Com que estem confinats, o pràcticament confinats, aquest diari que teniu a les mans és el primer de la història d’aquest diari que es fa gairebé al 100% per teletreball. Des de casa. La redacció del diari era ahir buida, com ho eren els bars, els restaurants, els cinemes i els teatres d’aquest país per culpa d’aquest coi de virus. No és pas que ens vingui de nou, perquè aquest diari ja hi va apostar fa més de vint anys, quan vam proposar als primers redactors que treballessin “des de casa”. En dèiem “treballar des de casa” perquè em sembla que en aquell moment encara no s’havia inventat la paraula teletreball. Ni tampoc el WhatsApp, ni el Signal, ni l’Skype, ni el Hangouts, ni el Jitsi, que ara ho faciliten tot. Hi hem anat caminant sense parar, sacrificant locals a canvi d’operativitat, agilitat i conciliació laboral, fins que fa quatre dies –i el “quatre dies” és literal– un 50% de la plantilla d’aquesta diari ja hi teletreballava. Dilluns serà pràcticament el 100%. Tot un experiment perquè vostès puguin tenir el diari a les mans –o al web en PDF, si un dia no el podem repartir. No els ho negaré. És una sensació estranya. Com la que tenim tots plegats aquests dies. El virus ha vingut per canviar-nos la vida i els hàbits. I per deixar-nos ara uns dies pràcticament tancats a casa. Sensació estranya, deia, que intentaré anar explicant dia a dia.