És evi­dent que després de totes les cri­sis n’hauríem de treure lliçons, fins i tot després de les més dures. I aquesta és molt dura, perquè no només és sanitària i huma­nitària, sinó perquè també té unes deri­va­des econòmiques i soci­als de pri­mer ordre. Però és cert que mal­grat tot sem­pre n’hem de treure alguna lliçó. I espero, desitjo i estic con­vençuda que els pro­duc­tes que por­ten molt de temps fent els nos­tres page­sos, rama­ders, pes­ca­dors i api­cul­tors ara han sor­tit a la llum per a molta part de la ciu­ta­da­nia que no els conei­xia. Por­tem anys expli­cant el valor d’aquests pro­duc­tes perquè són més sans, més bons, més segurs i de qua­li­tat. La Covid els ha donat més relleu.

Sí, els és molt difícil acce­dir a les cade­nes de dis­tri­bució i evi­dent­ment s’han anat espa­vi­lant via inter­net. Ara també és cert que algu­nes grans cade­nes hi comen­cen a apos­tar perquè es mouen per les enques­tes i les deman­des dels seus con­su­mi­dors. I és evi­dent que ara s’hi aposta perquè hi ha més demanda.

Page­sos, rama­ders i pes­ca­dors són sec­tors essen­ci­als. I mal­grat ser uns sec­tors essen­ci­als i, per tant, que no han hagut de dei­xar de tre­ba­llar, han hagut d’assu­mir les difi­cul­tats del dia a dia, que ha estat molt difi­cultós. Però els petits pro­duc­tors ho han tin­gut encara més mala­ment perquè no han pogut donar sor­tida al seu pro­ducte pel tan­ca­ment del canal horeca (res­tau­rants i hotels) i també les esco­les. Tots hem vist imat­ges d’un pro­duc­tor de llet de cabra obrint l’aixeta. I aques­tes imat­ges no es poden per­me­tre. És per això que al govern vam dir que havíem de casar dues neces­si­tats: donar sor­tida al pro­ducte del petit empre­sari i que aquest pro­ducte pogués anar a parar al Banc dels Ali­ments. Hi hem des­ti­nat 4 mili­ons d’euros, que han tin­gut molt bona rebuda.

El pes­quer, per exem­ple, no ha dei­xat de tre­ba­llar però ha tin­gut una acti­vi­tat molt hete­rogènia perquè, a diferència de la resta de sec­tors, al prin­cipi de la Covid es va tro­bar que li era difícil com­plir les distàncies a les embar­ca­ci­ons, sobre­tot a les d’encer­cla­ment. I a les d’arros­se­ga­ment, en què els pro­ble­mes van ser dife­rents, es van tro­bar en un dese­qui­li­bri entre l’oferta i la demanda i no els sor­tia a compte sor­tir. Per això mol­tes bar­ques es van que­dar a port i mol­tes llot­ges van parar. El sec­tor valora les pèrdues en 9 mili­ons d’euros. Les ven­des a les llot­ges pes­que­res entre mit­jans de març i mit­jans de maig va ser d’un 50% infe­rior a la mit­jana obtin­guda en el mateix període dels tres anys ante­ri­ors. Això és abis­mal. Però aquí hi vam estar molt ama­tents des del minut zero i vam dema­nar que es pogues­sin aco­llir a ERTO tot i ser sec­tor essen­cial. Es va enten­dre la pro­blemàtica perquè era com­par­tida amb altres països. En el dia d’avui tots han cobrat.

L’oví, el boví i el cabrum, bàsica­ment, com que estan molt vin­cu­lats al canal horeca, han patit molt. El cabrit i el xai es men­gen més en res­tau­rants i la gent ho asso­cia més a cos­te­lla­des i temes més soci­als, i aquests mesos de con­fi­na­ment han per­dut un 40% de les ven­des. És bru­tal. És per això que vam tra­mi­tar també amb Europa a través del minis­teri l’emma­gat­ze­matge pri­vat per poder con­ge­lar carn, i es va per­me­tre. A més, els hem aju­dat amb cam­pa­nyes i línies de crèdit que de fet han sigut trans­ver­sals a tots els sec­tors. També ha patit molt el sec­tor de la flor i la planta orna­men­tal i el del vi i el cava.

Sí, però els cellers cata­lans són mit­jans o petits i una part del pro­ducte es des­tina al canal d’hos­ta­le­ria i res­tau­ració i aquests esta­ven tan­cats. Pel que fa al cava, ja tenia pro­ble­mes ante­ri­ors, pel preu del raïm. Hem hagut de bata­llar molt amb el minis­teri per acon­se­guir habi­li­tar tres mesu­res, algu­nes amb més for­tuna que altres, perquè una cosa és acon­se­guir les mesu­res i l’altra és que com­pen­sin, que el sec­tor s’hi sumi. Una de les mesu­res és la collita en verd, que aquesta jo crec que tindrà sor­tida; l’altra és l’emma­gat­ze­matge de vi, i la ter­cera és la des­til·lació de crisi, que aquí con­ti­nuem insis­tint al minis­teri.

