En el sec­tor de l’advo­ca­cia es troba bas­tant estesa la creença que és pre­fe­ri­ble un mal acord que un bon judici. En part, una de les raons d’aquesta dita és la impos­si­bi­li­tat de pre­veure l’evo­lució d’un pro­ce­di­ment judi­cial, tot i con­si­de­rar a pri­ori tenir raó i pre­veure pos­si­bi­li­tats d’èxit.

No obs­tant això, arran de la pandèmia s’està començant a impo­sar una nova nar­ra­tiva: segueix sent pre­fe­ri­ble un acord a un pro­ce­di­ment judi­cial, però ja no sola­ment per la impre­vi­si­bi­li­tat del resul­tat, sinó també perquè l’aug­ment de la con­flic­ti­vi­tat deri­vada de la situ­ació actual ha pro­vo­cat que el jut­jats esti­guin abso­lu­ta­ment col·lap­sats, sense per­so­nal ni mit­jans sufi­ci­ents per aten­dre l’onada de nous pro­ce­di­ments. És rao­na­ble pre­sen­tar una demanda si el judici no es resoldrà - de forma opti­mista i amb un resul­tat incert- fins a mit­jans del 2023? Evi­dent­ment no, i davant aquesta situ­ació, s’imposa el prag­ma­tisme d’arri­bar a un acord amb la part contrària, encara que no sigui del tot satis­fac­tori. Alhora, no només s’ha de tenir en compte el col·lapse judi­cial, sinó també la falta de segu­re­tat jurídica deri­vada de la situ­ació d’excep­ci­o­na­li­tat legal en què vivim, arran dels dife­rents estats d’alarma decre­tats i de la nom­brosa legis­lació d’urgència apro­vada en els dar­rers mesos. Aquesta hipèrbole legis­la­tiva con­tri­bu­eix, entre altres coses, a accen­tuar la inse­gu­re­tat jurídica i la impre­vi­si­bi­li­tat d’un pro­ce­di­ment judi­cial.

Quin és el resul­tat de tot això? Doncs un sis­tema judi­cial col·lap­sat (sense per­so­nal ni recur­sos sufi­ci­ents), impre­dic­ti­ble (situ­ació d’excep­ci­o­na­li­tat i falta de segu­re­tat jurídica) i, a més, tal com s’ha pogut apre­ciar en els dar­rers mesos, en gran mesura poli­tit­zat (lluita par­ti­dista pels nome­na­ments del CGPJ). Una situ­ació força deso­la­dora per a tots els pro­fes­si­o­nals vin­cu­lats al fun­ci­o­na­ment de l’admi­nis­tració de justícia (des d’advo­cats i pro­cu­ra­dors fins a jut­ges, fis­cals, secre­ta­ris judi­ci­als i altres fun­ci­o­na­ris o tre­ba­lla­dors).

Així, en el con­text actual la dita segueix més vigent que mai: millor un mal acord que un bon judici; en cas de con­flicte, és pre­fe­ri­ble bus­car una solució pac­tada a fiar-ho tot a un pro­ce­di­ment judi­cial incert.