Quan els mer­cats van obser­var que la crisi sanitària era de dimen­si­ons mai cone­gu­des fins ara, la reacció va ser simi­lar a la de la crisi finan­cera del 2008/09, amb fugi­des gene­rals dels valors de risc, per aixo­plu­gar-se en refu­gis segurs o, direc­ta­ment, l’aban­do­na­ment del mer­cat. Així, hem vist índexs que patien, amb el pas dels dies, cai­gu­des de fins al 29%. Ara ve un temps d’espera, en què, com diu Xavier Tei­xidó, direc­tor de Renta 4 a Cata­lu­nya, “hom apro­fita per des­comp­tar esce­na­ris de futur, hi ha molt diner dis­po­sat a entrar però que roman en espera que s’acla­reixi més la situ­ació”.

Les ven­des mas­si­ves que s’han anat evi­den­ci­ant durant les dar­re­res set­ma­nes, pot­ser han estat fruit de la pre­ci­pi­tació: “Els que han venut dels seus fons han llençat els diners, ho han fet sense estratègia i es per­dran les puja­des.” Estem par­lant de l’inver­sor que pro­ce­deix dels dipòsits, i que acos­tuma a ser presa fàcil del pànic.

Tan­ma­teix, en els mer­cats “es res­pira una certa mal­fiança sobre com l’eco­no­mia es pot recu­pe­rar amb rapi­desa, reac­ti­var-se en forma de V, després d’haver estat dopada amb els diners dels bancs cen­trals”. Amb tot, si la crisi entra en una certa fase d’esta­bi­lit­zació, “al mes de maig el mer­cat podria remun­tar”.

Per a Xavier Tei­xidó, al mer­cat també li pot cos­tar menar cap a un sen­der de crei­xe­ment si la recu­pe­ració entre les diver­ses eco­no­mies, i mer­cats finan­cers, no van al compàs. “És difícil que el diner vagi a la Xina, si els altres mer­cats no pugen, sem­pre hi ha una inter­re­lació entre els mer­cats.” I, en aquest sen­tit, als par­quets d’arreu del món caldrà pre­gar perquè la covid-19 no s’acar­nissi amb els EUA, amb mili­ons de morts: “El mer­cat no tirarà cap enda­vant si Wall Street no s’enlaira, i la crisi sanitària es pot com­pli­car molt als EUA, si creix expo­nen­ci­al­ment el nom­bre de morts.”

Per a Albert Grau, asses­sor finan­cer d’Argenta Patri­mo­nios, “de cara al futur, les mesu­res que pren­guin tots els països per esco­me­tre la pre­vi­si­ble crisi, seran les que faran decan­tar l’ava­lu­ació dels actius”. Dona per des­comp­tat que “la borsa rebo­tarà, però encara hi ha massa incer­tesa sobre l’evo­lució de les xifres macro­e­conòmiques”.

I, qui­nes són les pos­si­bi­li­tats d’inversió que pot explo­rar l’inver­sor? A parer d’Albert Grau: “És clar que no ha d’anar als mer­cats euro­peus, perquè ara mateix no hi ha mesu­res, per part d’estats i ins­ti­tu­ci­ons supra­es­ta­tals, per insu­flar liqui­di­tat direc­ta­ment a les venes de les empre­ses, cosa que real­ment pot con­tri­buir a la seva recu­pe­ració, més que avals o dife­ri­ment d’impos­tos. Això ho han tin­gut molt clar als EUA, amb la injecció directa de 2 bili­ons de dòlars.”

Les reco­ma­na­ci­ons ani­rien cap a eco­no­mies emer­gents, tot inclo­ent la Xina: “Cal tenir en compte que la Xina con­ti­nuarà crei­xent a un 5-6% després de superar la crisi sanitària. No només es recu­pe­rarà, sinó que en els pròxims mesos, només es recu­pe­ra­ran ells.” Dins d’aquesta opció, s’hi afe­gi­rien Corea del Sud, Taiwan i Sin­ga­pur. Grau també demana posar el focus sobre tec­nològiques com Apple i Ama­zon, que es bene­fi­cien per l’empenta que la crisi ha donat al paga­ment per ús a inter­net. Filant més prim, cal parar atenció en el sec­tor de l’avi­ació, que “la crisi reduirà a poques empre­ses, més efi­ci­ents”. I per des­ta­car una opor­tu­ni­tat, Grífols, ja que “havia bai­xat un xic, i això la con­ver­teix ser una bona opció de com­pra”.

El wait and see (‘espe­rar i veure’) sem­bla que té con­sens en el mer­cat. David Levy i César Moli­nas, de Dive­rIn­vest, tenen clar que cal man­te­nir la liqui­di­tat a les car­te­res, tot espe­rant el senyal dels governs amb les seves mesu­res: “Pot sem­blar una estratègia defen­siva, però a la llarga és la millor arma.” Són dels que pen­sen que no cal patir pel deute que es pugui gene­rar, ja que, en opinió d’aquests experts, “no es pagarà mai, com ha pas­sat en el cas japonès, amb un Banc del Japó que acu­mula un deute equi­va­lent al 250% del seu PIB, sense cau­sar inflació ni tenir con­seqüències nega­ti­ves.”

John Plas­sard, espe­ci­a­lista d’inversió de Mirau­baud, vol veure la llum al final del túnel. Remarca com “a la Xina la des­pesa en con­sum ha recu­pe­rat ter­reny, fins a asso­lir el 85% de la mit­jana anual, repunta el comerç per via marítima i els països indus­tri­a­lit­zats han adop­tat mesu­res d’estímul fis­cal de gran volada, amb el com­promís de col·labo­rar amb els bancs cen­trals per res­pon­dre a una crisi que pro­ba­ble­ment ens aboca a la recessió”.

Aquest ana­lista també veu espe­rançador que Ale­ma­nya faci plans de pres­tar 822.000 mili­ons a les empre­ses, i que el BCE hagi anun­ciat la com­pra d’actius per un valor de 750.000 mili­ons. També con­fia en l’efecte benèfic de l’estímul econòmic dels 2 bili­ons de dòlars que la Reserva Fede­ral ha alli­be­rat als EUA.