L’exvi­ce­pre­si­dent pri­mer de la Mesa del Par­la­ment Lluís Coro­mi­nas ha asse­gu­rat aquest dimarts durant el judici al Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) que totes les seves deci­si­ons ana­ven diri­gi­des a fer com­plir el regla­ment de la cam­bra i a garan­tir que els dipu­tats pogues­sin exer­cir els seus drets polítics.

De fet, ha dit que en cap cas va tenir la intenció de deso­beir els dos reque­ri­ments del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal que va rebre, ja que con­si­de­rava que la juris­prudència ava­lava la seva actu­ació, així com els lle­trats. En aquest sen­tit ha expli­cat que quan els grups par­la­men­ta­ris pre­sen­ta­ven ini­ci­a­ti­ves par­la­mentàries, la Mesa no entrava en el fons dels assump­tes, sinó només els requi­sits for­mals de tra­mi­tació.

Coro­mi­nas ha dit que tot el que va fer com a dipu­tat i mem­bre de la Mesa va ser per “fer com­plir el regla­ment” i que els dipu­tats pogues­sin exer­cir els seus drets i es “per­metés el debat par­la­men­tari, donar veu a tots els dipu­tats sense excepció”. “Fent això, no crec que estiguéssim deso­beint el TC, entre altres coses perquè la juris­prudència sem­pre ho havia entès així”, ha conclòs.

Coro­mi­nas ha estat el pri­mer dels acu­sats en decla­rar i només ho ha fet en res­posta a la seva lle­trada, Judit Gené. En el seu llarg bagatge a la Mesa, Coro­mi­nas ha expli­cat que mai havien entrat en el fons dels assump­tes regis­trats, sinó només en els requi­sits for­mals. Només ho feien en el cas de les ini­ci­a­ti­ves legis­la­ti­ves popu­lars (ILP), tal com exi­geix la llei que regula aquesta via de par­ti­ci­pació ciu­ta­dana directa. D’aquesta manera, ha des­men­tit que en els seus anys a la mesa hi hagués dues excep­ci­ons com plan­te­gen les acu­sa­ci­ons. El 2010, sobre la llei de con­sul­tes, ha dit que es va entrar al fons perquè s’assi­mi­lava a una ILP. El 2016, sobre una moció de la CUP, es va adme­tre con­di­ci­o­na­da­ment, però ell con­si­dera que aquesta figura no exis­teix, i a la pràctica es va adme­tre. En tot cas, ha dit que la Mesa no té ini­ci­a­tiva par­la­mentària, sinó que aquesta és dels grups, els dipu­tats o el Govern.

Sobre la reso­lució d’inici del procés cons­ti­tu­ent, el 9 de novem­bre del 2015, ha dit que la Mesa no tenia cap reque­ri­ment previ i que va ser després que el TC la va anul·lar. En la reso­lució del gener del 2016 de cre­ació d’una comissió d’estudi sobre el procés cons­ti­tu­ent ha dit que ningú la va qüesti­o­nar. Quan l’Advo­ca­cia de l’Estat va pre­sen­tar un inci­dent d’exe­cució, el TC no va sus­pen­dre el fun­ci­o­na­ment de la comissió, que va seguir tre­ba­llant sense cap adver­ti­ment.

Coro­mi­nas ha recor­dat que van basar-se en la sentència del ’cas Atutxa’ per defen­sar que la tasca de la Mesa és par­la­mentària, no pas gover­na­tiva, i que tots els tràmits són par­la­men­ta­ris des del pri­mer moment. Per això, con­si­dera que pro­te­gint el dret de par­ti­ci­pació es pro­te­gia la Mesa.

En el debat de política gene­ral del novem­bre del 2016 es va fer una pro­posta de reso­lució sobre el referèndum d’inde­pendència. Coro­mi­nas ha dit que aquest debat es fa cada any i no té res a veure amb tra­mi­ta­ci­ons ante­ri­ors. Per tant, segons ell, no té vin­cles amb altres reso­lu­ci­ons anul·lades pel TC amb ante­ri­o­ri­tat. “No és con­ti­nu­ació de res, és un debat nou cada any, de con­trol del Govern”, ha argu­men­tat.

Sobre la tra­mi­tació de la llei de pres­su­pos­tos, ha expli­cat que es va fer el novem­bre del 2016, i que si una dis­po­sició addi­ci­o­nal va ser anul·lada pel TC en con­si­de­rar que finançava un pos­si­ble referèndum d’inde­pendència, no té res a veure amb ell, que era mem­bre del Par­la­ment, però no pas del Govern. De fet, no va ser ni adver­tit pel TC, com sí que ho van ser molts mem­bres del Govern.

Final­ment, pel que fa a la llei de tran­si­to­ri­e­tat jurídica, la de con­vo­catòria de l’1-O i la de la sin­di­ca­tura elec­to­ral, l’agost i setem­bre del 2017, Coro­mi­nas ha recor­dat que ell ja no for­mava part de la Mesa, sinó que pre­si­dia el grup de JxSí. Com a dipu­tat que podia tenir ini­ci­a­tiva par­la­mentària ha dit que no va rebre cap adver­ti­ment del TC, com tam­poc el van rebre per la pro­posta de DUI del 27 d’octu­bre.