Va ser un repte des de bon prin­cipi, perquè, d’una banda, teníem un període del Con­sell a l’exili i, de l’altra, una docu­men­tació molt frag­men­tada.

Hi ha docu­ments que hem tret del Con­sell Fede­ral, d’altres del fons de Lluís Maria de Puig, que va ser pre­si­dent del CCME del 2010 al 2012 i va fer una recerca sobre Enric Adro­her, Giro­ne­lla. També hem fet ser­vir el fons propi del CCME, que no està orga­nit­zat arxivísti­ca­ment.

Sense dubte, el pri­mer lli­bre que es va escriure per com­me­mo­rar els trenta anys de l’enti­tat –30 anys d’història d’euro­pe­isme català, de Pilar de Pedro i Que­ralt Solé– ens ha aju­dat molt, però cer­ta­ment s’ha fet una recerca històrica. És un lli­bre com­me­mo­ra­tiu i divul­ga­tiu però també molt rigorós.

Els tes­ti­mo­nis per­so­nals van ser un altre repte. Ens va anar molt bé per als anys de la refun­dació del Con­sell aquí. Van ser memòries del que recor­da­ven i la nos­tra feina va ser con­tras­tar aquests tes­ti­mo­nis. Això va enri­quir molt el text.

El subtítol del lli­bre, Apor­tació cata­lana a l’euro­pe­isme, és total­ment encer­tat. A Cata­lu­nya, el sen­ti­ment euro­pe­ista és molt potent, sobre­tot a l’hora de cons­ci­en­ciar enti­tats i ins­ti­tu­ci­ons d’aquí. El lli­bre mos­tra com el CCME sem­pre ha fet peda­go­gia a favor de l’euro­pe­isme de manera trans­ver­sal. Té molt valor que al Con­sell sem­pre hi ha estat repre­sen­tat tot­hom, des de polítics fins a enti­tats, i de tots els colors.

S’ha sabut adap­tar a cada moment de la història i sem­pre ha estat capaç de lle­gir quin era el seu paper per acon­se­guir unir tot­hom a par­tir de l’euro­pe­isme. També és cert que ha orga­nit­zat moltíssi­mes acti­vi­tats de difusió i cons­ci­en­ci­ació.

Doncs que mal­grat aquesta prolífica tasca de difusió, el seu paper sovint ha estat massa des­co­ne­gut. Tan­ma­teix sem­pre ha estat un paper molt relle­vant.

For­men part d’una elit política, intel·lec­tual i artística que han anat fent al llarg de la història una feina que no és gens cone­guda. Han dut a terme un gran tre­ball de difusió i també un cert acti­visme del que és l’euro­pe­isme.

El CCME es va carac­te­rit­zar per ser en totes les èpoques una ins­ti­tució molt trans­ver­sal, però sem­pre van tenir una posició clara con­tra la dic­ta­dura, a més de defen­sar l’euro­pe­isme. Desit­ja­ven ser part d’Europa però no a qual­se­vol preu, perquè el que el CCME defensa són els valors euro­peus i aquests esta­ven lluny de la dic­ta­dura.

Incor­po­rar la gent jove als valors euro­peus, donar con­tinuïtat a les gene­ra­ci­ons següents perquè l’euro­pe­isme segueixi viu.

El Con­sell sem­pre ha estat molt curós en el seu posi­ci­o­na­ment per evi­tar tren­ca­ments dins l’enti­tat. Els seus mem­bres cre­uen que s’ha de pre­ser­var la ins­ti­tució perquè va més enllà de la mateixa Unió Euro­pea. Defensa els valors del movi­ment euro­peu, que segueix vigent. El CCME tre­ba­lla perquè la gent no ignori el que passa a Europa i con­ti­nua fent un cert acti­visme per acon­se­guir que els ciu­ta­dans es com­pro­me­tin amb aquests valors.

El Con­sell tre­ba­lla cons­tant­ment per apro­par a Cata­lu­nya la idea de l’euro­pe­isme i d’una Europa unida, democràtica i fede­ral, i també per acos­tar el nos­tre país a Europa. Tot això es fa amb el suport d’ins­ti­tu­ci­ons, ajun­ta­ments, uni­ver­si­tats, sin­di­cats, orga­nit­za­ci­ons empre­sa­ri­als, col·legis pro­fes­si­o­nals, enti­tats i mem­bres indi­vi­du­als, i amb con­nexió amb els con­sells de dife­rents països. De cara al futur segui­rem tre­ba­llant per la democràcia, la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana, els drets fona­men­tals, la igual­tat de gènere, els valors i la iden­ti­tat euro­peus, la cohesió i la diver­si­tat d’Europa, la sos­te­ni­bi­li­tat de l’eco­no­mia –posant èmfasi en el l’aspecte social–, la sos­te­ni­bi­li­tat del pla­neta i el paper d’Europa al món. Tot per millo­rar la lli­ber­tat i el benes­tar de la ciu­ta­da­nia.