Eines

Patrícia Coll i Josep Lluís Micó

Autors del llibre Hiperacceleració

“Amb la gestió i l’ús de les tecnologies hauríem de ser menys adolescents”

Amb la covid-19, hem passat de veure-la com una amenaça a tenir-la com una aliada

Ahores d’ara ja és un fet innegable que la pandèmia ha accelerat la transformació digital en molts sectors i la implementació de tecnologies que fins ara figuraven en l’estratègia empresarial a llarg termini i de manera gens prioritària. Aquesta hiperacceleració ha estat analitzada per dos periodistes, professors i investigadors de la Universitat Ramon Llull (URL), Patrícia Coll, doctora en comunicació, i Josep Lluís Micó, catedràtic de periodisme. El resultat ha estat del llibre Hiperacceleración. La revolución digital en la época del coronavirus, en què treballaven quan es va decretar l’estat d’alarma, i que des del juny es troba en format de llibre electrònic i imprès (editorialdieresis.com ).

L’impuls digital ha entrat en tots els racons?
P.: L’acceleració ha estat general, tot i que la velocitat en alguns àmbits ha estat major que en d’altres. Per exemple, en sectors com la salut, per al control del contagi o la prevenció, l’adopció de tecnologia s’ha accelerat i ho farà molt més encara. J.L.: També ho hem vist en el camp de l’atenció a les persones, de la feina a distància i en les relacions que vam mantenir amb el nostre entorn durant el confinament, que no hi va haver més remei que convertir-les en digitals. Això sembla molt obvi, però hi ha altres sectors que abans del confinament estaven més allunyats de la tecnologia, com ara l’oci, els esports, l’entreteniment i el sexe, i l’emergència sanitària ha accelerat que hi entressin.
Des de la tecnologia s’han fet contribucions creatives. S’utilitza intel·ligència artificial per al rastreig de persones, s’ha generalitzat l’ús de les imatges tèrmiques i els drons han transportat mostres analítiques...
P.: Hem passat de veure la tecnologia com una amenaça a tenir-la com una aliada. Un exemple d’això són les videotrucades, generalitzades durant el confinament, tant en l’àmbit familiar com empresarial. Certament, en la tecnologia trobem pros i contres, però al final aquesta et permet fer coses que sense ella no podríem fer. Avui dia, ha deixat de ser una opció no utilitzar-la.
On queda la privacitat tan reclamada?
JL: El respecte per la privadesa no pertany només a l’àmbit de la tecnologia. Hi ha circumstàncies que no tenim en compte, però que ajuden a entendre el context. Per exemple, en algunes autonomies a hores d’ara es fa un control a través del DNI a tothom que entra en un bar o en una discoteca. Aquesta és una intromissió encara no tecnològica, però ja ens indica cap a on ens dirigirem. Si les autoritats senten la necessitat de controlar-nos, ho acabaran fent independentment de la tecnologia.
El control dels ciutadans per part de les administracions ha arribat per quedar-se?
J.L.: És cert que les innovacions tecnològiques que ens encanten no ens fan tanta gràcia quan entren en esferes més privades. El cas és preguntar-se què considerem privat. Considero que és entrar en la meva privadesa geolocalitzar-me i, a partir d’aquí, oferir-me serveis que estan dins dels meus interessos o publicitat sobre Netfilx? El control del moviment de les persones es mantindrà durant la crisi sanitària, però tard o d’hora desapareixerà, perquè no veig que tingui cap utilitat per a les administracions. En canvi, en l’àmbit de la política, potser sí que és interessant aquest control i llavors, si ho és, s’utilitzarà.
Ho hem d’assumir com a normal?
P.: No hauria de ser així. J.L.: Nosaltres som més interessants per a Google o Facebook que per a la Generalitat, per posar un exemple. Llavors hem de pensar qui ens fa més por. La tecnologia permet moltes coses, però per falta de perícia o de diners no la fem servir i repetim els errors de fa dècades.
Hauríem de desenvolupar tecnologia ètica?
P.: A Europa tenim una mentalitat molt més instaurada sobre els valors dels drets i els deures. Si en algun lloc es pot desenvolupar tecnologia ètica és aquí. Seria bo fer-ho, però ara per ara no tenim gaire protagonisme.
Quin paper pot tenir aquí la ciutadania?
J.L.: Ens cal una formació més sòlida en aquest sentit, i les institucions haurien de fer un esforç didàctic. Hauríem de ser molt conscients de què cal fer en cada moment, de quins són els límits i quines les responsabilitats. No hi ha millor ocasió que un moment de crisi com aquest per entendre que això és així. Hauríem de ser menys adolescents.
Arrossegats per la covid-19, ja hem entrat de ple en la quarta revolució industrial?
J.L.: Potser no és tan important l’aplicació de la tecnologia i els sectors on s’aplica, sinó entendre que el món és diferent de com ho era durant la tercera revolució industrial. S’ha produït un salt qualitatiu en tot. La covid-19 ha comportat un canvi de filosofia general, ha estat un catalitzador de les necessitats.
I en aquesta hiperacceleració en què estem immersos, la culminació serà l’arribada de la tecnologia 5G?
J.L.: Serà la cirereta, però el pastís té tanta alçada que s’ha de veure qui puja fins a dalt de tot a posar-la. La 5G és molt més important del que ens pensem.
La tecnologia no avança per a tothom igual. S’accentuaran les desigualtats?
J.L.: La societat actual és temerària i perversa. L’ús intel·ligent de les tecnologies és una qüestió que afecta tothom i en això hem d’estar junts. És una feina col·lectiva.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.