Nosal­tres con­si­de­rem que el minis­teri ha de fer un esforç per posar més diners per al vi de les deno­mi­na­ci­ons d’ori­gen. Con­si­de­rem que als cellers de les DO que tre­ba­llen per la traçabi­li­tat, per fer un vi de qua­li­tat i apor­tar el nom del ter­ri­tori i del país, per embo­te­llar aquest pai­satge i aques­tes aro­mes dins d’una ampo­lla, això els genera un cost, i aques­tes mesu­res, mal­grat ser bones, que­den cur­tes a l’hora de poder-se adap­tar, i en això estem tre­ba­llant. I des del depar­ta­ment, amb fons pro­pis, també hem anun­ciat una mesura perquè el món del cava subs­ti­tu­eixi el sucre pel most. Hi ha un exce­dent de raïm i aquesta mesura ens aju­da­ria a l’eco­no­mia cir­cu­lar, a millo­rar el pro­ducte i a dife­ren­ciar-nos. Però evi­dent­ment això val uns diners i aquí el depar­ta­ment hi hem posat 4 mili­ons d’euros.

El sec­tor lle­ter pateix des de fa molt temps. Nosal­tres apos­tem evi­dent­ment per l’empresa fami­liar que sigui via­ble. Però hi ha una indústria al dar­rere que no podem obli­dar. Abans de la Covid ja hi estàvem tre­ba­llant amb les dife­rents orga­nit­za­ci­ons agràries i això ho tan­ca­rem ràpida­ment. Volem posar un màxim al nom­bre de caps de bes­tiar de les explo­ta­ci­ons rama­de­res de vaques de llet. Estem inten­tant tro­bar un punt mitjà. No et puc avançar gaire més. És veri­tat que les orga­nit­za­ci­ons agràries no ho veuen de la mateixa manera. Sabem tots qui­nes són les difi­cul­tats, sabem que la indústria té un paper impor­tant, i també sabem quin és el model que volem per al nos­tre país, i de ben segur tro­ba­rem aquesta solució. Tenim un pla d’acció de la llet damunt la taula que hem de revi­sar i voldríem que el mateix sec­tor es mus­culés més a nivell orga­nit­za­tiu. Estic segura que ens en sor­ti­rem perquè el pro­ducte és bo i els pro­fes­si­o­nals també.

És per evi­tar bàsica­ment que entri o et vin­guin a mun­tar una indústria de molts caps de bes­tiar i que hagin de tan­car la resta. Estem tre­ba­llant per enten­dre’ns.

Jo crec que aquí s’han ajun­tat dues coses molt impor­tants. La pri­mera és que estàvem dins una pandèmia i el 13 de març una ser­vi­dora i el direc­tor gene­ral d’Indústria ja vam veure que ens cau­ria la cam­pa­nya a sobre de la fruita dolça i que pot­ser tindríem pro­ble­mes per tenir mà d’obra. Neces­si­tem entre 30.000 i 35.000 per­so­nes només per a la fruita de pinyol de la plana de Lleida i el 80% de les per­so­nes que venen a tre­ba­llar aquí es con­trac­ten en ori­gen i venen de fora. Però no ens ha fal­tat gent, i això ho vam tre­ba­llar bé. Però l’altre tema és que per poder dur a terme una cam­pa­nya en con­di­ci­ons s’havia de con­tro­lar el tema de la Covid entre els tre­ba­lla­dors per evi­tar brots, i hem tre­ba­llat des del pri­mer dia amb tots els ajun­ta­ments, amb la Dipu­tació, amb la Pae­ria, amb Salut, amb Tre­ball i amb Benes­tar Social i Família. Hi ha pave­llons i hotels que han aco­llit els tem­po­rers. Tot això ho tenim bé.

M’he fet un fart de dir que tota la gent que està sense allot­ja­ment a la plana de Lleida en aquests moments no són tem­po­rers. Sem­pre hi ha alguna una excepció, però els page­sos fan bé la seva feina i quan s’agafa una per­sona per tre­ba­llar en una explo­tació se li dona allot­ja­ment. Una altra cosa és que, també fruit del que passa al país, hi ha un tema de vul­ne­ra­bi­li­tat pel tema de regu­la­rit­zació de papers i gent que no estava con­trac­tada i sense papers ha anat a Lleida a bus­car feina. El pro­blema, i no és que a mi m’agradi treure’m res­pon­sa­bi­li­tats o treure res­pon­sa­bi­li­tat al govern del país..., però la mare dels ous és la regu­la­rit­zació de les per­so­nes sense papers, i això depèn del minis­teri. I pel que fa a les pro­ves de la Covid, quan es detecta algun cas, els ajun­ta­ments hi estan a sobre i se seguei­xen els pro­to­cols ava­lats pel govern del país i apro­vat per una comissió tècnica a la plana de Lleida, i en prin­cipi se segueix el tema dia a dia.

