P.: L’acce­le­ració ha estat gene­ral, tot i que la velo­ci­tat en alguns àmbits ha estat major que en d’altres. Per exem­ple, en sec­tors com la salut, per al con­trol del con­tagi o la pre­venció, l’adopció de tec­no­lo­gia s’ha acce­le­rat i ho farà molt més encara. J.L.: També ho hem vist en el camp de l’atenció a les per­so­nes, de la feina a distància i en les rela­ci­ons que vam man­te­nir amb el nos­tre entorn durant el con­fi­na­ment, que no hi va haver més remei que con­ver­tir-les en digi­tals. Això sem­bla molt obvi, però hi ha altres sec­tors que abans del con­fi­na­ment esta­ven més allu­nyats de la tec­no­lo­gia, com ara l’oci, els esports, l’entre­te­ni­ment i el sexe, i l’emergència sanitària ha acce­le­rat que hi entres­sin.

P.: Hem pas­sat de veure la tec­no­lo­gia com una amenaça a tenir-la com una ali­ada. Un exem­ple d’això són les vide­o­tru­ca­des, gene­ra­lit­za­des durant el con­fi­na­ment, tant en l’àmbit fami­liar com empre­sa­rial. Cer­ta­ment, en la tec­no­lo­gia tro­bem pros i con­tres, però al final aquesta et per­met fer coses que sense ella no podríem fer. Avui dia, ha dei­xat de ser una opció no uti­lit­zar-la.

JL: El res­pecte per la pri­va­desa no per­tany només a l’àmbit de la tec­no­lo­gia. Hi ha cir­cumstàncies que no tenim en compte, però que aju­den a enten­dre el con­text. Per exem­ple, en algu­nes auto­no­mies a hores d’ara es fa un con­trol a través del DNI a tot­hom que entra en un bar o en una dis­co­teca. Aquesta és una intro­missió encara no tec­nològica, però ja ens indica cap a on ens diri­gi­rem. Si les auto­ri­tats sen­ten la neces­si­tat de con­tro­lar-nos, ho aca­ba­ran fent inde­pen­dent­ment de la tec­no­lo­gia.

J.L.: És cert que les inno­va­ci­ons tec­nològiques que ens encan­ten no ens fan tanta gràcia quan entren en esfe­res més pri­va­des. El cas és pre­gun­tar-se què con­si­de­rem pri­vat. Con­si­dero que és entrar en la meva pri­va­desa geo­lo­ca­lit­zar-me i, a par­tir d’aquí, ofe­rir-me ser­veis que estan dins dels meus interes­sos o publi­ci­tat sobre Net­filx? El con­trol del movi­ment de les per­so­nes es man­tindrà durant la crisi sanitària, però tard o d’hora des­a­pa­rei­xerà, perquè no veig que tin­gui cap uti­li­tat per a les admi­nis­tra­ci­ons. En canvi, en l’àmbit de la política, pot­ser sí que és interes­sant aquest con­trol i lla­vors, si ho és, s’uti­lit­zarà.

P.: No hau­ria de ser així. J.L.: Nosal­tres som més interes­sants per a Goo­gle o Face­book que per a la Gene­ra­li­tat, per posar un exem­ple. Lla­vors hem de pen­sar qui ens fa més por. La tec­no­lo­gia per­met mol­tes coses, però per falta de perícia o de diners no la fem ser­vir i repe­tim els errors de fa dècades.

P.: A Europa tenim una men­ta­li­tat molt més ins­tau­rada sobre els valors dels drets i els deu­res. Si en algun lloc es pot desen­vo­lu­par tec­no­lo­gia ètica és aquí. Seria bo fer-ho, però ara per ara no tenim gaire pro­ta­go­nisme.

J.L.: Ens cal una for­mació més sòlida en aquest sen­tit, i les ins­ti­tu­ci­ons hau­rien de fer un esforç didàctic. Hauríem de ser molt cons­ci­ents de què cal fer en cada moment, de quins són els límits i qui­nes les res­pon­sa­bi­li­tats. No hi ha millor ocasió que un moment de crisi com aquest per enten­dre que això és així. Hauríem de ser menys ado­les­cents.

J.L.: Pot­ser no és tan impor­tant l’apli­cació de la tec­no­lo­gia i els sec­tors on s’aplica, sinó enten­dre que el món és dife­rent de com ho era durant la ter­cera revo­lució indus­trial. S’ha produït un salt qua­li­ta­tiu en tot. La covid-19 ha com­por­tat un canvi de filo­so­fia gene­ral, ha estat un cata­lit­za­dor de les neces­si­tats.

J.L.: Serà la cire­reta, però el pastís té tanta alçada que s’ha de veure qui puja fins a dalt de tot a posar-la. La 5G és molt més impor­tant del que ens pen­sem.

J.L.: La soci­e­tat actual és temerària i per­versa. L’ús intel·ligent de les tec­no­lo­gies és una qüestió que afecta tot­hom i en això hem d’estar junts. És una feina col·lec­tiva.