Afortunadament, la nostra és una activitat molt digitalitzada, per la qual cosa ens vam poder adaptar ràpidament al teletreball. Ara bé, una part important del dia a dia de l’auditor és la relació personal amb els clients, les visites a les empreses i les comprovacions físiques, que s’han vist afectades. Depenem de la col·laboració dels nostres clients, i aquí ens hem trobat empreses més eficients que d’altres. Avui dia, ens quedaran molts informes per emetre. S’han ampliat els terminis de presentació dels informes fins que s’acabi l’estat d’alarma. Nosaltres sempre tenim una punta de feina en els mesos d’abril, maig i fins i tot de juny i ara es traslladarà a juny, juliol i gairebé l’agost.

Tota la professió, comptables i auditors, estem analitzant què hem de dir en els informes sobre aquesta situació. La crisi de la covid-19 és un fet posterior al tancament de l’exercici, però que impacta directament en el període de presentació dels comptes i en la posterior aprovació. Hem d’analitzar específicament l’impacte en cada empresa. En alguns casos, podem preveure que hi haurà ajornament de cobraments, morositat, endeutament... Els auditors hem d’estar alerta i en certa manera tutelar les empreses perquè aquesta informació sigui correcta.

Per al sector turístic, i incloc la restauració, serà, no diria que devastador però gairebé. Les empreses estan fent projeccions donant per fet que hauran d’aguantar el cop sis mesos per començar a poder veure llum al final del túnel. El focus està en el cash.

Sí, les empreses que tinguin capacitat d’endeutament i les que aprofitin els estímuls públics han d’aprovisionar la tresoreria. D’aquí a sis mesos, l’eina més important de les empreses serà la tresoreria. Avui és fútil el cost financer que pugui representar. El més important és tenir suficient pulmó per aguantar l’allau de costos i despeses sense ingressos.

Hi ha de tot, però en la franja de la pime, aproximadament la meitat no està ben finançada, i això, des de sempre. No tenen prou capital per fer front a una crisi d’aquesta envergadura. Hi ha grups hotelers que no poden suportat ni dos mesos. Warren Buffet deia que quan baixa la marea se sap qui porta banyador i qui no.

A Espanya es fan unes 58.000 auditories l’any, de les quals el 32% tenen un caràcter voluntari, la qual cosa significa que hi ha confiança en la feina de l’auditor. No obstant això, és cert que els auditors hem estat enmig del foc creuat. Hi ha casos claríssims de negligència, però hi ha casos que són discutibles. La professió ha evolucionat els darrers anys. Avui ens trobem amb un cos normatiu molt més solvent.

Sempre que hi ha una crisi, i que pot haver empreses que entrin en concurs de creditors, que deixin d’existir o que prenguin decisions transcendentals, l’auditor serà objecte de vigilància. A l’auditor no se li demanarà responsabilitats per la covid-19, però potser sí si les empreses exhibien un pulmó financer que s’ha demostrat que no ho era tant. Per això, podem esperar un augment de les reclamacions als auditors. Res de nou, hi ha una judicialització cada cop més incisiva. Els auditors, per l’exercici de la seva professió, han de tenir una assegurança de responsabilitat professional que sol ser important, i en tota crisi hi sol haver persones que se senten perjudicades i que reclamen sabent que l’únic solvent de tota la cadena de presumptes responsables és l’auditor.

Es parla que el sector financer serà candidat a una concentració. Hem de saber la fondària de la crisi i com serà la recuperació.