Ha afec­tat bas­tant. Mai plou a gust de tot­hom. I en aquest sec­tor els page­sos ho saben per­fec­ta­ment, perquè hi estan expo­sats. El cul­tiu més afec­tat ha estat la fruita dolça. Després, evi­dent­ment, els cere­als d’hivern com l’ordi, perquè en aquests moments s’estava collint o a punt de recol·lec­tar. Hi ha hagut afec­ta­ci­ons vari­a­bles. Però la més afec­tada és la fruita, bàsica­ment la nec­ta­rina i la pera, perquè la pell és més sen­si­ble, i diria que hem taxat les pèrdues en un 40% en gene­ral. A la comarca de l’Urgell, que ha sigut una de les zones més afec­ta­des, les pèrdues han sigut de pràcti­ca­ment el 100%. El depar­ta­ment hi posa molts diners amb asse­gu­ran­ces i el sec­tor també asse­gura, i és clar, estem sem­pre ama­tents al cel, sem­pre.

Tre­ba­llem per mini­mit­zar els danys i sobre­tot per conèixer l’evo­lució de la plaga i el seu grau d’afec­tació. La pre­visió és que aquesta plaga acabi arri­bant a tot el país. És bas­tant ine­vi­ta­ble. És una plaga rela­ti­va­ment nova i que ja afecta el 20% dels boi­xos de Cata­lu­nya, més de 100.000 hectàrees. Les comar­ques del Ripollès, la Gar­rotxa i Osona són les més afec­ta­des. Hi tre­ba­llem moltíssim des dels ser­veis de sani­tat vege­tal i sani­tat fores­tal i els Agents Rurals fan el segui­ment per com­pa­rar un any amb l’altre.

Després de les con­ver­ses que hem tin­gut amb el sec­tor, hem acor­dat esta­blir un nou pla de tre­ball per millo­rar la comu­ni­cació i abor­dar de manera con­junta totes les rei­vin­di­ca­ci­ons dels caçadors del país. Val a dir que al depar­ta­ment sem­pre valo­rem la feina dels caçadors. La caça, encara que a vega­des en alguns sec­tors i indrets del país pot­ser està més mal vista, per a nosal­tres com­pleix un valor social i és impor­tant en l’àmbit econòmic i en la gestió del propi patri­moni i és indis­pen­sa­ble per fre­nar el crei­xe­ment pobla­ci­o­nal de les espècies cinegètiques, com el sen­glar, que pro­vo­quen danys a les explo­ta­ci­ons agrícoles i rama­de­res. És cert que ara es quei­xen d’unes taxes que es van apro­var amb la llei de mesu­res, que són taxes que sen­zi­lla­ment hem posat al dia i que vam acor­dar amb ells que s’inter­pre­ta­rien per la banda més baixa. Les taxes s’han posat al mateix nivell que les de totes les comu­ni­tats autònomes perquè esta­ven extre­ma­ment des­fa­sa­des. I això ho vam apro­var amb la llei de mesu­res i ells tenien els seus ter­mi­nis per fer-hi les al·lega­ci­ons per­ti­nents, i no hi ha res més.

Són ini­ci­a­ti­ves que llui­ten per donar res­posta a l’emergència ali­mentària. La pri­mera cosa que vam fer, com et deia, és lliu­rar al Banc dels Ali­ments pro­duc­tes de la cam­pa­nya de la fruita i llet a les esco­les. Evi­dent­ment, en no haver-hi esco­les, tots aquests litres i qui­los de fruita han deri­vat al Banc dels Ali­ments (174.000 litres de llet i 16.000 qui­los de fruita). El market­place és com un mer­cat en línia que posa en con­tacte el sec­tor agro­a­li­men­tari i les enti­tats per sub­mi­nis­trat ali­ments a col·lec­tius vul­ne­ra­bles. I acon­se­guim aju­dar les empre­ses agro­a­li­mentàries en l’apro­fi­ta­ment dels ali­ments i la pre­venció de les pèrdues i a més en el mal­ba­ra­ta­ment ali­men­tari, i alhora aju­dem a l’emergència ali­mentària actual.

No. Avan­cem més que mai cap a la sobi­ra­nia ali­mentària. El que passa és que hem d’enten­dre què vol dir sobi­ra­nia ali­mentària, perquè a vega­des, par­lant del mot sobi­ra­nia, hi ha uns quants ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes rela­ci­o­nats amb par­tits polítics d’aquest país que només sen­tir la paraula sobi­ra­nia, que és la paraula més pre­ci­osa del món, perquè de sobi­rans ho hauríem de ser tots, ho rebut­gen. La sobi­ra­nia ali­mentària és el dret que tenen els pobles a esco­llir com volen ali­men­tar-se. Nosal­tres volem deci­dir i volem que aquest país deci­deixi com ali­men­tar-se. Per això estem tre­ba­llant amb al Con­sell Català de l’Ali­men­tació en un pla estratègic de l’ali­men­tació de país que ha de deri­var en el pacte naci­o­nal de l’ali­men­tació de Cata­lu­nya.