilitat financera fixa.”

Sobre la hipoteca inversa, Isabel Pons alerta que “hi ha el perill que l’ofereixin amb un contacte privat entitats que no estan regulades, empreses o particulars”. I no oblida la responsabilitat que recau sobre els hereus, que “han de decidir si rescaten, tornant el total de la pensió més els interessos, o no. No es estrany que el Banc d’Espanya hagi fet una recomanació en el sentit que es tinguin molt en compte els hereus abans de vendre un producte d’aquesta mena.”