El document Una mar de canvis, elaborat per Puri Canals i Isabel Pont per encàrrec del Centre Assessor de Desenvolupament Sostenible (CADS), assenyala que una política del país sobre el seu Mediterrani ha de posar fi a les seves vulnerabilitats, com ara la sobrepesca i les agressions continuades al litoral, per aleshores aprofitar potencialitats en àmbits com ara l’aqüicultura, l’energia i la biotecnologia, entre d’altres.

Cal tenir en compte que Catalunya, segons la Comissió Europea, és, amb Portugal, Estònia i els estats insulars mediterranis, una de les economies més marítimes, amb més del 5% dels llocs de treball i més del 3% del valor afegit brut (VAB) dependents dels sectors blaus.

El document s’erigeix en un ric document de suggeriments per a l’Estratègia Marítima de Catalunya que el govern va aprovar el 2018.

En el seguit de recomanacions per menar cap a una pesca sostenible, el document demana posar fi a la pesca excessiva amb plans de gestió d’espècies, entre d’altres. Per a Puri Canals, “seria interessant estendre el model de cogestió entre pescadors, científics, administració i agents de l’economia blava, que està donant bons resultats, al 100% de la pesca, i prohibir pesques d’espècies sensibles com per exemple el corall”. Hi afegeix que és primordial “protegir més superfície de l’espai marí, per generar zones on les espècies tinguin un lloc per reproduir-se”. Val a dir que la millora de la governança a l’àmbit marí apareix constantment a l’informe, com la via per fer consistent l’estratègia. Un recurs econòmic de l’economia blava que ofereix bones expectatives és l’aqüicultura (25% de la pesca a Catalunya), però planteja problemes ambientals de fort impacte, com ara fer servir peixos pelàgics com a aliment. Arnau Queralt, director del CADS, indica: “És clar que calen models d’aqüicultura més sostenible, si volem que creixi en un país en què un 80% del peix que es consumeix ve d’importació.”

En el capítol de l’energia, segons Canals, cal desenvolupar amb cura l’oportunitat de l’eòlica marina, si bé ha de ser una aposta clara per als responsables de l’informe: “És imprescindible fer prèviament un mapa de fons marins, com de fet exigeix la UE, perquè el primordial és mantenir el bon estat ecològic, i tenir en compte aspectes com ara fondària i el recurs pesquer.”

El litoral català ha estat sistemàticament agredit, i per això és essencial assumir que cal restaurar l’ecosistema costaner, com demana el document. Com diu Queralt, “fins ara només ha estat un espai d’ocupació, i ara cal un pla de xoc”. Un pla que, per a Puri Canals, “fa inacceptable que encara es tirin endavant plans d’urbanització al litoral”.

Tant Canals com Queralt han pogut comprovar que, com es prescriu a l’estudi, avança la sensibilització del sector turístic en la gestió sostenible del litoral. “Tenen clar que el sector depèn de la qualitat ambiental”, diu Canals, mentre que Queralt percep “un canvi radical en positiu” entre els agents d’un sector que, no ho oblidem, representa el 12% del PIB de Catalunya. Pel que fa a un àmbit associat, l’informe demana reduir l’impacte ambiental de les activitats recreatives a la mar, que inclouen pesca i diversos esports.

La biotecnologia que generi la mar és un altre àmbit de desenvolupament engrescador. Per a Canals, “és d’alta rellevància pel que implica de coneixement, dona marge a la recerca bàsica, però també es pot orientar a oferir productes al mercat”. Ja fa temps que els senyals d’alarma ens adverteixen que els microplàstics han esdevingut un problema de contaminació estructural a la mar, i cal posar-hi remei. Els responsables d’Una mar de canvis indiquen que cal actuar, de terra estant: “El 80% dels problemes del plàstic es generen a terra, si s’apliquessin les lleis es podria reduir, o aplicant-ne de noves, com fan altres països que prohibeixen els filtres amb microplàstic a les rentadores”, com diu Puri Canals. Per a Arnau Queralt, una solució seria substituir els microplàstics de productes com ara el tèxtil.